Adaia Teruel: "El sexe amaga moltes pors i inseguretats"
Noms Propis
- La periodista Adaia Teruel explica la crisi existencial que va viure i que la va reconvertir en escriptora
- A Noms Propis, Teruel també parla de les pors i les inseguretats lligades al sexe
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Adaia Teruel és una periodista que ha fet de l'escolta una manera de ser. Va néixer en una família una mica hippie. El pare, cada vespre, tocava la guitarra i s'inventava un conte cada nit, d'aquí ve la seva passió per les històries. Va començar a la televisió, però fer peces petites durant 8 hores no li agradava. Després en televisions més locals va créixer professionalment entre reportatges i documentals. Li encanta escoltar històries i conèixer-les, per això va gaudir molt durant aquesta època. Un dia va decidir fer-se freelance per mirar el món amb més llibertat i una manera de viure més perillosament. Ha viscut a Xangai i a Tànger, experiències que li van obrir noves maneres d'entendre les persones i les seves històries.
Darrerament, ha publicat 'Sexo en mi ciudad', el seu tercer llibre periodístic, sobre com és la vida sexual a Barcelona. A Noms Propis, parla amb la presentadora Anna Cler sobre la crisi existencial que va patir, sobre el seu segon llibre, 'Mujeres que follan', i de pors i inseguretats en el sexe.
Crisi existencial
Teruel va marxar a viure al Marroc per amor i confessa que allà va patir una crisi existencial, tot i que ella treballava, viatjava per Europa i es guanyava bé la vida. "Pensava que la igualtat de l'home i la dona era real, fins que vaig tenir un nadó entre els meus braços", descriu la periodista. "Al Marroc era senyora de, com tantes dones allà", explica Teruel.
“Al Marroc era senyora de, com tantes dones allà“
Per a l'escriptora el canvi de situació va ser un cop molt dur, però com se sol dir, quan es tanca una porta s'obre una finestra. Aquest daltabaix li va donar l'oportunitat de començar a escriure. Va començar amb la creació d'un bloc on, durant un any, compartia una peça diàriament. Primerament, produïa peces de temàtiques més socials com el tràfic de haíxix o el desnonament de mares solteres.
L'escriptora i periodista Adaia Teruel, a 'Noms Propis'. JOSEP ECHABURU JOSEP ECHABURU
Per manca de temps, va acabar explicant experiències més aviat personals. L'esperit de compartir les seves vivències va ser l'embrió de la seva carrera literària. "A la vida de l'expatriat, segons com, se li pot trobar molt d'humor", opina Teruel, qui comenta que molts espanyols l'aturaven per les seves publicacions al bloc. "Jo explicava moltes coses del meu marit i ell, com a personatge, és molt potent. El Kalvo va començar allà", comenta entre riures. Tot plegat la va portar a escriure el seu primer llibre, 'Como puta por rastrojo'.
'Mujeres que follan'
El seu segon llibre es titula 'Mujeres que follan'. Tot i que el nom pot indicar que l'obra es de contingut pornogràfic, es tracta d'un compendi d'entrevistes que va fer-li Teruel a gairebé un centenar de dones durant un any. Solteres, casades, separades, dones que vivien una sexualitat convencional, d'altres que provaven el món de l'intercanvi o el del poliamor, lesbianes i bisexuals exposen la manca d'educació sexual, els traumes, les relacions nefastes i les conseqüències, la relació amb el propi cos, la idea equivocada de l'amor romàntic que desencadena en relacions tòxiques i abusos. "De 100 persones que he entrevistat, 10 m'han parlat de l'abús sense preguntar, i això s'ha de parlar, perquè forma part de la sexualitat, en negatiu", relata l'escriptora, i afegeix que "el sexe és el pretext i el fil conductor per explicar històries humanes".
“De 100 persones que he entrevistat, 10 m'han parlat de l'abús sense preguntar“
Pors i inseguretats en el sexe
Teruel assegura que "el sexe amaga darrere moltes pors i inseguretats". L'escriptora es preguntava com viu la sexualitat la dona de la seva edat. "Sembla que només siguem mares. Que no tenim desig? I si tenim desig, aleshores som promiscues? No podem ser bones mares i, al mateix temps, gaudir al llit?", es pregunta la periodista a Noms Propis. Situacions com aquesta fa que la gent té necessitat de parlar de sexe, segons Teruel. "A les nostres amigues, que coneixen les nostres parelles, explicar segons quines coses ens sap greu perquè és com una traició i a vegades et jutgen", reflexiona.
“El sexe que tenim i el que no tenim diu molt de com som“
L'escriptora creu que "és curiós que vivim en una societat hipersexualitzada on parlem de sexe a qualsevol hora, però a l'hora d'aprofundir realment en la sexualitat veus que la gent té molta vergonya, molts tabús, molt sentiment de culpa". Adaia Teruel conclou que "no hem tingut gairebé cap educació sexual" i que "sovint diem el que la societat permet", és a dir, el que la nostra parella vol escoltar, però "ens guardem les nostres veritats més ocultes per a nosaltres mateixos", quan en realitat "el sexe que tenim i el que no tenim diu molt de com som".
