Jordi Tarrés: "Tothom volia ser jo, i jo volia ser una vaca"
Noms Propis
- L'expilot de trial Jordi Tarrés parla a Noms Propis de la malaltia que l'ha marcat en els darrers temps
- Tarrés també explica com va ser la seva retirada, la depressió que va patir i com va refer-se
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Hi ha noms que han marcat una era, i un és el de Jordi Tarrés. Fill de Rellinars, va passar de fer cabrioles amb una bicicleta a convertir-se en el primer espanyol campió del món de trial i en el pilot que va revolucionar aquest esport. Va dominar gairebé una dècada, amb set títols mundials, nou campionats d’Espanya consecutius i diverses victòries al Trial de les Nacions. El seu llegat ha estat reconegut amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu.
Tarrés és famós no només pels seus títols, sinó per haver canviat la manera de pilotar. En retirar-se va muntar una escola de trial i va cofundar TRS Motorcycles. Després d’una carrera d’èxits i d’una vida dedicada al motor, Tarrés ha hagut d’afrontar un repte immens: un doble trasplantament de fetge i ronyó, del qual es recupera amb èxit. A Noms Propis, l'expilot parla amb la presentadora Anna Cler dels seus inicis, de la seva trajectòria, de la pressió de l'èxit i la fama i del seu últim repte de salut.
El major repte de Jordi Tarrés
Després d'una carrera exitosa i d'una vida dedicada al motor, Tarrés ha hagut d'enfrontar-se a una poliquistosi, una malaltia genètica hereditària que també van patir la seva mare i el seu germà. Consisteix en el creixement progressiu de diversos quistes i en el cas de l'expilot se li van generar al fetge i als ronyons que, a partir de certa edat, s'engrandeixen i es generen de nous.
“En el moment de la operació, tenia un fetge de sis quilos i mig“
En el cas d'empitjorar, com li ha passat a Tarrés, el pacient pot recórrer a un transplantament si té la sort de trobar un donant. "En el moment de la operació, tenia un fetge de sis quilos i mig, quan ha de fer un i mig", explica el cofundador de TRS Motorcycles. Curiosament, el transplantament dels dos òrgans el fan a la vegada i Tarrés té ara mateix tres ronyons, perquè té els dos que ja tenia més el del donant, que li han col·locat en un lloc poc habtitual. Després d'una recuperació costosa, l'expilot ja es troba molt millor.
L'expilot Jordi Tarrés i tots els trofeus que ha aconseguit com a pilot de trial. JOSEP ECHABURU JOSEP ECHABURU
La retirada: la pressió i una vaca
Jordi Tarrés recorda que cap al final de la seva carrera ho va passar malament. Després de tants èxits, "et sents obligat a aconseguir uns resultats perquè tothom ho espera de tu", diu. Tot i guanyar el Mundial al 1995, l'expilot ja sentia que seria l'últim per com li va costar guanyar-lo.
“Et sents obligat a aconseguir uns resultats perquè tothom ho espera de tu“
A Noms Propis, Tarrés explica una anècdota que exemplifica bastant el que sentia a les acaballes de la seva trajectòria professional. L'últim any que va competir, quan anava a una cursa que es disputava al País Basc, va veure una vaca i va pensar: "Ostres, si pugués ser vaca ara, i estar tranquil...", relata, i afegeix que "tothom volia ser el Jordi Tarrés, i jo volia ser vaca". Aquest moment va ser quan va adonar-se que ja no suportava la pressió de competir i que necessitava pau.
I després... què?
Tot i que tenia molt clar que s'havia de retirar, Jordi Tarrés va topar-se amb una dura realitat que viuen molts esportistes d'elit, i és el buit de deixar de fer el que t'ha omplert tant durant tota la vida. De fet, l'expilot va patir una depressió. "Quan has fet un esport, una cosa que t'agrada, que passa de ser un hobby a la teva professió i que et guanyes la vida, és difícil trobar un altre cop alguna cosa similar", reflexiona.
“És difícil trobar un altre cop alguna cosa similar“
Afortunadament, Tarrés ha descobert que pot sentir-se realitzat amb la creació de la marca de motos TRS Motorcycles, on se sent identificat i motivat perquè controla els fils, així com ho feia quan era pilot de trial.
