Bea Fernández: "Hem de fer evident que el problema és la vulneració del dret a l'habitatge"
Noms Propis
- La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, explica a Noms Propis els objectius de l'associació
- Fernández també parla del paper dels esplais en la societat i de l'aporofòbia
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Entregar-se als altres, viure amb coherència i mirar el món des del compromís, aquesta és la manera d’entendre la vida de Bea Fernández, directora de la Fundació Arrels. Des de molt jove ha estat vinculada al voluntariat i a l’acció social. Va començar al món dels esplais, primer participava com a nena i després com a monitora. Va estudiar dret i va fer les pràctiques a la Fundació Escó. Ha seguit l'exemple de la seva família d'ajudar als altres i ha fet del tercer sector el seu camí professional i vital.
Avui lidera una entitat que acompanya les persones més invisibilitzades: aquelles que viuen al carrer. En un context d’emergència social, amb cada vegada més persones sense llar, la Fundació Arrels no només atén i acompanya, també denuncia i sensibilitza la seva situació. La presentadora de Noms Propis, Anna Cler, parla amb Bea Fernández d’acompanyar, de dignitat i de justícia social.
La importància dels esplais
Per a Fernández "els esplais són una escola de vida". La presidenta d'Arrels ha passat per tots els rols que hi ha en un esplai: nena, monitora i responsable. A banda de ser un espai de socialització i d'implicació amb la gent jove i els infants, Fernández assegura que es fomenten valors com la companyonia, el compromís, la continuïtat, la responsabilitat i la justícia. "Intentar que tothom tingui les mateixes oportunitats és un bon aprenentatge", diu.
“Els esplais són una escola de vida“
Tot i que encara existeixen els esplais, la directora de la Fundació Arrels reconeix que no tenen la importància o la presència que tenien fa dues o tres dècades. No obstant això, segons Fernández, "el lleure continua sent molt present i necessari perquè són espais de relació, d'inclusió, d'acceptació, d'aprenentatge de valors i d'incorporació de punts de vista diferents" i que "continua jugant un paper clau en el desenvolupament dels joves".
La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, a 'Noms Propis'. JOSEP ECHABURU JOSEP ECHABURU
Què ha aconseguit la Fundació Arrels?
Per a Bea Fernández el més important que ha aconseguit la Fundació Arrels en els darrers anys és fer visible l'existència de les persones que viuen al carrer i fer ressò de la problemàtica. "Fa 40 anys, ningú sabia quanta gent hi havia al carrer. Estem lluitant perquè hi hagi una xifra oficial a Catalunya", diu la directora d'Arrels. Fernández explica que amb una xifra concreta es pot dimensionar la problemàtica i començar a plantejar alternatives.
“Estem lluitant perquè hi hagi una xifra oficial a Catalunya“
Un altre èxit segons la gerent de la fundació és que les administracions entenguin la necessitat de les persones sense llar i la introdueixin en el seu discurs per adaptar els recursos a les necessitats de les persones. Tal com explica Fernández, durant molts anys el que es plantejava a les persones al carrer era la facilitació d'un alberg per uns dies, i la directora d'Arrels creu que estan transformant aquesta perspectiva. "Aquest model no funciona, hem de fer evident que el problema és la vulneració del dret a l'habitatge, i després aspectes socials i sanitaris", assegura.
Aporofòbia
L'aporofòbia és la por, el rebuig o l'aversió cap a les persones pobres. La filòsofa espanyola Adela Cortina va encunyar aquest concepte. Fernández diu que Cortina sempre els explica a la fundació que "no volem aquella persona estrangera que viu al carrer, però aquella persona estrangera que és futbolista, que marca gols i que guanya una milionada no el rebutgem".
La directora d'Arrels considera que no tothom té les mateixes circumstàncies i, per tant, no tothom té les mateixes oportunitats. "El que ens incomoda és la imatge de la pobresa", conclou Bea Fernández.
