Illa arriba a l'equador del mandat amb el finançament pendent
- El president de la Generalitat compleix dos anys amb reptes oberts en finançament, educació, habitatge i fiscalitat
- L'amnistia, la crisi a Educació i la legislatura espanyola marcaran l'agenda al setembre
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La legislatura arriba al seu equador amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, consolidant el que fins ara és el principal èxit polític: l’aprovació dels primers pressupostos en més de tres anys a Catalunya. Dos anys després de ser investit pel Parlament, el 8 d’agost de 2024, el Govern ha aconseguit tirar endavant uns comptes pactats amb ERC i els Comuns, una fita que proporciona estabilitat institucional i recursos per desplegar les polítiques anunciades per a la segona meitat del mandat.
L’executiu defensa que aquests pressupostos han de servir per accelerar la transformació econòmica i social de Catalunya. Tot i això, Illa també ha admès que el Govern haurà de continuar negociant els suports parlamentaris "dia a dia" per consolidar la seva agenda.
El nou finançament, la gran carpeta pendent
Malgrat l’acord pressupostari, la qüestió que continua més encallada és la reforma del model de finançament. El pacte anunciat a principis de 2026 entre el Govern espanyol, la Generalitat i ERC preveu que Catalunya pugui disposar de fins a 4.600 milions d’euros addicionals anuals, però encara ha de superar diversos tràmits polítics i institucionals.
El model haurà de passar primer pel Consell de Política Fiscal i Financera, una reunió que s’ha ajornat fins al setembre. A partir d’aquí, la seva tramitació al Congrés dels Diputats dependrà de majories parlamentàries que avui no estan garantides. L’oposició del PP al projecte i les reticències expressades per Junts mantenen oberta la incertesa sobre el seu futur.
Pedret demana a Junts que no caigui en l’“autosabotatge”
En aquest context, el president del grup parlamentari PSC-Units, Ferran Pedret, s’ha mostrat convençut que encara és possible sumar Junts a l’acord. En una entrevista a l’ACN, Pedret defensa que el nou model representa una oportunitat per millorar els recursos de Catalunya i confia que els de Carles Puigdemont acabin avalant la proposta.
"Crec que, racionalment, saben que és un bon acord i que el nou model seria una bona notícia per a Catalunya", afirma el dirigent socialista. Pedret ha reclamat a Junts que no actuï guiada per criteris partidistes i ha advertit contra el que considera un possible exercici d’"autosabotatge" si la formació decideix oposar-se a una reforma que podria incrementar els ingressos de la Generalitat.
Fiscalitat, educació i Rodalies mantenen la pressió sobre el Govern
Una altra de les promeses encara pendents és el desplegament de la gestió tributària pròpia. El calendari previst per a la recaptació compartida de l’IRPF per part de la Generalitat s’ha ajornat almenys fins al 2028. El retard respon tant a la necessitat de reforçar l’Agència Tributària de Catalunya com a les converses obertes amb el Ministeri d’Hisenda per definir els mecanismes operatius del nou sistema.
Paral·lelament, el Govern continua arrossegant dues de les crisis més sensibles del mandat: les incidències en el servei de Rodalies i el conflicte educatiu. El malestar dels docents no s’ha apagat malgrat l’acord amb sindicats minoritaris per invertir 2.700 milions d’euros en tres anys, reduir ràtios i alleugerir la burocràcia als centres. Els sindicats majoritaris mantenen la convocatòria de vaga coincidint amb l’inici del curs, fet que apunta a una tardor especialment complicada per al Departament d’Educació.
A aquesta tensió s’hi afegeixen la polèmica derivada dels errors detectats en les proves PISA i les crítiques de diversos grups de l’oposició, que estudien reclamar explicacions directes d’Illa al Parlament.
Habitatge i amnistia, els altres grans eixos de mandat
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en la gran prioritat política del Govern. L’executiu ha impulsat projectes com el pla per construir 50.000 habitatges protegits, la mobilització de sòl per a més de 214.000 habitatges i noves mesures de regulació del mercat del lloguer.
Algunes d’aquestes iniciatives, però, han topat amb obstacles jurídics després dels pronunciaments del Consell de Garanties Estatutàries com el que qüestiona la limitació de les compres especulatives d'habitatges.
Al mateix temps, Illa ha mantingut una estreta sintonia política amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i ha defensat reiteradament la llei d’amnistia com una eina per consolidar la normalització institucional i deixar enrere la etapa marcada pel procés independentista.
Amb dos anys encara per davant, el futur del finançament, l’evolució de la legislatura espanyola i la capacitat d’aconseguir nous consensos parlamentaris marcaran bona part del tram final del mandat.
