El Suprem amnistia Meritxell Serret i els membres de la Mesa de 2017
- La republicana i exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, és la primera membre del Govern Puigdemont amnistiada
- El Suprem també aplica l'amnistia a Lluís María Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Tribunal Suprem amnistia el primer membre del govern de Carles Puigdemont afectat per una causa del procés: es tracta de la republicana i aleshores consellera d'Agricultura, Meritxell Serret.
D'altra banda, el mateix tribunal també ha acordat aplicar la llei d'amnistia a Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya l'any 2017 amb Carme Forcadell com a presidenta.
Des del Govern s'ha celebrat "l'aplicació amb diligència de l'amnistia". La portaveu de l'executiu català, Sílvia Paneque, considera que "avala el camí de normalització institucional i de la politica catalana".
“⚖️El Govern enten que l'aplicació de l'amnistia a Meritxell Serret i als membres de la Mesa del Parlament de 2017 "avala l'aposta per la "normalització de la política catalana" | @RTVECatalunya
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) July 28, 2026
➕ Info: https://t.co/GztCYLby7Y pic.twitter.com/6q5WGENSPg“
Serret, acusada de facilitar l'1-O
Serret va marxar a l'exili durant 3 anys, però va tornar el 2021 per comparèixer voluntàriament davant el Suprem i recollir l'acta de diputada. I és que el delicte de desobediència del qual se l'acusava, per facilitar l'1-O no comportava penes de presó. Aleshores, va assumir la conselleria d'Exteriors del govern de Pere Aragonès.
L'abril de 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a un any d'inhabilitació i a pagar 12.000 euros de multa per l'1 d'octubre. Després de recórrer la condemna amb un recurs de cassació, el Suprem ha acordat aplicar-li la llei d'amnistia i declarar extinta la responsabilitat penal que pogués derivar-se dels fets.
En un comunicat, Esquerra Republicana s'ha mostrat satisfeta per la decisió del Suprem d'amnistiar Serret. La formació assegura que avala l'estratègia "sòlida" que s'ha seguit amb la llei, i era inevitable que prengués aquesta decisió després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els republicans exigeixen ara que s'apliqui la llei a la resta d'afectats.
En la mateixa línia s'ha expressat el president de la Generalitat, Salvador Illa, des del Vietnam, en viatge institucional. El cap de l'executiu ha assenyalat que la sentència del TJUE "certifica la conformitat de la llei d'amnistia amb el dret europeu". "M'agradaria que n'arribessin més i ràpid", ha remarcat, sobre la decisió del Suprem.
Els membres de la Mesa de 2017
Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, havien estat condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a quatre mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència, en considerar que van permetre la tramitació de les lleis de desconnexió i de la declaració d'independència tot i les advertències del Tribunal Constitucional.
L'alt tribunal declara ara extinguida la seva responsabilitat penal després que el Tribunal Constitucional avalés la legalitat de la llei d'amnistia. És la tercera decisió adoptada en aquest sentit en l'última setmana, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també es pronunciés favorablement sobre la norma.
En els darrers dies, el Suprem ja havia amnistiat diversos manifestants vinculats a les protestes contra la sentència del procés, així com l'expresident del Parlament Roger Torrent, tres exmembres més de la Mesa del 2019 i la mateixa exconsellera Meritxell Serret.
Altres exconsellers pendents de l'amnistia
Més enllà de Carles Puigdemont, qui també està pendent que se li apliqui la llei d'amnistia, són onze els exconsellers del govern de l'1-O afectats per diverses causes judicials: Oriol Junqueras (Economia), Raül Romeva (Acció Exterior), Dolors Bassa (Treball), Jordi Turull (Presidència), Toni Comín (Salut), Joaquim Forn (Interior), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura), Santi Vila (Empresa), Carles Mundó (Justícia) i Meritxell Serret (Governació i Administracions Públiques).
Junqueras, Turull, Romeva i Bassa tenen penes d'inhabilitació que s'allarguen fins al 2030 i 2031. El Constitucional està pendent de resoldre els seus recursos d'empara, el primer que abordarà serà el de Turull el 22 de setembre.
