El Tribunal de Justícia de la UE avala la llei d'amnistia per encaixar en la normativa comunitaria

Fons nacionals, no europeus

Sobre la qüestió financera, la Gran Sala ha aclarit els dubtes plantejats pel Tribunal de Comptes relatives al finançament del procés i conclou que les irregularitats comptables vinculades al procés independentista català no suposen un perjudici per a les arques comunitàries.

D'una banda, el Tribunal assenyala que el fet d'haver fet servir fons públics per l'1-O (com les despeses del referèndum de 2017 i la promoció exterior de la independència) es refereixen a fons que no provenen del pressupost de la Unió ni estan destinats a aquest. D'altra banda, els magistrats no consideren que els interessos financers de la Unió hagin afectat per la simple disminució de la Renda Nacional Bruta d'Espanya (sobre la qual es calcula part de la contribució al pressupost de la UE) derivada de la possible secessió d'una part del territori.

Consideren que si una part del territori se separa, aquesta simplement deixa d'estar subjecta als Tractats; això implica que deixa de contribuir financerament, però també deixa de beneficiar-se de les mesures de suport de la Unió.

En resum, com que no es tracten de fons de la UE i en no suposar la reducció de la riquesa nacional un perjudici sota el Dret de la Unió, el TJUE ha conclòs que no hi ha vulneració de la protecció dels interessos financers comunitaris.

Avala l'amnistia per terrorisme en el marc del 'procés'

L'altre aspecte que ha valorat el TJUE és l'aplicació de l'amnistia en temes de terrorismo, i que afecta els CDR. L'òrgan ha dictaminat que el Dret de la Unió no s'oposa a la llei d'amnistia per a delictes tipificats com a terrorisme, sempre que es respectin els límits dels drets humans. En conseqüència, els casos dels CDR són amnistiables després que l'Audiència Nacional plantegés dubtes al Tribunal Europeu sobre la mesura.

El Tribunal ha subratllat que l'amnistia és una competència dels Estats membres i un instrument legítim per a aconseguir objectius d'interès general, com la "reconciliació política o social" i la reducció de tensions institucionals. Segons la seva decisió, la Directiva (UE) 2017/541 relativa a la lluita contra el terrorisme no prohibeix expressament que un país faci servir mecanismes d'extinció de responsabilitat penal per a aquest fi després d'un conflicte polític.

02.52 min

El TJUE avala el gruix de la llei d'amnistia i en valida l'encaix amb el dret europeu

No obstant això, la impunitat no és absoluta. La justícia europea recalca que la llei espanyola estableix un "límit infranquejable": queden exclosos de l'amnistia aquells actes de terrorisme que hagin causat, de manera intencionada, greus violacions de drets humans. Específicament, es refereix als actes que vulneren els articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans (dret a la vida i prohibició de la tortura).

Alhora, davant els dubtes sobre si la llei era massa ambigua, el Tribunal confia en l'autonomia judicial dels jutges espanyols per a identificar, basant-se en conceptes penals com la intenció i la gravetat, quins casos concrets han de quedar fora de la mesura de gracia.

Així mateix, Luxemburg ha rebutjat que l'amnistia sigui discriminatòria per aplicar-se només al context independentista català entre 2011 i 2023. D'aquesta manera, el Tribunal argumenta que els delictes comesos en aquest escenari de conflicte polític no són comparables a delictes comesos en altres contextos, la qual cosa justifica el tracte diferenciat en favor de la reconciliació.

Per la seva banda, l’Audiència Nacional diu que ha d’estudiar" la sentència abans de decidir si arxiva la causa de l'operació Judes contra els 12 membres del CDR. Fonts jurídiques apunten que primer han de rebre la resolució per la via oficial, i que després l’han d’estudiar. Les mateixes fonts apunten que previsiblement no es resoldrà l’assumpte fins després de les vacances d’estiu.

Dona aire a la legislatura de Sánchez

A banda de l'impacte polític, aquestes decisions marquen, a partir d'ara, qualsevol decisió que pugui prendre el Tribunal Constitucional, que ha de resoldre el recurs d'empara que presentat per l'expresident Carles Puigdemont contra la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar el delicte de malversació, en una decisió que pot ser clau per al seu possible retorn a Espanya.

Feia un any que el tribunal de Luxemburg tenia pendent resoldre els dubtes de diversos tribunals espanyols sobre l'aplicació de l'amnistia. Entre ells, el Tribunal de Comptes, que considerava que les despeses del procés podrien haver afectat als interessos financers de la UE, i l'Audiència Nacional, que creu que l'aplicació de l'amnistia als CDR acusats de terrorisme podria vulnerar la directiva europea en aquesta matèria.

Seguint la doctrina de l'Advocat General de la UE

Com era previst, el TJUE ha seguit la doctrina que ja va marcar l'advocat general europeu al novembre quan va emetre les seves conclusions que, tot i que no són vinculants, acostumen a marcar les sentències del tribunal.

D'una banda, Dean Spielman va assegurar que el procés no va afectar a les arques comunitàries i, de l'altra, que la llei d'amnistia no vulnera la normativa antiterrorista. Amb tot, l'advocat europeu va avalar l'encaix de la norma en el dret comunitari. Caldrà esperar demà per veure si els magistats de Luxemburg van en la mateixa línia.

L'advocat general del TJUE creu que la llei d'amnistia "no constitueix una autoamnistia", però veu parts "incompatibles"

Com afectarà la decisió a Puigdemont?

Les decisions conegudes aquest dijous des de Luxemburg (seu del tribunal) no afecten, en cap cas, a les ordres de detenció que hi ha en vigor a Espanya. Per tant, el camí del possible retorn de Puigdemont no serà immediat. Primer, el Tribunal Constitucional haurà de resoldre sobre el recurs d'empara interposada per l'expresident i el de la resta de líders independentistes contra la decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena, de no aplicar-li l'amnistia. En qualsevol cas, el Suprem tindrà la última paraula que, d'entrada, no s'espera abans de la tardor.

D'això depèn el retorn a Catalunya de Puigdemont i la rehabilitació del líder republicà, Oriol Junqueras, que, com recorda ell, no pot reincorporar-se com a professor degut a la condemna. El Tribunal de Garanties ha de pronunciar-se sobre si el Suprem va aplicar bé la norma.