La llei d'amnistia comença el seu camí judicial a la Unió Europea
- El TJUE celebra les dues primeres vistes per analitzar les qüestions prejudicials dels tribunals espanyols
- La Comissió Europea nega l'interès general de la norma, però descarta que s'empressin fons comunitaris pel procés
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La llei d'amnistia es debat aquest dimarts a Luxemburg per analitzar els dubtes dels tribunals espanyols a la norma. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea celebra dues vistes: la qüestió prejudicial del Tribunal de Comptes i una altra de l'Audiència Nacional. Ambdós tribunals consideren que la llei podria ser contrària al dret comunitari.
La primera vista és per la qüestió del Tribunal de Comptes, que manté pendent de sentència a 35 exalts càrrecs de la Generalitat, entre ells Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per les despeses del procés independentista. En concret, es tracta de vuit preguntes a la justícia europea per aclarir si aquests costos haurien afectat els interessos financers de la UE i si aplicar la llei suposaria una autoamnistia.
En la segona vista s'aborden les qüestions de l'Audiència Nacional, on estan pendents de judici 12 membres dels CDR per terrorisme. L'Audiència ha elevat nou preguntes a Luxemburg per determinar si l'aplicació de l'amnistia seria contrària a la directiva europea en matèria de lluita antiterrorista, ja que la llei exclou els actes que contemplin violacions greus de drets humans i el tribunal dubta si això suposaria una impunitat.
Brussel·les considera que afecta la seguretat jurídica
L'advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, ha negat en la primera vista que la llei d'amnistia respongui a un objectiu d'interès general perquè "és part d'un acord polític per aconseguir la investidura de govern d'Espanya". En aquest sentit, el jurista al·lega que les autoritats espanyoles no van atendre les recomanacions de la Comissió de Venècia per la resolució del conflicte polític. I qüestiona que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat.
Malgrat tot, des de la Comissió Europea no veuen "un vincle prou directe" per determinar que el procés es financés amb recursos de la Unió. Però Urraca afirma que correspon al Tribunal de Comptes dictaminar aquest desviament de fons europeus.
En aquesta primera vista, l'advocat de Societat Civil Catalana (SCC), Juan Chapapría, ha titllat la llei com una "autoamnistia" perquè va ser "producte d'un pacte polític" amb un dels implicats, Carles Puigdemont.
En canvi, el fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, ha defensat l'amnistia com un instrument contemplat en 11 dels 27 països de la Unió Europea.
L'amnistia pot vulnerar la directiva antiterrorista
En la segona vista, la CE ha avisat que l'amnistia pot vulnerar la directiva antiterrorista per manca de “certesa”, “precisió” i “previsibilitat” de la norma. Una sèrie de "deficiències” de la norma que, no només vulneraren el principi de “seguretat jurídica i igualtat”, sinó que també poden vulnerar la legislació antiterrorista de la UE.
En la vista al TJUE per les prejudicials de l’Audiència Nacional sobre l’amnistia al cas contra els CDR, Urraca ha defensat que és competència dels tribunals espanyols avaluar si la llei d’amnistia compleix els criteris de “precisió” i “claredat” que exigeix el dret de la UE.
Dues qüestions prejudicials més
En total són quatre les qüestions prejudicials al TJUE. A les del Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional, se li sumen els dubtes elevats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i un jutjat de Vilanova i la Geltrú, tot i que sense petició de vista oral. En ambdues qüestions s'abordarà el delicte de malversació que només exclou la llei d'amnistia pels casos d'enriquiment personal.
Per a la sentència de la Cort de Luxemburg caldrà esperar entre cinc o sis mesos. La previsió és que l'advocat general de la UE presenti les seves conclusions a la tardor i que el veredicte es resolgui a finals d'any.
