Un any de la llei d'amnistia: beneficiats manifestants i policies, però sense data pels líders del procés
- L'amnistia a Puigdemont i altres dirigents, a l'espera que es resolguin els recursos al Constitucional i les qüestions prejudicials a Europa
- Les entitats independentistes denuncien un "boicot judicial" en l'aplicació de la norma
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La llei d'amnistia compleix el seu primer any de vida des que es va aprovar definitivament en el Congrés. El 10 de juny es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), però des d'aleshores, la seva aplicació ha estat tortuós pels recursos d'inconstitucionalitat i les interpretacions judicials.
L'exconseller Miquel Buch va ser el primer amnistiat, només 12 dies després de l'entrada en vigor de la llei. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va interpretar que la malversació per la qual va ser condemnat estava recollida. En canvi, el Tribunal Suprem ha fet una interpretació diferent de la malversació i no l'ha aplicat. De moment, es manté l'ordre de detenció contra Puigdemont si torna a Espanya i la inhabilitació a Junqueras fins al 2031.
Segons Alerta Solidària, el balanç del primer any d'amnistia és de 328 persones beneficiades. No obstant això, critiquen que la majoria són manifestants i policies.
Les entitats independentistes denuncien un "boicot judicial" i "lentitud" en l'aplicació de la llei. Òmnium Cultural xifra en 1.600 les persones que podrien beneficiar-se, però que els tribunals només l'han concedit en un 32% dels casos. La majoria d'aquestes amnisties han estat concedides a manifestants en les protestes del 2019 contra la sentència del procés.
“⚖️ @omnium xifra en un 60% els encausats pel procés beneficiats per la llei d'amnistia.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 30, 2025
🎙️ @FerranCuixart98 | @radio4_rne
➕ Notícies a https://t.co/YCp3AoruJW pic.twitter.com/rid0nPfyxA“
El president d'Òmnium, Xavier Antich, avisa que la seva organització continuarà fiscalitzant l'aplicació de la norma i "treballant perquè la violència policial, una de les principals beneficiàries de l'amnistia no quedi impune".
Entre les causes aturades en tribunals, Òmnium exposa que són un 19% de les peticions d'amnistia. Entre elles, a 52 càrrecs polítics com el de Carles Puigdemont i els 16 manifestants com els CDR processats a l'Audiència Nacional.
Pendent que el TC resolgui els recursos
El Tribunal Constitucional té previst pronunciar-se a partir del 24 de juny sobre els recursos del Partit Popular contra la llei d'amnistia. Aquest primer pronunciament de la cort de garanties serà clau per saber com s'haurà d'aplicar la norma als casos pendents.
Segons quin sigui el dictamen del Constitucional, els líders del procés com Puigdemont, Junqueras o els exconsellers podran sol·licitar un recurs d'empara per sol·licitar que se'ls hi apliqui l'amnistia.
El calendari d'aplicació d'amnistia pot ser encara llarg, perquè els tribunals poden elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com ja ha fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la causa contra els alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O.
ERC acusa els jutges de "rebel·lió"
Esquerra Republicana de Catalunya titlla de "rebel·lió judicial" els endarreriments de l'aplicació de l'amnistia en els tribunals. "Hi ha una part del sistema judicial que continua saltant-se explícitament les lleis i la voluntat del legislador", ha afirmat aquest divendres el líder dels republicans Oriol Junqueras en roda de premsa.
“🟡 @Esquerra_ERC titlla de "rebel·lió judicial" els endarreriments en l'aplicació de l'amnistia.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 30, 2025
🗣️ @junqueras: "Més aviat que tard, l'amnistia serà una realitat" | @RTVECatalunya
➕ Info: https://t.co/RXB4DuHMU6 pic.twitter.com/NegZLa3YXO“
Malgrat els obstacles, Junqueras és optimista i assegura que "més aviat que tard, l'amnistia serà una realitat".
