Salvador Illa anuncia un pla per accelerar les infraestructures estratègiques

Model públic-privat per accelerar infraestructures

L’objectiu és escurçar terminis i executar en només 6 anys projectes que, en condicions habituals, podrien trigar dècades. Segons el Govern, es mobilitzaran fins a 3.300 milions d’euros, amb una primera inversió de 1.800 milions immediata i un segon paquet de 1.500 milions en preparació.

Entre les actuacions previstes destaquen projectes com les estacions de la línia 9 del metro, el desplegament d’eixos viaris 2+1 o millores a la xarxa de carreteres. El Govern defensa que la col·laboració público-privada, que “ha donat bons resultats a Catalunya” i estava aturada des del 2010, permetrà impulsar infraestructures clau per a la competitivitat i cohesió del país.

➡️ 1.800 M€ a concurs immediat

• Estacions del tram central de la L9 del metro (500 M€)
• Eixos viaris 2+1 en 366 km (720 M€)
• Millora i desdoblament parcial Berga-Bagà (470 M€)

➡️ 1.500 M€ més en preparació

• Desdoblament de la C-55
• Segona fase del tramvia Tarragona–Reus
• Intercanviadors d’autobusos
• Terminal ferroviària de Lleida–Quatre Pilans

Illa reivindica l’estabilitat política

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat la seva intervenció al Cercle d’Economia per referir-se a la situació política actual i defensar l’acció del Govern. Illa ha reivindicat que l’executiu ha aprovat un pressupost expansiu que reforça l’autogovern i impulsa la inversió per millorar la productivitat de l’economia catalana, tot plegat amb l’objectiu de “no deixar ningú enrere”.

En aquest context, Illa ha apuntat que els avenços de Catalunya i Espanya poden generar incomoditat en alguns sectors. “Potser és això el que molesta a alguns, que Catalunya i Espanya avancen”, ha afirmat, i ha afegit que “res ni ningú es desviarà del propòsit ni del deure, continuarem governant”, en una defensa clara de la continuïtat de l’acció política malgrat la pressió i el context actual.

Reforçar la defensa i el finançament

La presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, ha aprofitat l'arrencada de les jornades per fer una crida al president de la Generalitat perquè reforci la indústria de la defensa a Catalunya, aprofitant el context geopolític actual. Segons ha afirmat, el pes d’aquest sector és “petit” malgrat la “base tecnològica potent” del territori, i considera que es tracta d’una “anomalia que ara tenim l’oportunitat de corregir”.

Garcia-Milà també ha reclamat aprovar “amb la màxima urgència” el nou model de finançament autonòmic. “Catalunya i la resta d’autonomies del règim comú no podem esperar més”, ha advertit, situant aquesta reforma com a clau per al desenvolupament econòmic i institucional.

Una tercera reclamació del looby empresarial ha estat la de "fer sentir la veu" per aconseguir un model "ordenat i pausat" d'immigració que s'adapti a les necessitats reals de Catalunya i que es focalitzi més en "l'alta qualificació".

L'agènda de les jornades del Cercle

Les Jornades del Cercle d’Economia se celebren al Palau de Congressos de Catalunya sota el lema “Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat?”. La trobada, que s’allargarà fins dimecres, posa sobre la taula el paper del continent per prendre decisions pròpies en àmbits clau com la defensa o l’energia, amb la mirada posada especialment en el teixit empresarial.

La segona jornada, d'aquest dimarts, serà la més política. El primer gran acte serà un diàleg entre Feijóo i la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, a les 10.45 h. Serà un moment rellevant en un context de tensió política estatal i de pressió de l’oposició sobre el govern.

A les 13 h, el rei Felip VI lliurarà el Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea 2026 a l’analista del Financial Times Martin Wolf. A la tarda, el protagonisme serà per al debat sobre finançament autonòmic, amb els presidents de Catalunya, Euskadi i Galícia. El director del Cercle, Miquel Nadal, ha destacat que feia temps que no coincidien “tres nacionalitats històriques, tres presidents i tres partits diferents”, un fet que considera “del màxim interès”.

La reunió anual es tancarà dimecres amb la intervenció de Pedro Sánchez, que participarà en un diàleg amb Garcia-Milà. Les jornades es consoliden així com un espai clau de debat, tant econòmic com polític, en un moment decisiu per al futur d’Europa i la governabilitat a Espanya.