IA i revolució industrial, mentalitats diferents
Noms Propis
- L'arqueòleg expert en digitalització Genís Roca parla a Noms Propis de la mentalitat europea respecte la IA
- L'historiador fa una comparació molt interessant de la societat digital amb la revolució industrial
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Genís Roca és un arqueòleg expert en digitalització. Llicenciat en Història i MBA per ESADE, va començar la seva trajectòria entre excavacions i estadístiques. Però amb l’arribada dels primers ordinadors personals a la universitat, gairebé per casualitat, es va convertir en pioner del món tecnològic. Necessitava feina i es va presentar a unes oposicions d'Informàtica de la UAB. Va acabar sent responsable de microinformàtica a la UAB, membre clau del naixement de la UOC, impulsor del domini '.cat' i cofundador de la consultora Roca Salvatella.
Durant més de trenta anys ha assessorat empreses i institucions en plena revolució tecnològica. Actualment, lidera projectes de fort impacte cultural i iniciatives per garantir que la intel·ligència artificial respongui també des del marc cultural català. Treballa perquè la intel·ligència artificial “pensi en clau catalana” i per aprofitar els avantatges de la tecnologia que ens arriba gràcies als algoritmes. A Noms Propis, Roca debat sobre la mentalitat que té la societat europea envers els avenços tecnològics amb la intel·ligència artificial i la compara amb la que hi havia a la revolució industrial.
Quina mentalitat tenim sobre la tecnologia?
Roca explica que hi ha una mentalitat diferent a Xina respecte que la que hi ha a Europa sobre la tecnologia. "Sempre que parlem d'IA i de tecnologia ho fem amb por", explica l'arqueòleg, referint-se als plantejaments populars com el fet que la intel·ligència artificial treurà llocs de treball, per exemple.
“Sempre que parlem d'IA i de tecnologia ho fem amb por“
Aquesta prudència, recel o precaució és el contrari del que l'expert percep a la Xina, on hi ha una sensació d'il·lusió envers els avenços tecnològics. "Allà l'estat d'ànim és: 'amb aquesta tecnologia dominarem el món'". És a dir, la societat europea sent que no liderarà i no guanyarà i, en canvi, la societat xinesa veu que pot fer-ho.
L'arqueòleg Genís Roca, al programa 'Noms Propis' de La 2Cat. JOSEP ECHABURU JOSEP ECHABURU
La diferència amb la revolució industrial
Segons Roca, aquesta sensació de poder dominar el món sí la tenia Europa amb la revolució industrial. L'especialista diu que molta gent sabia que podia fabricar cotxes i vendre'ls per tot el món. "Europa dominava una tecnologia cridada a canviar el món", afirma l'arqueòleg. En aquest sentit, els europeus eren els protagonistes. En canvi, "ara ve una tecnologia cridada a canviar el món i sabem que no la dominem", explica l'informàtic en referència a la societat europea.
“Ara ve una tecnologia cridada a canviar el món i sabem que no la dominem“
Genís Roca considera que Europa va fer la revolució industrial contra altres territoris perquè "quan una tecnologia es desenvolupa hi ha beneficiats i víctimes potencials". En canvi, tal com explica l'impulsor del domini '.cat', "la societat digital sembla que està liderada des d'uns altres llocs i ens sentim productes". És a dir, la sensació és que som utilitzats, que mercadegen les nostres dades i que les xarxes socials ens observen i, per tant, no estem còmodes.
“La societat digital sembla que està liderada des d'uns altres llocs i ens sentim productes“
Com podem canviar la mentalitat?
L'historiador recorda que quan començava la revolució industrial es cometien uns excessos que van provocar l'aparició d'una sèrie de moviments socials que es van encarregar de corregir-los. Roca pensa que sempre que una tecnologia arriba, hi ha abusos que s'han de solventar, i això requereix un temps. De fet, entre la primera fàbrica i el primer sindicat van passar excatament cent anys, i els primers defensors dels drets dels treballadors no van ser la solució. Si més no, van ser els primers interlocutors. La primera factoria massificava el treball i es van produir unes condicions laborals incorrectes, fins que la societat pren consciència i ho comença a rectificar.
“Ens arriba una societat digital i hem de discutir les regles de joc“
Ara, amb la societat digital, segons l'expert, passa el mateix. "Ens arriba una societat digital i hem de discutir les regles de joc. Ara estem en aquell moment on encara no hi ha sindicats", assenyala Roca. En aquest sentit, l'arqueòleg sent que les seves dades estan descontrolades. "No sé quines dades tenen, ni què en fan, ni per què les volen", reflexiona l'especialista a Noms Propis. L'informàtic sent "una sensació d'incertesa com la tenien els treballadors de les fàbriques del segle XIX".
“La societat digital ha d'endreçar la nostra relació amb les dades“
Per a Roca, la societat industrial va endreçar la nostra relació amb la feina, i "la societat digital ha d'endreçar la nostra relació amb les dades". La solució per a l'expert en digitalització és clara: un moviment social que defineixi les regles de joc, tot i que pot acabar molt bé o molt malament. "Hem de lluitar-ho, tenim una responsabilitat generacional", conclou Roca.
