Bea Sarrias i el seu projecte a Brusel·les per a l'OTAN
Noms Propis
- L'artista Bea Sarrias parla a Noms Propis de la seva experiència de treballar per a l'OTAN
- L'obra compta amb una votació popular i la interacció de la gent, i té un rol clau a les reunions
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Bea Sarrias és una artista que ha convertit la llum en el centre del seu univers creatiu. Va créixer envoltada de llibretes, colors i una família nombrosa que, sense voler-ho, la va empènyer cap a aquest camí artístic tan propi i lluminós. De pintar interiors gairebé monocroms va passar a capturar l’ànima de les arquitectures més icòniques del món, com La Ricarda i, fins i tot, la seu de l’OTAN a Brussel·les. A Noms Propis, Sarrias explica a la presentadora Anna Cler l'experiència de treballar per una organització tan important a escala mundial.
Com va contactar l'OTAN amb Bea Sarrias?
Sarrias estava en el moment precís amb la gent concreta perquè l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'OTAN, li fes un encàrrec artístic el 2019. Un any abans, en una exposició a Brusel·les, l'artista va decidir fer un vídeo on explicava com retratar una casa. En aquell esdeveniment, va conversar sense saber-ho amb Rose Gottemoeller, la llavors vicesecretaria general de l'OTAN. "Saps amb qui parlaves?", li deien a Sarrias, i ella no en tenia ni idea.
“Saps amb qui parlaves?“
Al cap d'un mes, el galerista Martin Versnel va trucar a Sarrias per comunicar-li l'interès de l'OTAN d'encarregar-li una feina. Es tractava de recrear la seu de l'organització. Una de les condicions era que l'obra s'havia de pintar allà, in situ, a Brusel·les. Sarrias va mantenir tres reunions amb una comissió de cinc països, en la qual s'havia de produïr obligatòriament un acord unànime. Inicialment, els Estats Units era l'únic país reticent a tirar endavant el projecte artístic, però com era el primer que s'impulsava d'aquest estil, finalment es va fer realitat.
L'artista Bea Sarrias agafa uns pinzells mentre mira a càmera. JOSEP ECHABURU JOSEP ECHABURU
Interacció amb la gent i rol clau
En ser preguntada pel període de temps en el qual Sarrias trigaria en acabar l'obra, l'artista va sol·licitar un mes i mig per dur-la a terme. No obstant això, els responsables s'hi van negar i van donar-li només una setmana de marge. A més, Sarrias va demanar una escala, perquè el quadre havia de ser de 6x3 metres, i per qüestions de seguretat, tampoc li ho van autoritzar. I si no fos poc, encara menys li van deixar portar el projecte dibuixat de Barcelona i van obligar-la a fer-ho a Brusel·les.
“Arribo a posar cadires i s'asseuen“
Sarrias va estar durant una setmana a la seu de l'OTAN dibuixant l'obra al terra de la galeria. Van visitar-la molts periodistes. Mentre pintava el quadre, l'artista interactuava amb la gent. Sarrias pintava amb cascos i música, però quan els treballadors de l'organització anaven a dinar o feien una aturada, l'artista se'ls treia i conversava amb ells dia rere dia. "Arribo a posar cadires i s'asseuen", comenta la pintora. La interacció va arribar al seu punt més àlgid quan va impulsar una votació popular per veure si hi afegia persones a l'obra de la seu, i finalment Sarrias va afegir figures de fons a petició de la gent.
El quadre de la seu de l'OTAN de Bea Sarrias juga un paper molt important. L'artista afirma que amics de Noruega li enviaven captures de pantalla perquè el secretari general de l'OTAN utilitzava el seu quadre per trencar el gel abans de les reunions. "Des que comença el passadís fins la porta parla del quadre que trobaran a dins", explica Sarrias a Noms Propis.
