Com va ser per l'actriu Mercè Arànega néixer a l'exili a l'Argentina?
L'any que vas néixer
- L'actriu Mercè Arànega va viure l'exili fins als 10 anys que va tornar a Catalunya amb la seva mare i el seu germà
- Descobreix què va ser la guerra d'Ifni, un conflicte entre el Marroc i Espanya que es va silenciar
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Són molts els catalans que van néixer a l’exili durant la dictadura franquista. N’és un exemple l’actriu Mercè Arànega, la qual va obrir els ulls per primer cop a Buenos Aires. Tot i la llunyania, mai es va sentir desarrelada, ja que va créixer envoltada d’una petita comunitat catalana al país llatinoamericà. Explica, al programa L’any que vas néixer, que va aprendre a parlar un català amb accent argentí.
La vida dels seus pares
El pare de l’actriu, després de la guerra civil, va marxar a França i es va fer de la resistència, però va acabar en un camp de treball a Alemanya. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial va tornar a Barcelona. En aquest moment va conèixer la mare de la intèrpret i es van enamorar: “però clar, el meu pare no es podia quedar, no tenia papers, no tenia res”, relata Arànega. Per això, la parella va tornar a França i d’allà van marxar a l’Argentina. “Part dels amics s'havien exiliat després de la guerra a Buenos Aires”, comenta Arànega.
Al programa, presentat per Xavi Bundó, repassen com el NO-DO mostrava imatges d’exiliats d’altres països refugiats a Espanya, com per exemple els hongaresos que fugien de la Unió Soviètica. Això sí, mai parlaven dels espanyols que van haver d'abandonar el país. Envers aquesta hipocresia l’actriu declara que la van educar en un ambient molt antifranquista: “Tot això com ho explico? Doncs, amb la ràbia que em van fer créixer a casa contra aquest govern, és clar.”
L'actriu Mercè Arànega a 'L'any que vas néixer'
La tornada a Catalunya
Als 10 anys, Mercè Arànega va tornar amb la seva família a Catalunya. Tot i haver-se d’acomiadar del que suposava la seva vida fins al moment, s’ho va prendre bastant bé. “Em sabia molt greu, em feia molta pena deixar les amiguetes i l’entorn, però, d’altra banda, tenia la il·lusió de veure un lloc diferent, de veure coses”, comenta l’actriu.
En aquells moments, a finals dels anys 60, s’estaven construint barris de l’entorn metropolità a municipis com Rubí, Terrassa, Sabadell o Badalona. En aquest últim és on van anar a parar la família d’Arànega: “La meva mare, el meu germà i jo vam anar allà i Càritas ens va posar un llit, un sofà, una taula i ens vam instal·lar al [barri del] Congrés.”
“Dintre de les dificultats, la vida es pot agafar de moltes maneres“
Com que no tenia massa, l'actriu va haver d'aprendre a valorar-ho tot: “Dintre de les dificultats, la vida es pot agafar de moltes maneres i, això no vol dir que no hagis de lluitar per millorar, per tu o pels altres; però enfonsar-se no serveix massa de res.” Hi havia cops que treballava amb la seva mare: “era la senyora dels lavabos i jo, amb 13 anys, també ho vaig ser”. “El dia que tenia festa comprava una Coca-Cola de dos litres i ens feia un entrepà de mortadel·la a cadascun i anàvem els tres al cine", recorda.
La seva perseverança va fer que pogués accedir a l’Institut del Teatre tot i no tenir el títol de batxillerat. Després de passar una prova de 15 dies es va poder quedar. La institució va veure els inicis d’una artista que ja porta una trajectòria de 40 anys sobre els escenaris.
