La vedet Lita Claver reivindica el seu cos: "Jo soc lletja, tinc les mamelles com dos ous ferrats"
L'any que vas néixer
- La vedet Lita Claver, "La Maña", tenia un cos molt prim a comparació de les seves companyes de professió
- Descobreix a L'any que vas néixer com la penicil·lina va canviar la medicina a Espanya l'any 1945
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Ser vedet va més enllà d’actuar, ballar i cantar en un escenari. Nascut a França, aquest gènere teatral va ser molt popular el segle passat. En la majoria de les funcions, les artistes anaven gairebé nues i mostraven la seva vulnerabilitat rere l’art de la sensualitat. La saragossana Lita Claver, coneguda com "La Maña", explica com es va sentir inferior a les seves companyes en les funcions dels anys 80 i 90 a El Molino: “Ho veia tot trist, no he sigut una vedet a l’ús mai, em ficava amb mi mateixa i ells em veien com jo volia.”
Un cos diferent
L’artista es guanyava el públic sent ella mateixa i mostrant-se autèntica. “En El Molino hi havia dones exuberants en aquella època, amb moltes corbes”, comenta a L’any que vas néixer amb Xavi Bundó. Ella, en canvi, sempre ha sigut més prima: “Jo soc lletja, tinc les mamelles com dos ous ferrats, les cames com filferro i la gent em veia.” Contràriament al que s’esperava en un inici, va guanyar molt d’èxit entre els assistents.
Lita Claver explica al programa que sempre ha portat el mateix pentinat al llarg dels anys. Una decisió apresa de la periodista i corresponsal Rosa Maria Calaf, l’altra convidada de L’any que vas néixer: “Veure una dona amb els cabells vermells en aquella època era trencador”.
La periodista Rosa Maria Calaf i Lita Claver escoltant en Xavi Bundó RTVE Catalunya
La vigilància policial
A Claver li agradava molt connectar amb aquells que venien a veure la seva funció com a vedet. Ho feia baixant i parlant directament al públic. No sempre podia, perquè, en aquella època estava prohibit per la policia. Els agents moltes vegades venien als locals fent-se passar per paisans. Al sostre, damunt de l’escenari hi havia una llum vermella que si s’encenia volia dir que hi havia algun agent camuflat entre els assistents. D’aquesta manera els intèrprets podien adaptar la funció depenent de si hi eren o no. Tot i això, "La Maña" explica que a ella sempre l’agafaven dialogant amb l'audiència.
“Mai he despullat a un senyor“
La seva posada en escena sempre era des del respecte, comenta, tot i tenir fama de dir moltes coses: “Mai he despullat a un senyor, tot i que la llegenda urbana ho digui”. La intenció principal de l'artista damunt l’escenari era que “s’oblidessin del que hi havia fora, de la tristor i la serietat” i “riguessin i s’ho passessin bé”, recorda la vedet.
