Oriol Grau, actor i director de teatre: "La meva mare em prohibia que toqués la màquina de cosir"
L'any que vas néixer
- L’actor i director de teatre, Oriol Grau, explica com van reaccionar els seus pares a la seva homosexualitat
- Recordes el 1963? Això és el que va passar a Catalunya!
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Oriol Grau, guionista, músic, actor i director de teatre, va néixer el 1963, en ple franquisme. Quan era petit li agradava jugar amb els ninots Madelman. Segons diu Grau al programa L’any que vas néixer, en realitat, “eren nines per a nens” i podia jugar sense que li “miressin malament”.
L'actor Oriol Grau amb un ninot Madelman al programa 'L'any que vas néixer'
L’actor explica que dissenyava roba pels Madelman. “Jo els feia vestidets, els meus germans no. Jugaven a guerra. Jo els feia pantalons i coses d'aquestes. Jo era mariquita de jove, ja de nen apuntava maneres”, apunta. Agafava retalls de teles de la seva mare i la seva àvia per crear les peces, però això no els agradava: “La meva mare em prohibia que toqués la màquina de cosir: això no és per tu, això no és per tu. I a les meves germanes les obligava.”
L’homosexualitat no era una possibilitat
En una societat patriarcal, religiosa, on els rols de gènere eren inqüestionables, l’homosexualitat no era una possibilitat. En la publicitat i en els mitjans de comunicació aquest missatge era constant. Per exemple, en una notícia del NO-DO, que recorda el presentador Xavi Bundó, es relata el certament de moda masculina que es va celebrar a Barcelona el 1963. El discurs era clar: “La moda masculina és tímida. Todavía no se atreve a salir sola. Por eso, busca buenas compañías y la mejor compañía del hombre ha sido siempre la mujer.”
Passarel·la del certamen de moda masculina a Barcelona el 1963
“Ho vivies en soledat, amb angúnia i amb un sentit de culpa i pecat “
En aquest context i gairebé sense referents homosexuals, les persones que tenien una orientació sexual diferent de la convencional se sentien perduts. Un dels models a seguir d’Oriol Grau va ser l’escriptor Terenci Moix: “Era fora de l'armari i en parlava. I en ple franquisme també.” Tanmateix, el guionista assegura que ho vivia sol. “Fins que no trobaves amics, companys o col·legues ho vivies en soledat, amb angúnia i amb un sentit de culpa i pecat i tota la merda aquesta... la càrrega religiosa”, assenyala.
El perdó
Grau es va adonar que era homosexual amb 12-13, però va tenir núvies durant la seva adolescència: “Jo tinc un passat heterosexual del qual me’n penedeixo profundament... pobres noies!”. Va ser amb 16 anys quan va estar per primera vegada amb un noi. No va haver d’explicar-ho a casa explícitament. La seva germana gran li va obrir camí: “Es va casar i va tenir dos fills, però després de tenir dos fills va adonar-se que també li agraden les dones. I aleshores el seu bisexualisme amb mi em va obrir les portes de cara als pares”. Va poder transitar amb “una certa tranquil·litat”.
Un dia, quan Oriol Gran ja havia treballat en el món de la televisió, els seus pares van convocar-lo per parlar. En primer lloc, li van demanar perdó per no haver cregut en la seva carrera teatral i donar-li suport en els seus inicis. També li van demanar disculpes “per no haver sigut sensibles” amb la seva "orientació sexual". “Diu molt d'ells que em demanessin perdó!”, exclama l’actor.
