La Guerra d'Ifni, el conflicte silenciat que mai va ser declarat
L'any que vas néixer
- La Guerra d'Ifni, que mai ha estat declarada com a tal, és el front oblidat del franquisme, un conflicte colonial silenciat que comença el 1957 i enfronta el Marroc i Espanya.
- Descobreix com va ser per l'actriu Mercè Arànega néixer a l'exili a l'Argentina i haver de tornar a Catalunya quan tenia 10 anys
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'any 1957 Ghana s'independitza del Regne Unit i Algèria lluita per deixar de ser colònia francesa. El món camina cap a la descolonització, però Espanya s'aferra als seus territoris del nord d'Àfrica i s'embolica en una guerra no declarada contra el Marroc, al territori d'Ifni, situat al sud del país.
Es tracta d'un conflicte silenciat en què els soldats espanyols lluiten en condicions precàries perquè Franco no té diners per gastar i envia material obsolet de la Guerra Civil. A més, els mitjans de l'època no en volen parlar massa perquè és un problema pel franquisme, en un moment en què el Marroc, recentment independitzat de França, intenta recuperar els seus territoris. El NO-DO presenta l'enfrontament com una defensa heroica davant suposades "agressions injustes" de "bandes rebels", però aquesta narració amaga la realitat: no es tracten de grups rebels, sinó del mateix estat del Marroc que està intentant recuperar les terres que havia perdut durant la colonització.
El front a través del NO-DO
Les imatges projectades al NO-DO mostren tropes franquistes avançant, bateries disparant i evacuacions d'herois espanyols ferits. El relat oficial destaca el "patriotisme" i el sacrifici de les unitats espanyoles, mentre deshumanitza els combatents marroquins, descrits com a homes obligats a lluitar o com a fanàtics fàcils de manipular. El noticiari remarca que cap d'aquests presoners "pertany a la tribu de la qual són els pobladors indígenes de la zona espanyola d'Ifni." D'aquesta manera, es reforça el discurs colonialista del règim, que busca mostrar l'ocupació com a legítima i acceptada.
Milicians espanyols batallant amb material obsolet de la Guerra Civil a la Guerra d'Ifni, al Marroc, en defensa dels territoris espanyols del nord d'Àfrica. Arxiu del NO-DO
Carmen Sevilla i Gila: l'espectacle com a bàlsam
Amb el conflicte estancat i les condicions dels soldats cada vegada més difícils, el règim recorre a una operació propagandística insòlita: enviar-hi una delegació d'artistes per animar les tropes espanyoles durant el Nadal de 1957. La cantant, ballarina, actriu i presentadora Carmen Sevilla, convertida en icona cinematogràfica del moment, i l'humorista Miguel Gila viatgen fins als campaments d'Ifni, on actuen davant els militars. El NO-DO retrata el viatge com un gest patriòtic i emocionant, assimilant-lo a les visites que l'actriu Marilyn Monroe havia fet a soldats nord-americans el 1954 durant la Guerra de Corea. I mostra imatges dels soldats ballant, rient i recuperant l'ànim enmig d'un context bèl·lic que el relat oficial intenta amagar.
La cantant, ballarina, actriu i presentadora Carmen Sevilla i l'humorista Miguel Gila viatgen a Marroc per visitar els soldats espanyols que lluiten a la Guerra d'Ifni i oferir-los una acutació durant el Nadal de 1957-1958. Arxiu del NO-DO
La Guàrdia Mora, símbol d'un imperialisme agonitzant
Paral·lelament a aquesta guerra no declarada amb Ifni, el franquisme continua exhibint la seva particular iconografia africanista. El 1957 Franco fa una visita oficial a Barcelona, on desfila la Guàrdia Mora, que és la unitat d'escorta del dictador formada per soldats marroquins. El NO-DO la presenta com una força admirable i exòtica, però els milicians són coneguts per ser violents i temuts per part de la població espanyola. En aquest context històric, la presència de la Guàrdia Mora reforça l'estètica imperial del franquisme en un moment en què Espanya ja està perdent territoris i pes a l'escenari internacional. En efecte, amb aquesta unitat miliciana el règim intenta mantenir una imatge de grandesa mentre el seu imperi colonial s'esllangueix definitivament.
Franco durant la seva visita oficial a Barcelona el 1957 acompanyat per la Guàrdia Mora, la seva unitat d'escorta formada per soldats marroquins. Arxiu del NO-DO
Vols saber-ne més?
El relat del NO-DO de la Guerra d'Ifni constitueix una imatge distorsionada d'un conflicte que, en realitat, evidencia la pèrdua de força internacional d'Espanya. Les visites d'artistes als milicians espanyols i les desfilades de la Guàrdia Mora es presenten com símbols de força, quan en realitat oculten les mancances logístiques i la improvisació militar. Si vols saber què més va passar el 1957, pots veure a RTVE Play Catalunya L'any que vas néixer, presentat pel periodista i locutor de ràdio Xavi Bundó, amb l'actriu Mercè Arànega i el músic Quimi Portet.
Participa!
Posa a prova la teva memòria o intuïció històrica amb aquest quiz.
