Jordi Évole: "Amb la Dana, cometen els mateixos errors que amb el metro de València"
Docu 2
- Vint anys després de l'accident del metro de València, Docu2 revisita la tragèdia i connecta la lluita per la memòria amb la ferida recent de la dana
- Imprevisible, inevitable recorda el tractament mediàtic i la manipulació de l'accident, però també la lluita de les víctimes per destapar la veritat
Es compleixen dues dècades de l'accident de metro més greu de la història d'Espanya i el segon més important d'Europa. A València, entre les estacions de Plaça Espanya i Jesús, un tren de la línia 1 va descarrilar i va deixar 43 morts i 47 ferits. En poques hores, la tragèdia va ocupar titulars arreu del món, però passats uns dies va desaparèixer del focus mediàtic. Mentre la ciutat mirava d'assimilar la magnitud de la desgràcia, l'actualitat va centrar-se en la visita del papa a terres valencianes i el relat de l'accident va canviar.
18 anys després, la dana va registrar 230 morts, 2.641 ferits i danys materials mil·lionaris. A les dues tragèdies es van produir una sèrie de successos amb patrons similars. Negligències, intents d'ocultar la veritat, nula assumpació de responsabilitats i manipulació mediàtica. Però també una ciutadania que s'organitza i exigeix veritat, reparació i justícia. El documental Imprevisible, inevitable: un trajecte del metro a la Dana de València torna als fets per reconstruir no només com va passar l'accident, sinó com se'n va gestionar la memòria. A través d'un diàleg amb el present, la història del metro troba ressons a la ferida recent de la dana.
Tractament mediàtic
En un context d'eufòria a la Comunitat Valenciana, on el govern de majoria absoluta del Partit Popular Valencià encapçalat per Francisco Camps havia impulsat una política berlusconiana amb l'organització d'actes galàctics com el Gran Premi de Fórmula 1, l'ATP de tenis, la Copa Amèrica de Vela i la visita del papa Benet XVI, succeeix un esdeveniment antagònic al moment de gràcia que vivia València: l'accident de metro.
Luis Felipe Martínez, Sotsdelegat del Govern Central entre 2004 i 2011, assegura que la inquietud del govern de València era "que l'accident no desdibuixés o deslluïs la presència del papa Benet XVI", amb l'ànim de mantenir el clima d'eufòria que s'havia establert a la Comunitat Valenciana. El catedràtic de Periodisme, Francesc Martínez explica que l'accident de metro trencava el discurs d'exaltació. "El PP, com a govern de la ciutat i de la Generalitat, tenia un problema doble", diu.
“Que l'accident no desdibuixés o deslluïs la presència del papa Benet XVI“
Rodrigo Terrassa, periodista de El Mundo, exemplifica a la perfecció la situació del govern valencià durant l'accident de metro: "Això és com si fas una festa a casa i es produeix una tragèdia. Tens dues opcions: apagar la música i atendre les víctimes, o tanques la porta, puges el volum de la música i aquí no ha passat res". I els responsables polítics van optar per la segona opció.
El papa Benet XVI, durant la seva visita a València.
Destruïnt la veritat per el·ludir responsabilitats
La periodista Laura Ballester assegura que "la lectura de la primera caixa negra es va fer en les pitjors condicions possibles". Ballester afirma que cap a les 4 de la matinada del 4 de juliol els directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana volien traslladar com fos la caixa negra a les instal·lacions de FGV. "Es va llegir sense presència judicial i en presència d'un policia que mai n'havia vist una".
“La primera caixa negra es va llegir sense presència judicial i amb un policia que mai n'havia vist una“
El llibre d'avariesés el registre oficial que documenta l'historial de reparacions, sinistres i manteniment d'un vehicle, en aquest cas d'un tren. El del metro que va patir el brutal accident a València no es va poder revisar perquè va desaparèixer. Ballester assenyala que un directiu de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va escoltar que dos alts càrrecs de la mateixa organització deien que "allò del llibre d'avaries està solucionat". "Tot apunta a que la desaparició del llibre d'avaries fou intencionada", conclou la reportera.
“Tot apunta a que la desaparició del llibre d'avaries fou intencionada“
La periodista afegeix que els responsables de FGV van anar a gairebé totes les redaccions de València per vendre la idea que la culpa de l'accident era de l'expresident del Govern, Felipe González, perquè sota el seu govern es va construïr la corba en la que es va produir la desgràcia. "És la batalla de relats que també s'ha intentat implantar amb la dana", expressa Ballester.
“És la batalla de relats que també s'ha intentat implantar amb la dana“
El periodista Rodrigo Terrassa confirma que el patró que van tenir els dirigents amb l'accident de metro és el mateix que s'ha seguit amb la dana. "Perceben que és una situació crítica que els pot perjudicar electoralment i, en comptes d'afrontar-la de cara, intenten culpar als tècnics i desviar les responsabilitats", opina.
Declaracions manipulades
Tal com creu Ballester, imprevisible, inevitable és el mantra que es va imposar amb l'accident de metro i que s'ha repetit amb la dana. "Es volia difondre la idea que ningú estava avisat. Alguns van atendre les alertes, altres van anar al Ventorro", indica la periodista. Rodrigo Terrassa explica que sis anys després de l'accident de metro es va publicar a El Mundo que FGV havia contractat dies després de la tragèdia els serveis d'una consultora de comunicació, HM & Sanchis, per instruir i assessorar a tots els tècnics que havien de participar a la comissió d'investigació de l'accident de metro a Les Corts. Laura Ballester assegura que HM & Sanchis també va preparar als directius de FGV. "Fou una comissió amanyada".
“Fou una comissió amanyada“
Terrassa afegeix que, a més, "es van preparar 62 preguntes amb possibles respostes i se'ls va entrenar inclús en la gestualitat, les paraules i la mirada", i Ballester considera que l'objectiu era "oferir unes respostes conjuntes i unitàries". La periodista exemplifica: "Preguntin el que preguntin, vostè el que ha de respondre és que la línia de metro 1 era segura i que l'accident es va produir per un excés de velocitat". L'advocat de víctimes del metro i de la dana, Manolo Mata, afirma que els interrogats tenien prohibit dir les paraules "imprevisible" i "inevitable". "Com era imprevisible i era inevitable, encomanem-nos al nostre Senyor", diu. "Desgràcia", "tragèdia" i "balisa" eren altres de les paraules prohibides, segons Ballester. El procés va acabar amb un arxivament del cas.
“Es van preparar 62 preguntes amb possibles respostes, també en la gestualitat, les paraules i la mirada“
La influència de l'Associació de víctimes del metro i de Jordi Évole en el cas
Per al periodista Jordi Évole el llavors diputat a les Corts Valencianes, Juan Cotino, "feia gala de 'no vull respondre perquè no em dona la gana'", en ser preguntat per l'accident de metro. Évole considera que el reportatge que van fer a Salvados va ser el catalitzador de molta feina que s'havia fet a molts llocs. "Tothom es va posar al servei del nostre programa pensant que nosaltres seríem el millor altaveu", explica el periodista. "Vam aconseguir una cosa poc habitual en el món del periodisme, que és que serveixi d'alguna cosa", afegeix Évole.
Cinc dies després de l'emissió de Salvados a televisió, el 3 de maig de 2013, es va produir una manifestació multitudinària històrica. "Vam condemnar socialment els responsables d'allò que van intentar silenciar, que gràcies al periodisme local no van aconseguir", conclou el periodista. Rodrigo Terrassa reflexiona que "van haver de passar set anys i un programa en prime time a escala nacional per adonar-nos del que passava al costat de casa. La societat valenciana té una reflexió pendent".
“Van haver de passar set anys i un programa en prime time per adonar-nos del que passava“
Finalment, el 2013, la Fiscalia demana reobrir el cas davant l'aparició de noves proves. FGV havia ocultat els descarrilaments previs del comboi sinistrat i el mal estat dels trens. El 3 de juliol de 2015 l'esquerra valenciana arriba al poder i s'aprova la proposta de creació de la comissió d'investigació de l'accident de metro. Tal com apunta Évole, "semblava que hi havia gent intocable a la Comunitat Valenciana que no cauria per cap motiu", però finalment la sentència va dictar 14 anys després la condemna a 22 mesos de presó a 4 funcionaris de FGV, que no ingressarien a cap centre penitenciari si no cometeren cap altre delicte en els tres anys següents. "La tasca de l'Associació de víctimes del metro ha tingut efectes en la legislació, en la jurisprudència i en l'alta sensibilitat que UGT ha tingut amb les víctimes de la dana", segons el jutge magistrat Ximo Bosch.
Beatriz Garrote, de l'Associcació de víctimes del metro de València, i Rosa María Álvarez, de l'Associació de víctimes mortals de la dana
La relació de les víctimes de la dana amb l'accident de metro
Beatriz Garrote, expresidenta de l'Asssociació de Víctimes del metro 3 de juliol, expressa que per a les víctimes del metro és una satisfacció saber que tot el que van lluitar va servir per posar el focus a les injustícies d'una manera més conscient. "Veure la resposta que es va donar des del Govern valencià a les víctimes de la dana, totes les mentides i el maltractament, va ser molt dolorós. Fa molt mal pensar que no aprenen, que repeteixen els mateixos patrons i que la nostra lluita no provoca que les coses canvïin a escala institucional". Garrote confessa que amb la tragèdia de la dana les víctimes del metro van tornar a viure tot el dolor que havien passat. "Això és el que ens fa donar-nos tota la nostra companyia i suport", conclou.
“ La nostra lluita no provoca que les coses canvïin a escala institucional“
La investigació judicial sobre la gestió de la dana avança amb la magistrada instruint les diligències, qüestionant testimonis clau i desmuntant la versió que només es va parlar de la presa de Forata al Cecopi. La jutgessa indaga en trucades i comunicacions d'alcaldes i dirigents, com ara les recents declaracions de l'alcaldessa de València, que va confirmar que no va parlar amb Carlos Mazón fins a la matinada. A la via política, el Congrés continua celebrant compareixences d'alts càrrecs i responsables per avaluar la coordinació i els protocols d'emergència durant la catàstrofe. Paral·lelament, l'associació de víctimes manté un recurs de protecció davant del Tribunal Constitucional.
