"Si l'home et pega, calles"
Docu 2
- El documental Feminismes 76 recorda les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i la lluita feminista
- A Docu2 es recull el testimoni de 20 dones que expliquen les desigualtats de gènere generades al franquisme
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Docu2, el programa presentat per Alicia Gómez, estrena el documental Feminismes 76: Quan ens va canviar la vida, un film d'RTVE Catalunya que commemora les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, un episodi determinant de la lluita feminisme que fa mig segle va aplegar més de 3.000 dones en la clandestinitat per organitzar les seves reivindicacions després del franquisme.
El documental recull el testimoni de 20 dones que van assistir a la trobada: Núria Casals, Mireia Bofill, Dolors Calvet, Pilar Aymerich, Cristina Marín, Roser Rius i Muntsa Otero, entre altres, que expliquen alguns dels motius pels quals es van organitzar.
Decidien per elles
Espanya vivia en una societat on l'església ho decidia tot. Els capellans deien a les dones el que havien de fer i el que no. "Primer ens tutel·lava el pare i després el marit, i la mare ens ensenyava la religió", explica una testimoni sobre el que instaurava el règim franquista. En molts casos, els pares obligaven als nens a dedicar-se a una sèrie d'oficis i a les nenes a uns altres.
Mentre molts nens no tenien cap interès en estudiar, eren obligats a fer-ho. En canvi, moltes nenes que si volien formar-se, eren obligades a ajudar en tasques domèstiques. No obstant això, també n'hi havia que deixaven estudiar a les seves filles, però no el que elles vulguessin. "El meu pare em deixava estudiar de tot menys enginyeria: estava claríssim el que estudiaria", diu Laura Tremosa, la segona dona en estudiar enginyeria de la història a Catalunya.
“El meu pare em deixava estudiar de tot menys enginyeria: estava claríssim el que estudiaria“
'Protecció' laboral
Quan les dones entraven al mercat laboral, tenien data de caducitat. Quan es casaven, s'acomiadaven de la feina. A més, tenien una protecció aparent de les lleis laborals que les prohibia treballar en segons quines feines. "A les assemblees del Sindicat Vertical, quan parlaves, et senties analitzada físicament", diu una testimoni.
Les Jornades Catalanes de la Dona de 1976.
Normalització del maltractament
"Teníem un pare que era maltractador i violent,", diu la investigadora social, Muntsa Otero, i afegeix que això va provocar en ella una radicalització política des de ben petita. Sovint quan hi havia situacions de maltractament, les famílies no li donaven importància perquè "eren coses de casa". "Si l'home et pega, ho dius a la teva mare, però calles".
Hi ha dones que han patit maltractaments que fins i tot ho callen fins avui dia: "Jo no ho he dit mai públicament, però patia abusos de petita d'una persona molt propera. Suposo que això em va posar molt en alerta i em va obrir molta consciència del que ens passava a les dones", afirma una víctima.
“Patia abusos de petita d'una persona molt propera“
En 50 anys, la societat ha avançat molt en els drets de les dones no només en l'àmbit educatiu i laboral: despenalització dels anticonceptius, despenalització de l’adulteri i dret a l’avortament, entre altres. Tot plegat és possible gràcies a la lluita de dones com les que van formar part de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976. Encara, però, hi ha molt per fer: "A partir del moment que et poses les ulleres liles, ja no te les treus”, conclou una de les testimonis.
