Jordi Olloquequi: "L'estrès crònic pot portar malalties neurodegeneratives"
Noms Propis
- El científic Jordi Olloquequi parla a 'Noms Propis' de la seva trajectòria professional
- El divulgador explica els riscos que pot suposar per a la salut patir estrès crònic
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Jordi Olloquequi és neurobiòleg, professor i investigador a la Universitat de Barcelona, especialitzat en l'envelliment cerebral i en com mantenir el cervell sa i actiu al llarg dels anys. Va marxar a Xile durant la crisi del 2008, on va liderar un grup d'investigació i va fer descobriments rellevants i pioners sobre malalties respiratòries. A 'Noms Propis', parla sobre el seu referent, el científic Santiago Ramón y Cajal, la seva experiència xilena i el creixement professional i personal que li va suposar, i els riscos que pot suposar l'estrès per a la salut.
Ramón y Cajal, referent
Per a Olloquequi, el científic Santiago Ramón y Cajal, qui fou metge i exsenador a les Corts Generals d'Espanya i compartí Premi Nobel de Medicina el 1906 amb Camillo Golgi, és el seu referent. "Va demostrar el funcionament de les cèl·lules del cervell, de les neurones, que avui sembla una obvietat i en aquella època era un missatge molt trencador", explica Olloquequi.
“Ramón y Cajal és un dels motius d'orgull que podem tenir a Espanya“
El científic apunta que, avui, el desenvolupament tecnològic facilita el camí per arribar a conclusions que "fa anys ho deies i semblava que estaves boig". El neurobiòleg afegeix que hi ha molts exemples al llarg de la història de la ciència que els titllaven de sonats i alguns d'ells han pagat amb la seva vida per dir coses que s'ha demostrat a posteriori que eren certes. "Ramón y Cajal és un dels motius d'orgull que podem tenir a Espanya d'haver tingut un científic com ell", remarca Olloquequi.
Marxar a fora per 'espavilar-se'
Coincidint amb la crisi econòmica del 2008 a Espanya, el científic va decidir marxar a estudiar a fora, perquè a territori espanyol entrar al mercat laboral de la ciència és molt complicat, segons Ollequequi. A més, "els científics tenim clar que en algun moment de la vida hem de marxar durant un temps", perquè sovint és un requisit per obtenir una plaça, explica el divulgador. "Es considera que conèixer altres equips de recerca i fer contactes és una capacitat que els científics han de tenir", recalca Olloquequi, i apel·la a les dificultats d'obtenir recursos per dur a terme projectes vinculats a la ciència.
“Els científics tenim clar que en algun moment de la vida hem de marxar durant un temps“
Després d'acabar la carrera, el doctorat a la Universitat de Barcelona i el postdoctorat a l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron, va marxar a un país atípic. Xile, tal com el científic diu, no és ni molt menys un puntal en el camp de la ciència, però li oferien fer recerca únicament, i el vessant de la docència sempre li havia interessat molt. "M'encanta transmetre els coneixements als estudiants", diu Olloquequi, que explica que la Universitat Autònoma de Xile va saber llegir les llacunes que hi havia a Espanya i que hi van anar uns cent espanyols cap allà en aquell moment. "Molts de nosaltres ens vam quedar més temps que l'any de contracte, en el meu cas set anys i mig", comenta.
El científic Jordi Ollequequi, en una aula de la Facultat de Farmàcia de la UB. JOSEP ECHABURU
Els riscos de l'estrès
Jordi Olloquequi assegura que l'exercici físic i les interaccions socials ajuden a baixar els nivells d'estrès. Tot i que les relacions amb els altres poden també alimentar-lo, el científic afirma que interactuar amb persones properes o animals de companyia el redueixen. El divulgador alerta que l'estrès pot ser un dels motors de l'envelliment, tot i que "una mica d'estrès és indispensable pel dia a dia, per sobreviure", segons Olloquequi. No obstant això, l'expert esmenta que "tenim la sort de viure en una societat en la qual no ens cal estressar-nos, perquè la majoria de persones tenim les necessitats bàsiques cobertes".
Un dels descobriments relacionats amb l'estrès, segons Olloquequi, és que té molts efectes perjudicials per a la salut. Un d'ells és que afecta el sistema immunitari, exacerba la inflamació de baix grau relacionada amb l'envelliment i produeix una disminució de la matèria del teixit cerebral de l'hipocamp, una regió del cervell relacionada amb la memòria. "Tenir uns nivells d'estrès crònic predisposa a patir malalties neurodegeneratives", conclou el científic.
