Iñaki Urdangarin: "Sortir de la presó no és fàcil" | Mira l'entrevista completa
Pla seqüència
- Iñaki Urdangarin, l'exmarit de la infanta Cristina, explica que es va sentir assenyalat després de complir la seva condemna
- L'entrevista a l'exjugador d'handbol al Pla seqüència en 3 frases
“Sortir de la presó no és fàcil", assegura Iñaki Urdangarin a l'entrevista inèdita al Pla seqüència. En la conversa amb Jordi Basté explica que va sentir estigmatització i prejudicis, i que molta gent el continuava veient com l’Iñaki que hi va entrar, tot i que ell ja és una altra persona. Tanmateix, assegura que “és una situació que ha anat disminuint” amb el pas del temps.
“A la presó pots abandonar-te, deixar córrer tot perquè no trobes sentit del que està passant o també tens una oportunitat de construir un altre futur, una nova etapa”, defensa l’exmarit de Cristina Borbó. La segona alternativa és la que ha dut a terme. Després de complir 5 anys i 10 mesos de condemna, Urdangarin s'ha reinventat i ha començat una altra vida. Ha estudiat durant aquests anys i ara es dedica a acompanyar les persones en el seu desenvolupament personal i professional.
Així va rebre la sentència
Al Pla Seqüència Urdangarin recorda com va ser el dia que va rebre la sentència amb la condemna definitiva: era a Ginebra amb Cristina de Borbó. Assegura que estava convençut que podria donar la volta a les acusacions després de set anys de procés judicial: “Pensàvem fins a l’últim moment que podríem fer-ho.”
L'exjugador d'handbol va ser condemnat l'any 2018 pels delictes de prevaricació, frau, tràfic d'influències i dos delictes contra Hisenda, com a resultat del conegut cas Nóos. El 18 de juny del mateix any es va convertir en el primer familiar directe del rei Felip VI que va ingressar en un centre penitenciari, fet que va marcar un abans i un després en la imatge pública de la família reial espanyola.
“ És una dona que m’estimo molt“
Urdangarin no només sent que va perdre temps i aspectes materials des que va ingressar a la presó sinó també una pèrdua molt importat: “Un dels amors de la meva vida, la Cristina.”. Explica que ho van passar molt malament. “És una dona que m’estimo molt”, confessa.
Els primers mesos a la presó
Iñaki Urdangarin, per qüestions de seguretat, va ingressar a la presó de dones de Brieva, a Àvila, on va passar els primers mesos en un règim d'aïllament. Recorda l'impacte que li va suposar ingressar al centre penitenciari: “Quan entres és quan t’adones que allò s’ha acabat i comença una etapa molt llarga i dura, allunyat de les persones que estimes. Tot cau.”
L’exduc de Palma relata que els primers tres mesos no ho va fer bé: “No estic orgullós de com vaig gestionar emocionalment la meva situació. Vaig entrar en un bucle negatiu i vaig amoïnar molt a la gent de fora.” A més, confessa que va plorar moltíssim. Segons diu, va patir un doble càstig: la falta de llibertat i la de comunicació.
Aïllament i solitud
El que va ser el gendre del rei emèrit estudiava, treballava, llegia llibres, feia esport i escrivia les seves vivències en un quadern a la presó. Podia fer deu trucades a la setmana i rebre visites. Basté el va visitar un parell de vegades. De fet, el periodista i l’exjugador d’handbol es coneixen des de fa 38 anys, quan Urdangarin jugava al Barça i el presentador treballava a la secció d’esports de Catalunya Ràdio el 1986.
Iñaki Urdangarin conversa amb Jordi Basté a 'Pla seqüència'
El 2019 Urdangarin va obtenir el permís per fer tasques de voluntariat a l'ONG El Hogar de Don Orione, dedicada a l’atenció de persones amb discapacitat, a Pozuelo de Alarcón. Tanmateix, aquestes dues sortides setmanals van acabar amb l’arribada de la Covid. És quan la solitud, segons assenyala, es va agreujar perquè també va deixar de rebre visites i va haver de prendre distància amb els funcionaris.
Un fet que va ajudar Iñaki Urdangarin a superar les conseqüències emocionals de l’aïllament va ser la correspondència que va rebre no només d’amics sinó de persones anònimes que li donaven suport des del carrer. “Les cartes em van ajudar molt”, assegura. Però el que realment li va sostenir va ser la pràctica esportiva: “Va ser la meva medicina. Sense l’esport no hagués pogut sortir”. Li permetia arribar cansat a la nit i poder dormir i, a més, li servia per a desconnectar de la situació.
A finals de 2020, les institucions penitenciàries van permetre que l'exmarit de Cristina de Borbó complís la resta de la condemna al Centre d'Inserció Social d'Alcalá de Henares on dormia cada nit. Posteriorment, va ser traslladat a la presó de Zaballa, a Àlaba, on va completar el seu procés de reinserció i va rebre la llibertat condicional.
El suport de la seva família
Mentre complia la condemna al País Basc, vivia amb la seva mare a Vitòria, que ara té 90 anys. “Ha sigut el meu suport sempre”, comenta. “Ella em coneix, igual que els meus fills em coneixen”. “No vaig haver de donar gaires explicacions. Sabien que no tenia voluntat de delinquir”, sentencia.
“Ha sigut el meu suport sempre“
L’exjugador està molt agraït als seus fills Juan, Pablo, Miguel i Irene. “Són un exemple de resiliència”, diu. Confessa que abans d’entrar a la presó era un pare “molt controlador”, “molt rígid” i que “estava molt pendent d’ells”. El temps a dins l'ha ajudat a entendre que “era millor afluixar”. Ara, segons apunta, és més comprensiu.
Aprofitant l’entrevista al Pla Seqüència, Urdangarin fa una videotrucada al seu fill Pablo, que segueix les seves passes a l'handbol. El jove, que juga al Fraikin BM Granollers, assegura que el cognom d’Urdangarin no li pesa: “Sempre m’ha ajudat tenir el pare que tinc.”. També diu, entre riures, que és millor pare que jugador.
Fins ara, Urdangarin ha viscut una etapa marcada pel silenci públic, l’allunyament de la vida mediàtica i la progressiva reconstrucció personal, però al Pla seqüència ha volgut mostrar el "nou Iñaki".
