Nancy Tuñón, professora d'interpretació: "Un actor no gaire bo, pot resultar brillant si s'hi deixa la pell"
Una tarda amb...
- Candela Peña recorda juntament amb la seva amiga Marta Jodar el seu pas per la televisió
- Els professors d’interpretació reconeixen que només amb talent, no n’hi ha prou
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’últim episodi d’Una tarda amb… gira entorn de la vida professional i personal de tres persones que es van formar com a actors. La Candela Peña, la Marta Jodar i el Raúl Costafreda van compartir classe fa trenta anys a l’estudi de Nancy Tuñón i Jordi Oliver. Tots plegats es reuneixen a casa de la Nancy a Barcelona.
La Nancy i en Jordi fa dècades que formen actors i acompanyen talent a Barcelona, on s’han convertit en una de les escoles de referència en formació interpretativa. Tots tres rememoren una etapa en què eren molt joves, plens d'innocència i amb tot el món per descobrir. “La Candela tenia setze anys i mirava amb uns ulls molt oberts i plens de curiositat”, recorda la Marta. En Jordi explica amb orgull que “tothom dels voltants de l’escola, fins i tot el del bar del costat, sabia que la Candela seria famosa”.
“Si evoluciones malament com a persona, et converteixes en un mal actor“
Una vocació amb poques oportunitats
La conversa deriva inevitablement cap a una realitat coneguda dins la professió: només el 8% dels actors treballen de manera regular. És un percentatge molt baix comparat amb altres sectors, però tots coincideixen que aquesta és una dada que ja assumeixen quan decideixen introduir-se en el món de la interpretació. Reconeixen també que existeixen molts actors amb talent que no aconsegueixen viure de la seva vocació. Davant d’això, la Nancy puntualitza: “Tots sabem que això és així, i s’ha d’assumir, però l’actor ha de fer tot el que és a la seva mà perquè això no sigui així”. Tant ella com en Jordi han vist passar centenars d’alumnes prometedors que mai han tingut l’oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial, però també destaquen que “moltes vegades, si hi ha talent i s’acompanya de molta, molta feina, surt bé”.
Però, sobretot, els agrada explicar que han vist brillar a l'escenari actors que no són especialment bons, gràcies a la seva entrega i a deixar-se la pell davant el seu públic.
Jordi Oliver, Raúl Costafreda i Marta Jodar
Vocació, camins diversos i aprenentatges
La vocació és present en tota la conversa. La Marta reconeix que no tenia prou confiança en ella mateixa per enfrontar-se als càstings i sentir-se segura treballant, i això va fer que acabés prenent un altre camí professional. El Raúl, per la seva banda, va decantar-se finalment per la música, una de les seves altres passions. La Candela ha pogut desenvolupar una carrera plena d’èxits i reptes dins del cinema i la televisió espanyola.
Tot i les trajectòries tan diferents, tots coincideixen que el seu pas per l’escola i la formació actoral els va fer créixer personalment. “L’escola era un lloc de joc, d’experimentació; allà apreníem a expressar-nos en llibertat”, recorda emocionada la Marta. A partir d’aquí, tots destaquen la importància de l’evolució personal en els actors. “Si evoluciones malament com a persona, et converteixes en un mal actor”, afirma la Candela. La conclusió és clara: un actor enriqueix la seva feina gràcies a les experiències personals i la seva mirada al món.
Un homenatge a la professió i a l’amistat
A la sala d’estar de la Nancy, tots cinc comparteixen complicitats, estima i records. Mirant-los i escoltant-los, sembla que no hagin passat els anys i que aquella Marta i aquella Candela continuïn fent-ne de les seves pels passadissos de televisió, com quan presentaven el seu espai dins del mític programa Sputnik. La conversa es converteix en un homenatge sincer a la professió, a la passió per l’ofici i a una amistat que ha resistit tres dècades.
