Helena Martín: "L'important no és el talent, és saber evolucionar com a artista"
Una tarda amb...
- Helena Martín subratlla la dificultat de sostenir una carrera llarga en la dansa, marcada per la inestabilitat laboral i l’exigència física
- La ballarina va conèixer Candela Peña estudiant juntes a l'Institut del Teatre
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La ballarina i coreògrafa Helena Martín, en una conversa íntima i propera amb Candela Peña i Bob Pop, desgrana les claus d’una vida dedicada a la dansa espanyola. Martín aborda els punts d’inflexió de la seva carrera i la transformació vital que suposa mantenir-se en una professió tant exigent com vocacional.
Formada a Barcelona a l’Institut del Teatre, el 1996 entra al Ballet Nacional d’Espanya. Un trasllat que marcaria l’inici d’una etapa de gires internacionals, col·laboracions amb companyies estrangeres i papers protagonistes en alguns dels grans muntatges del repertori espanyol. “Em sento molt afortunada. He pogut dedicar-me tota la vida a la dansa i encara hi soc”, diu orgullosa.
Especialitzada en dansa estilitzada, Martín explica amb claredat i proximitat en què consisteix aquesta disciplina, considerada la quarta forma de la dansa espanyola al costat del flamenc, l’escola bolera i el folklore. La defineix com l’espai on conflueixen totes les tradicions i que permet al creador construir un llenguatge expressiu propi: “És la dansa que et permet tenir molts ingredients per fer un plat”, afirma, assenyalant que aquesta versatilitat és precisament el que ha afavorit el desenvolupament de grans obres de creació en les darreres dècades.
Grans oportunitats
Pel que fa a la seva trajectòria com a intèrpret, Martín destaca especialment el seu vincle amb els grans ballets narratius i les obres d’argument. Per a ella, un ballarí és, abans que res, un intèrpret amb la responsabilitat de donar vida a personatges, històries i emocions. Per això, un dels moments més determinants de la seva carrera va ser la proposta del mestre Granero per interpretar Medea, un rol a què només havien donat vida sis ballarines anteriorment. Tot i que suposava un repte majúscul, aquest paper la va portar a optar al Premi MAX a la millor intèrpret.
“A partir dels 40 el cos ja no respon igual“
Helena Martín ballarina
Durant onze anys, la ballarina també va formar part de la companyia de Rafael Aguilar, on va interpretar obres com Carmen o Yerma, peces que descriu com “una barbaritat” per la seva intensitat, bellesa i exigència física i emocional. Per a ella, Aguilar va ser un dels grans creadors de la dansa espanyola contemporània, i treballar a la seva companyia va suposar un impuls definitiu en la seva maduresa escènica.
Maduresa artística
La conversa deriva inevitablement cap a la realitat del sector artístic. Martín subratlla la dificultat de sostenir una carrera llarga en la dansa, marcada per la inestabilitat laboral i l’exigència física. “A partir dels 40 el cos ja no respon igual”, reconeix, tot i que afegeix que l’experiència aporta una profunditat interpretativa impossible d’adquirir en la joventut. “Tens una saviesa que et fa interpretar d’una altra manera”, afirma, reivindicant el valor de la maduresa en aquest àmbit.
La ballarina reflexiona també sobre l’evolució personal que acompanya la professional. Ser mare va marcar la seva manera de crear i ballar. Per a ella, el creixement humà és inseparable del creixement artístic. “Un artista no és millor pel talent que té, sinó per com va evolucionant”, comenta, assenyalant la importància d’escoltar-se, respectar-se i mantenir una ètica de treball que sostingui la creativitat al llarg del temps.
Candela Peña i Helena Martín
Tota una vida de dansa i amistat
Entre records, anècdotes i reflexions compartides, l’Helena i la Candela confessen que no recorden quan va començar la seva amistat, perquè eren tan nenes que tenen la sensació que l’altra sempre ha estat allà. Martín traça un retrat íntim i proper del món de la dansa, esborrant la pàtina elitista i poc accessible que sovint l’envolta.
Els sacrificis, la disciplina, la tradició, l'entrega, la creativitat i la resistència il·lustren el seu testimoni, que revela no només la història d’una intèrpret excepcional, sinó també la d’una dona que ha sabut mantenir-se fidel a la seva vocació en un camí que defineix, sense dubtes, com un dels grans regals de la seva vida.
