"El tresor de la professió és tenir-nos": amistat, artesania i cinema amb Jesús Martos i Carlos Montosa
Una tarda amb...
- Jesús Martos i Carlos Montosa són amics i destacats professionals de la caracterització en el món del cinema i el teatre
- A Una tarda amb... visitem la casa d’una autèntica institució dins del món de la caracterització
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Jesús Martos i Carlos Montosa són amics i comparteixen la seva passió. Tots dos són destacats professionals de la caracterització i la perruqueria en el món del cinema i el teatre. Aquesta setmana Candela Peña i Bob Pop passen una tarda amb ells i durant la trobada, comparteixen trajectòries, experiències i curiositats d’un ofici artesanal que continua sent essencial darrere de les càmeres.
Jesús Martos i Candela Peña conversant en un bar
Del tocador al cinema internacional
Jesús Martos es va criar a la perruqueria de la seva mare, situada al fons d’un llarg passadís a casa seva, a Granada. Després de formar-se i gestionar salons a la seva ciutat, va marxar a Barcelona per amor. A Catalunya, l’esperaven feines de caracterització publicitària, però quan va debutar en ficció, va saber que allò era el que realment volia fer.
“M’agrada crear un espai segur per als actors i actrius“
El seu talent el va portar a treballar amb Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona, i des de llavors no ha deixat de crear personatges per al cinema i la televisió. En aquest àmbit coincideix amb Candela Peña: han compartit moltes hores de rodatge i, plegats, ideen les característiques dels seus personatges. “M’agrada crear un espai segur per als actors i actrius. Per a mi és gairebé més important que la meva pròpia feina com a perruquer”, reconeix.
El seu tarannà proper i el respecte per l’espai de l’artista l’han portat a treballar amb actors i directors de renom arreu del món, dels quals guarda grans records. Anomena amb tendresa Sigourney Weaver: “Era una mama”.
Tant Candela com Carlos coincideixen a destacar la importància de la calidesa humana dins dels rodatges. En un moment en què, segons l’actriu i presentadora, els artistes viuen una etapa d’especial vulnerabilitat, tenir companys discrets, confiables i que cuidin és primordial.
“El tresor de la professió és tenir-nos; són aquests moments compartits a la feina“
Quadre d'una de les perruques de Carlos Montosa
Carlos Montosa, el mestre de les perruques
En aquest episodi, Jesús i Candela conviden l’espectador a casa d’en Carlos Montosa, amic, col·laborador i una autèntica institució dins del món de la caracterització, és el cap de caracterització del Liceu. En aquest espai ple de records i objectes amb història, es descobreix un Carlos alegre i rialler, que confessa que no sentia una vocació especial pel que l’ha dut a ser un referent. “He estat una persona que s’ha deixat portar per la vida”, diu somrient.
Carlos Montosa a casa seva
En Carlos va treballar a la banca durant vint anys, molts d’ells compaginant-ho amb la creació de perruques per a espectacles i cinema. A poc a poc, allò que semblava una afició va anar guanyant terreny fins que no va tenir més remei que dedicar-s’hi plenament.
Al seu estudi, desenes de calaixos plens de mates de cabells naturals, provinents d’arreu del món, esperen que en Carlos les mostri i n’expliqui l’origen i les característiques amb una passió que deixa bocabadats la Candela i tot l’equip.
Les seves creacions van inaugurar el Teatro de la Maestranza de Sevilla, van lluir-se al Liceu i van arribar a gairebé tots els escenaris del país. A la cuina de casa seva, comenta divertit: “Hi havia un dit en aquella època que deia que, quan anaves al teatre, dues coses hi tenies assegurades: que s’aixecaria el teló i que les perruques serien del Montosa”.
Tot i haver arribat a la perruqueria per casualitat, Carlos ha estat un artista entregat als seus projectes, inquiet i amb una curiositat inesgotable. No ha deixat mai d’explorar altres disciplines com l’escenografia o la joieria. “A mi el que m’agrada és anar a una escola, aprendre”, afirma.
L’ofici davant els nous reptes
En aquest episodi, tots tres conversen com a companys de professió sobre el present i el futur del sector. “Allò físic no desapareixerà mai. Anar al teatre i veure en carn i ossos el teu actor preferit serà sempre extraordinari. Tot allò que sigui de qualitat i ens aporti una experiència sensorial serà valorat”, diu Candela Peña, en relació amb la por que genera la intel·ligència artificial dins dels oficis artesans del món audiovisual.
Respecte a la indústria, Carlos Montosa, ja jubilat, parla sense embuts i amb un to contundent: “Ara les productores no valoren el temps que porta fer una peça, el cost dels materials o els coneixements. Sempre pensen que t’estàs passant amb els preus, perquè s’han acostumat a pagar per peces de poca qualitat i fetes a milers de quilòmetres”.
Malgrat els reptes del sector, la cuina d’en Carlos acull tres companys que comparteixen anècdotes, s’escolten i recorden amb un somriure els projectes que han marcat les seves vides. “El tresor de la professió és tenir-nos; són aquests moments compartits a la feina”, conclou Martos.
