Mónica López, actriu: "Vivim en una època en què repetim el que ja s’ha fet, però amb menys qualitat"

Mónica López, actriu de llarga trajectòria al cinema, el teatre i la televisió, es troba amb Candela Peña al nou programa d'entrevistes de La 2Cat Una tarda amb... El que comença com una conversa sobre el rodatge de la seva última pel·lícula Zombies II, es converteix aviat en una reflexió sincera sobre el pas del temps, la professió i la vida entre dues amigues i companyes de professió.

“M’ha sentat molt bé. Estic contenta perquè hi ha hagut un equip molt diferent i aquesta barreja funciona molt bé”, explica Mónica López. Tant ella com Candela coincideixen que, amb els anys, l’important ja no és tant el resultat o les xifres, sinó l’ambient de treball i els records que deixa un rodatge.

Nascuda a Canàries, amb arrels sud-africanes i formació alemanya, Mónica arriba a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre i convertir-se en actriu. En una llengua que no li és pròpia, construeix el seu propi univers artístic i vital. “No soc ambiciosa, mai he volgut ser famosa, però sí que vull ser l’actriu que a mi m’agradaria ser”, afirma. “Sé que mai ho seré, però el camí és meravellós”.

Nou panorama en la indústria

Parlant de teatre, Mónica confessa la seva passió pels clàssics. “Vivim en una època en què repetim el que ja s’ha fet, però amb menys qualitat. Quan vaig al teatre sovint penso que no ho fem bé. M’irrita molt la postmodernitat buida”, diu amb contundència.

Pel que fa al cinema contemporani i a les plataformes digitals, López reflexiona sobre els canvis en la indústria: “Abans hi havia més temps per treballar i aprofundir els personatges. Ara tot és molt ràpid, de consum immediat. Però això també té avantatges: arriba a més gent i obre oportunitats noves”.

Finalment, l’actriu destaca la importància de transmetre passió i referències a les noves generacions: “Si puc inspirar algú perquè estimar la interpretació i l’art sigui una experiència completa, ja val la pena. Això és el que em fa continuar, més enllà dels premis o de l’èxit mediàtic.”

Complicitat i amistat

Les dues actrius van coincidir durant el rodatge de la sèrie Hierro, a les Illes Canàries, on va néixer una amistat sincera i una complicitat que encara avui perdura. Candela reflexiona sobre com la vida i la carrera transformen inevitablement les expectatives: “A vegades, la versió que havies imaginat de tu mateixa no coincideix amb la que t’has acabat convertint.”

López admet, amb el seu humor característic, que sovint li ofereixen papers de policia. “Em fa pal”, reconeix rient. Tot i això, intenta donar una volta als seus personatges i afegir-hi matisos que connectin amb la realitat de moltes dones: “Vull una policia amb menopausa. És un tema que ha de sortir més. Com es pot parlar d’això si quasi tot ho escriuen homes?”

Entre rialles i complicitats, Mónica López i Candela Peña coincideixen en una mateixa idea: la maduresa, la veritat i l’honestedat també mereixen protagonisme. Perquè, com recorda Mónica, “al final, el que queda no és la fama, sinó les persones i el camí compartit”.