Bob Pop: "Amb el meu marit practiquem el poliamor"
Una tarda amb...
- Bob Pop comparteix una trobada íntima amb Candela Peña on reflexiona sobre el seu cos i les relacions
- L’escriptor i guionista parla de la seva malaltia: l'esclerosis múltiple
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’últim episodi d’Una tarda amb… té com a protagonista el director! Un Bob Pop íntim i juganer, que tria com a escenari de conversa amb Candela Peña la sala La Turbo, gestionada pel seu amic i ballarí Miquel Barcelona. És un espai especial per a ell, ja que ha acollit algunes de les seves creacions com a ballarí i com a autor. L’entorn, profundament vinculat a la dansa i al cos, els convida a parlar sobre la malaltia que pateix i la manera com s’hi ha anat relacionant a mesura que aquesta evoluciona.
Tenir cura dels altres
El seu cos és un dels fils conductors de la conversa. L'escriptor explica com ha après a escoltar-lo i a relacionar-s’hi amb naturalitat: hi ha dies més fàcils i dies més difícils, i això forma part del tracte. Abans, de jove, explica que era nedador i ara, en canvi, necessita ajuda per fer gairebé qualsevol cosa. Ho comparteix sense victimisme i amb una sensibilitat que connecta directament amb l’espectador.
També reconeix que, amb l’evolució de la seva malaltia, l'esclerosis múltiple, cada cop és més dependent i necessita l’ajuda del seu assistent o del Mauro, la seva parella, per fer qualsevol cosa. “Soc molt exigent i no és fàcil tenir cura de mi", confessa. Tot i aquesta dependència, reivindica altres facetes i capacitats que el defineixen: “Jo també puc tenir cura dels altres i m’agrada molt fer-ho. Jo també soc cuidador”.
Bob Pop i Candela Peña
Amistats, afectes i sexualitat sincera
Parlant sobre l’entrega i el sacrifici que implica per al seu marit la convivència i les tasques de cura, en Bob confessa, divertit, que practica el poliamor precisament per “deixar descansar” una mica la seva parella i poder mantenir altres relacions sexoafectives. La seva parella, però, aclareix que l’acord que tenen es podria definir com un poliamor asimètric, ja que ell no té altres parelles fora de la relació.
El guionista parla de la seva sexualitat amb la mateixa naturalitat amb què parla del seu cos. “Puc tenir sexe amb amics i l’amistat és molt bona de totes les maneres”, afirma amb un somriure, reivindicant relacions que surten del guió normatiu. “El sexe és una manera de comunicació que m’interessa molt”, confessa.
“No sempre arribo a final de mes”
Quan la conversa entra en terrenys laborals, en Bob explica sense embuts que és el seu millor amic "un home molt ric" qui l’ajuda a pagar el pis quan ell no hi arriba: “Jo soc principalment escriptor, i és molt difícil viure d’això”, reconeix.
El crític i columnista col·labora en programes, fa xerrades i gairebé mai diu que no a una oferta de feina, ja que aquesta varietat li permet anar facturant, tot i que sovint no és suficient per cobrir despeses.
L’humor com a brúixola i refugi
En Bob i la Candela ballen amb la vulnerabilitat, l’humor i la tendresa sense perdre el compàs. L’equip de rodatge i el públic són testimonis privilegiats d’una conversa íntima i generosa entre amics que s’escolten i comparteixen reflexions plenes de saviesa, veritat i anècdotes compartides. Satisfet amb la conversa amb la Candela, en Bob diu, orgullós: “Compartir tot això que hem compartit fa pensar la gent, i generar pensament és el que més m’agrada de la meva feina”.
