Xavier Guix, psicòleg: "Ho vaig perdre tot"
Noms Propis
- El psicòleg Xavier Guix explica a 'Noms Propis' la seva crisi professional al teatre i a la ràdio
- El terapeuta també parla de perdre la por d'anar al psicòleg i de saber dir que no
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Xavier Guix és psicòleg, però de ben petit ja mostrava una gran passió per comunicar: amb només vuit anys, presentava rifes en públic sense gens de vergonya. Va començar al món del teatre amateur, més tard va fundar una companyia i, fins i tot, va actuar a un programa de Televisió Espanyola. Però va haver de reinventar-se. Avui és un referent en autoconeixement, psicologia psicoespiritual i comunicació conscient. Autor de llibres com 'El problema de ser massa bo', Guix convida a mirar endins, a trencar patrons que fan patir, i a viure amb més autenticitat i plenitud. Parla a 'Noms Propis' amb la presentadora Anna Cler de la crisi professional que va patir i de dos problemes ben recurrents en l'ésser humà: perdre la por d'anar al psicòleg i saber dir 'no'.
Crisi professional
Guix tenia una vida professional bastant estable. Ja s'havia fet un nom al món radiofònic i a més feia teatre. Va formar una companyia amb l'actor Miquel Murga. Eren tan bons que, fins i tot, el presentador Chicho Ibáñez Serrador en persona els va trucar per anar a l''1, 2, 3... responda otra vez'. Però no van tenir èxit. "Vosaltres sou molt bons, però no va bé, no té transcendència", va dir-los Ibáñez Serrador. Havien de fer vuit programes i finalment en van fer tres.
“No donis res per fet“
El problema va ser que, en tornar de Madrid, tenien totes les portes tancades a tot arreu. Per una banda, com van anar a la competència, a TV3 no tenien possibilitats d'entrar-hi. Per altra banda, les emissores radiofòniques estaven totes en marxa. I, a sobre, venia la crisi econòmica postolímpica de 1993. Tant a Guix com a Murga, la crisi els va agafar de ple: "Ho vaig perdre tot", assegura el psicòleg, a 'Noms Propis'. Va ser en aquest moment en què el divulgador va aprendre una gran lliçó de vida: "No donis res per fet", diu.
Quan no tenia feina, Guix tampoc tenia ganes de fer càstings, doblatges. Tot el temps lliure que tenia el va fer servir per reflexionar: "Potser no és aquest el camí", pensava. En un acte de nostàlgia positiva, va recordar què li havia fet feliç. Va tornar a quan era adolescent, quan tenia molt interès i facilitat per la psicologia. "Dona't una oportunitat", es deia Guix, a si mateix. Això comportava estudiar de nou, fer les Provés d'Accés a la Universitat per a majors de 25 anys i els quatre anys corresponents al grau en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya. I així ho va fer.
El psicòleg Xavier Guix, amb alguns dels llibres que ha escrit. JOSEP ECHABURU
Perdre la por d'anar al psicòleg
El terapeuta considera que, "arran de la pandèmia, la gent va aprendre a perdre la por d'anar al psicòleg". Segons Guix, el confinament va tenir una repercussió forta sobre la salut mental perquè el fet de parar i quedar-se a casa va provocar que a moltes persones li afloressin problemes que tapava en el dia a dia. "En un moment donat esclata tot el que portàvem a dins i comencen a sortir malalties mentals i processos psicològics complexos com la depressió o l'ansietat", raona l'especialista. Tot plegat va concatenar un nou desenvolupament de la malaltia mental, segons el psicòleg.
“Arran de la pandèmia, la gent va aprendre a perdre la por d'anar al psicòleg“
Tal com diu Guix, la gent ha entès que sovint no poden solucionar els seus problemes per si mateixos i que és bo deixar-se ajudar per professionals que saben com orientar i com utilitzar certes eines que ajudin a superar situacions complexes de la vida.
Saber dir que no
L'expert explica en el seu llibre 'El problema de ser massa bo' que hi ha un aspecte clau en saber dir que no: fins a quin punt tinc en compte als altres en la meva vida? "Si soc una persona que té molt en compte als altres, tindré moltes dificultats per dir que no, perquè sempre em sabrà greu, pensaré que els molesto o que no comptaran amb mi", comenta Guix. Per solucionar aquest dilema, la resposta és tenir-se en compte a un mateix dins de l'experiència de l'altre. Les dues parts estan contingudes en la mateixa vivència. "Jo em tinc en compte a mi i et tinc en compte a tu", especifica el terapeuta.
“Per molt bo que siguis, no fa que t'estimin més, sinó que t'utilitzin més“
Per a Xavier Guix, tenir-se en compte és valorar els gustos i expectatives d'un mateix. El psicòleg conclou que si es té més en compte als altres, és fàcil caure en pensar que et necessiten i que atenent les necessitats dels altres, t'estimaran més. "La trista realitat és que, tard o d'hora, s'aprèn que, per molt bo que siguis, no fa que t'estimin més, sinó que t'utilitzin més", conclou Guix.
