Art i arquitectura al servei de la resistència republicana

• El programa Fonamentals visita la Fundació Joan Miró a Barcelona
• A la seu s'hi recrea el Pavelló de la República Espanyola, símbol de la resistència republicana

El pavelló de la República Espanyola de 1937.

El 1931 es va proclamar la Segona República a Barcelona. Enmig d'un clima esperançador, el pintor i escultor Joan Miró i l'arquitecte Josep Lluís Sert es van conèixer a través d'un amic en comú, el promotor artístic Joan Prats. Amb la nova etapa política a Espanya es va generar una activitat cultural intensa caracteritzada per l'entusiasme i l'esperit innovador de les avantguardes. Aquest context creatiu i transformador va desencadenar dècades més tard en la creació de la Fundació Joan Miró.

La il·lusió del moment se'n va anar en orris amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Miró i Sert, juntament amb altres artistes, es van unir per desenvolupar un projecte col·lectiu: el Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Universal de París de 1937. L'art i l'arquitectura es van posar al servei de la resistència republicana. A la Fundació Joan Miró s'hi conserva una rèplica de 1992 de l'obra. L'arquitecta de El Globus Vermell, Mar Balcells, ho explica al programa Fonamentals.

Denúncia

Balcells explica que el Pavelló de la República Espanyola va ser un edifici de denúncia. L'objectiu era posar en evidència tots els horrors que succeïen a la Guerra Civil. Alhora, servia per mostrar la imatge de progressisme i modernitat que pretenia el projecte de la Segona República.

Materials

“Vam muntar un pavelló amb molt pocs diners, perquè no en teníem“

Pel que fa a l'equipament, Balcells afirma que el recinte es va construïr amb materials moderns, propis del moviment racionalista, com ho són els perfils metàlics que conformen l'edifici, o el formigó. Així definia l'obra l'arquitecte Josep Lluís Sert, un dels autors del Pavelló de la República Espanyola: "Vam muntar un pavelló molt senzill amb productes principalment artesanals i populars fets amb molt pocs diners, perquè no en teníem".

La primera casa del Guernica

El primer impacte que tenien els usuaris quan entraven al recinte, juntament amb la Font de Mercuri, és un encàrrec que se li va fer al pintor Pablo Picasso. El Pavelló de la República va ser la primera casa del famós Guernica, un mural antibel·licista de 3,5 metres d'alçada per 8 metres d'amplada que al·ludeix al bombardeig de Guernica del 26 d'abril de 1937, a la Guerra Civil espanyola.

L'arquitecta assegura que, inicialment, hi havia un pilar que tapava el mural i impedia veure la imatge completa. Sert va decidir eliminar aquesta columna per tal que els usuaris poguessin apreciar l'obra completa de Picasso sense cap impediment.

Recreació de 1992 de la Fundació Miró del pavelló de la República Espanyola a Barcelona.

El pati, punt neuràlgic

Balcells afegeix que el pati del pavelló és un element principal i clau en la cultura mediterrània, com també ho són el color blanc en els murs i l'ús de l'espart com a paviment. El pati era el centre, i s'hi feia teatre, reunions, discursos, pel·lícules i balls populars.

Mural en blanc i negre

“Les imatges documentades són en blanc i negre i, per això, es recrea així “

Segons Balcells, també hi havia un mural que se li va encarregar a Miró i que el va pintar directament a les planxes de Celotex, el que avui en dia s'anomena pladur. El pintor va demanar que es desmuntessin aquestes plaques i se li empaquetessin, en acabar el Pavelló de la República. Però, van desaparèixer. "Les úniques imatges documentades de la instal·lació d'aquest model són en blanc i negre i, per això, es recrea així en la seva reconstrucció", argumenta l'arquitecta.

El 1939, amb la victòria del bàndol nacional a la Guerra Civil i la instauració del Franquisme a Espanya, Sert va marxar als Estats Units i va iniciar una nova etapa com a urbanista i docent a Harvard. Un tribunal franquista va inhabilitar l'arquitecte, tot i que va poder tornar puntualment gràcies al passaport americà. En canvi, Miró es va refugiar a Mallorca i va resistir amb dignitat des del seu país.