100 anys del naixement de l'arquitecte Oriol Bohigas: així va modelar Barcelona
- L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas va dissenyar la Barcelona dels Jocs Olímpics del 92
- Recupera el seu llegat a l'Arxiu de TVE Catalunya pel centenari del seu naixement
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Avui fa cent anys del naixement de l'arquitecte Oriol Bohigas. El també urbanista, va néixer el 20 de desembre de 1925 a Barcelona, ciutat on va viure i desenvolupar gran part de la seva carrera.
Bohigas va fundar l'estudi MBM Arquitectes l'any 1962 junt amb Josep Maria Martorell i David Mackay. Però també va treballar en l'àmbit acadèmic: l'any 1977 va ser nomenat director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Com va comentar en alguna entrevista abans de morir l'any 2021, l'obra més important per a ell va ser la urbanització de la Vila Olímpica de Barcelona. La ciutat que donava l'esquena al mar, va canviar radicalment amb les olimpíades del 1992. Pel seu centenari, l'Arxiu de TVE Catalunya reconeix el llegat arquitectònic d'Oriol Bohigas i repassa quatre transformacions emblemàtiques que ha deixat.
La Vila Olímpica i el Port Olímpic
Els Jocs del 92 van canviar la façana litoral de Barcelona tve
El 1984, quan Barcelona va ser escollida seu dels Jocs Olímpics de 1992, Bohigas va accedir al càrrec de regidor d'urbanisme de l'ajuntament ciutat. En aquest moment decisiu, l'arquitecte va donar peu a una transformació que modelaria la ciutat per sempre: la capital de Catalunya estrenava un barri nou, la Vila Olímpica, que reformulava la línia de costa per acollir els atletes que vindrien a competir.
L'urbanista ho va explicar amb detall en un monogràfic al programa de La 2 Elogio de la luz. Sobre el Port Olímpic, va recelar dels usos que se li ha donat posteriorment: "És un port que es va projectar per a dotze restaurants i en aquest moment n'hi ha 45".
En una entrevista a L'Informatiu de RTVE Catalunya, l'arquitecte va afirmar que el turisme podria destruir l'essència de Barcelona: "Si segueix aquest camí de la usurpació quasi en exclusiva pel turisme, el mateix turisme eliminarà aquests elements atractius".
Museu del Disseny de Barcelona
Un altre projecte de Bohigas va ser el Museu del Disseny de Barcelona (DHUB). Aquest equipament cultural inaugurat l'any 2014 i s'integra a la perfecció en l'arquitectura contemporània del barri del Poblenou i el nou districte tecnològic 22@. L'edifici té una estructura en voladís molt característica que s'estén cap a la nova plaça de les Glòries. A més del museu, també hi ha una biblioteca, un bar i fis i tot un auditori que acull diversos esdeveniments.
Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra
L'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona.
L'estudi d'Oriol Bohigas va rebre l'encàrrec de rehabilitar les antigues casernes militars de la Ciutadella i convertir-les en un dels campus universitaris de la Universitat Pompeu Fabra. A l'edifici Roger de Llúria, la presència de grans finestrals entre les aules i el hall central, així com la lluerna de sostre juguen amb la llum natural, que té un gran protagonisme a l'interior.
La Torre Blanca
Gran part del llegat d'Oriol Bohigas són edificis residencials: tant de promoció pública com privada. La majoria es troben en diferents indrets de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un d'ells és la Torre Blanca, situada a la zona de la Plaça Europa a L'Hospitalet de Llobregat, a tocar de la Fira de Barcelona a Gran Via.
L'edifici es va acabar de construir l'any 2010 i compta amb 19 plantes d'alçada. Aquest barri és una mostra de la transformació que estan experimentant les poblacions limítrofes a Barcelona: passant d'edificis de pocs nivells a autèntics gratacels que modifiquen el paisatge urbà i permeten encabir part del creixement poblacional que experimenta la capital catalana.
Oriol Bohigas va saber adaptar la seva arquitectura al moment històric que va viure. Dels edificis pragmàtics de principis dels cinquanta i seixanta a autèntiques obre contemporànies, com el Museu del Disseny o La Torre Blanca, que actualitzen l'arquitectura barcelonina als estàndards i necessitats del segle XXI.
