Habitatge cooperatiu: edificis que promouen una nova manera d'habitar el món
Fonamentals
- Fonamentals visita l'edifici cooperatiu La Borda, un exemple que posa la vida comunitària en el centre
- Casa Bloc i Casa Fullà són també dos precedents històrics que mostren una altra manera de viure
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions de la societat actual: l'especulació, els preus prohibitius i l'augment de la densitat poblacional estan canviant la manera de viure i relacionar-se a la ciutat. En mig d'aquest model, que prioritza l'habitatge independent i aïllat de la resta, sorgeixen alguns projectes que intenten trencar tots els esquemes i que posen la convivència i les persones en el centre.
“Habitar té a veure amb establir relacions de cura“
"Habitar no és només viure en un lloc o ocupar un espai; és part de la nostra condició existencial i sobretot, té a veure amb establir relacions de cura, de corresponsabilitat, de pertinença i d'arrelament", assenyala la filòsofa Laura Benítez al programa Fonamentals, de La 2Cat. En aquesta definició àmplia, que supera la funcionalitat de l'habitatge com a lloc on cuinar, menjar i descansar, és on trobem l'habitatge cooperatiu, que intenta resoldre aquestes necessitats que van més enllà.
La Borda: habitatge cooperatiu
Un dels projectes més capdavanters d'habitatge cooperatiu ha estat La Borda, a Barcelona, construït l'any 2011. "No teníem referents a Espanya d'aquest tipus de cooperatives d'habitatges i tot ho vam haver d'aprendre del model danès, també a l'Uruguai", explica l'arquitecte Ernest Garriga.
“La cooperativa és la propietària de l'edifici“
Per fer-ho, van construir en una parcel·la pública destinada a habitatge de protecció oficial cedida a 75 anys. "La cooperativa és la propietària de l'edifici i el mateix fet que no hi hagi propietat individual, justament és el que blinda que sigui un model no especulatiu", apunta Garriga.
La prioritat en aquest edifici és la vida comunitària, per això es prioritzen els espais compartits. Amb aquest model, La Borda disposa d'una sala polivalent amb dues rentadores industrials, una cuina-menjador comunitaris, un espai per aparcar les bicicletes...
El terrat de l'edifici La Borda amb un hivernacle, energia renovable i hort urbà.
A més, l'edifici prioritza les estratègies passives, és a dir, l'aprofitament dels recursos per tal d'aconseguir la màxima eficiència energètica. Un dels exemples és la col·locació d'un hivernacle al terrat comunitari. "Aquest hivernacle va ser fonamental per millorar el confort als habitatges i reduir la demanda d'energia", assenyala l'arquitecta Cristina Gamboa. A l'hivern, amb l'hivernacle tancat, aconsegueixen preescalfar l'aire amb el sol i ventilar així els habitatges. A l'estiu, en canvi, el deixen obert i fa "efecte xemeneia, que millora la ventilació creuada dels habitatges".
“ vam dissenyar tots els espais tots junts i juntes“
"Va ser un procés molt engrescador, molt creatiu, perquè vam dissenyar tots els espais tots junts i juntes", relata Joana Garcia, una de les veïnes. Precisament, ella no s'havia plantejat mai hipotecar-se per comprar un pis, i va trobar en aquest projecte una alternativa que no li oferia el mercat privat. "La Borda ha estat capdavantera a l'hora d'aconseguir unes polítiques públiques que afavoreixin el cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús a Barcelona", assegura.
Casa Bloc: un precursor travessat pel franquisme
Encara que l'habitatge cooperatiu sembli una idea recent, hi va haver altres intents en el passat de trencar amb el model individual. Un dels més rellevants va ser la Casa Bloc, projectada durant la Segona República Espanyola pels arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé.
"El que proposen, a part de fer aquests 200 habitatges, és que el mateix bloc contingui també una sèrie d'equipaments públics, uns banys públics, una llar d'infants, una biblioteca, una cooperativa obrera, un cafè, algun comerç, a part d'uns jardins públics oberts a tot l'entorn", relata l'arquitecte Joan Vitòria a Fonamentals.
El jardí interior de Casa Bloc, al barri de Sant Andreu de Barcelona.
Però la guerra civil trenca el projecte original. El franquisme convertirà posteriorment aquest edifici en una extensió de la caserna militar de Sant Andreu. A finals dels vuitanta, "passa a ser un bloc d'habitatge social, que és el que havia de ser des del principi".
Casa Fullà: un refugi d'intel·lectuals
I explorant noves formes de viure en comunitat, els arquitectes Lluís Clotet i Oscar Tusquets Blanca van impulsar, a finals dels seixanta, la Casa Fullà. En aquest cas, el projecte havia d'adherir-se al terreny irregular en què es va aixecar.
"Teníem interès que l'edifici no pogués estar en cap altre lloc. I, efectivament, és un edifici que, si li treus el pendent del carrer, el xamfrà i l'altre carrer, no és un objecte aïllat, és una peça que forma part del territori", explica Clotet. Un plantejament que, mirant el fenomen dels edificis zebra que modela el paisatge de les grans ciutats, sembla encara avui revolucionari.
“La casa era com un microcosmos“
En aquell moment va ser tan trencador que també va costar trobar gent que volgués habitar els pisos: per això es va convertir en un refugi d'intel·lectuals i artistes. "Pensa que hi havia Francesc Bellmunt, que era director de cine, hi havia el Víctor Jou que va fer el Zeleste, Marta Pessarrodona, el poeta Brossa... La casa era com un microcosmos. Hi havia un ambient molt amistós i fraternal", rememora la historiadora de l'art Victòria Combalía.
La icònica Casa Fullà, a Barcelona.
La Borda, Casa Bloc i Casa Fullà són l'evidència que l'arquitectura pot canviar la manera amb què ens relacionem entre nosaltres. Però sobretot, són exemple d'una altra manera de fer. Uns edificis que parlen de les persones que els habiten i que, alhora, obren noves maneres de mirar el món que ens envolta.
