L'arquitectura del càstig a la presó de La Model
Fonamentals
- La presó de La Model és una obra mestra de la construcció de la vigilància i el control
- Tots els elements de l'antic centre penitenciari estan perfectament estudiats arquitectònicament
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El programa Fonamentals estudia l'arquitectura del càstig de la presó de La Model, situada al barri de l'Eixample de Barcelona. La presentadora i arquitecta Anna Solé i el catedràtic de Geografia Humana, Pedro Fraile, revelen totes les idees de control i vigilància que hi ha al darrere d'un edifici on absolutament tots els elements estan arquitectònicament contemplats.
Les cel·les del càstig
Cada part d'una cel·la de la presó de La Model estava pensada al mil·límetre. Feia 2,40 metres d'amplada, 4 metres de fondària i 3,27 d'alçada. Fins i tot el volum d'aire que havia d'entrar estava calculat per evitar les insalubritats de les atmòsferes que s'atribuïen a bona part de les malalties de l'època, tal com explica Solé. La finestra, únic element de contacte amb l'exterior, estava situat a dalt de tot i feia 80 centímetres per 1 metre. Totes les cel·les tenien il·luminació elèctrica però l'interruptor quedava fora de l'abast del pres.
Estalvi i esperança
“Aquest nou format de presons es basava en dos pilars: la vigilància contínua i l'aïllament“
Pedro Fraile explica que en l'època en la qual es va construir La Model era l'única presó d'Espanya amb el sostre de vidre per obtenir il·luminació natural. Aquesta arquitectura tenia per objectiu l'estalvi i l'alleujerament de la sensació de tancament, de foscor i de penúria, tal com comenta Fraile. Segons el catedràtic, "aquest nou format de presons es basava en dos pilars: la vigilància contínua i l'aïllament".
L'arquitecta i presentadora de 'Fonamentals', Anna Solé, explora la presó de La Model.
Control absolut
“La Model va robar l'estructura estrellada dels hospitals“
Un dels elements que provocava que el pres sentís que estava constantment controlat era el panòptic de Bentham, un edifici circular amb una torre al centre, rodejada d'un reixat, a través de la qual es podien vigilar totes les cel·les. Fraile afegeix que el panòptic era car de construir i, als segles XVIII i XIX, pràcticament impossible d'ampliar. Això va provocar que comencessin a triomfar les estructures estrellades. "La Model va robar l'estructura estrellada dels hospitals, que es van decantar cap al model pavellonari", explica el catedràtic.
Incomunicació
A la part central de La Model hi havia una capella alveolar. L'estructuració d'aquest sistema de fusta permetia que els presos entressin d'un en un i s'anessin col·locant en una mena de caixa vertical en la qual només se'ls veia el cap, segons afirma Pedro Fraile. "Cap pres podia veure als del costat i, com al mig hi havia l'estructura que havia de ser l'altar, tampoc veia als de davant", assegura el catedràtic. "Fins i tot quan feien missa o xerrades moralitzants estaven totalment incomunicats", apunta l'expert.
“Cap pres podia veure als del costat i tampoc veia als de davant“
La conclusió del catedràtic de Geografia Humana, Pedro Fraile, és que el sistema arquitectònic de la presó de La Model contribuïa a la construcció d'un discurs que fomentava el penediment, la docilitat i el sotmetiment del pres.
