Edificis Trade de Barcelona: modernitat a les oficines des dels anys seixanta
Fonamentals
- L'arquitecte José Antonio Coderch va concebre el complex d'oficines Trade a Barcelona el 1968 amb una estètica avantguardista
- Art i arquitectura al servei de la resistència republicana a la Fundació Miró
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'arquitectura d'oficines a Barcelona va fer un salt cap a la modernitat amb la construcció del complex Trade al 1968. En un context de creixement urbà al districte de Les Corts, l'arquitecte José Antonio Coderch va concebre un espai on el treball i la vida es relacionen a través d'una estètica avantguardista. El programa Fonamentals analitza com la potència constructiva d'aquests edificis continua vigent 55 anys després.
Dissenys amb orientació
La construcció de les quatre torres del Trade va suposar un repte tècnic i artístic. Coderch, figura clau de l'arquitectura catalana que va morir l'any 1984, va apostar per un disseny modern que trencava amb la rigidesa de l'època. Segons l'arquitecta i presentadora del programa, Anna Solé, aquest complex s'ha convertit en un referent de l'arquitectura orgànica, influït per mestres internacionals.
Una de les particularitats d'aquestes oficines és que les torres van ser denominades segons la seva orientació geogràfica. Cada edifici porta el nom d'un dels punts cardinals. La torre sud és l’única que està separada i s’alça independentment sobre el terra, mentre que les altres tres estan connectades per un basament comú. A més, l’arquitecte va instal·lar unes lluernes per intentar que la llum natural arribés a totes les zones d’aquest espai comú que estan més allunyades de la façana.
El mur cortina
Pel que fa a l’exterior de l'edifici, destaca per l'ús del mur cortina curvilini. Aquest sistema crea un efecte mirall que l’integra amb el districte de Les Corts de Barcelona. Un dels arquitecte que va participar en el projecte de Coderch, Josep Benedito, explica a Fonamentals com es va plantejar la construcció dels edificis Trade: "La planta té una pell per fora que ha agafat aquesta geometria curvilínia, però que se sustenta en aquest nucli de formigó, més quatre pilars a cada costat posats en una posició estratègica per suportar el vol de tots els elements."
La façana de les torres no és una línia poligonal, sinó que es construeix mitjançant un decalatge de panells verticals d'alumini i vidre que formen una geometria a escala, similar a una serra, que permet un contínuum visual a les plantes de treball.
L'edifici d'oficines Trade a Les Corts fa uns anys al programa 'Fonamentals' de La 2Cat
Referents i contrastos
El complex Trade està inspirat en obres de grans arquitectes. Elisenda Bonet, arquitecta i divulgadora comenta al programa en qui es va inspirar José Antonio Coderch: "Els arquitectes com Mies van der Rohe, per la seva relació entre interior i exterior dels espais, i Frank Lloyd Wright per la seva arquitectura orgànica, que està pensada pel lloc en concret." L’edifici també destaca pel contrast dels seus materials, ja que la lleugeresa del vidre i l’acer es combina amb el formigó de caràcter brutalista. Tot recorda a l’efecte “cova” inspirat en Antoni Gaudí.
El repte de la sostenibilitat
“L'arquitectura és la primera causa de canvi climàtic“
Un dels grans reptes actuals dels edificis Trade és l’eficiència energètica. L’objectiu és conservar el disseny original però eliminant els ponts tèrmics i millorant l’aïllament davant d’un clima cada vegada més extrem. Hi ha altres espais d'oficines construïts més recentment que sí que contemplen aquest aspecte com l'Edifici Media-TIC i el Galenicum.
Cada una de les façanes de l'edifici Media-TIC està dissenyada de manera independent per tal d'aprofitar tota la llum del dia, orientades al sud i revestides amb coixins antiadherents que funcionen com un filtre solar variable. L'arquitecte del projecte, Enric Ruiz Geli, explica a Fonamentals per què van decidir fer un edifici sostenible, eficient i amb poca petjada: "L'arquitectura és la primera causa de canvi climàtic, el 40% de les emissions de CO2. Volíem descarbonitzar l'arquitectura i fer un edifici que produeix l'energia que consumeix un edifici d'emissions zero."
Per altra banda, l'edifici Galenicum proposa un sistema de ventilació monitoritzat que reacciona a les condicions exteriors. "Creiem que a través d'aquest procés podem arribar a produir una experiència el més natural possible i el ser humà això sempre ho entén com a més favorable. De la mateixa manera que les persones preferim estar a l'ombra d'un porxo a la plaça Major del nostre poble que dins d'un cotxe amb l'aire condicionat en marxa", comenta l'arquitecte Josep Ricart al programa.
Els edificis Trade van ser un referent de modernitat els anys seixanta i, malgrat la falta d'adaptació a la sostenibilitat, continua sent un exemple a seguir a la construcció d'oficines.
