MACBA: "Es pot acusar d'arrogància la presència del color blanc"
Fonamentals
- La presentadora Anna Solé visita el MACBA per conèixer els secrets arquitectònics de l'edifici
- L'arquitecte, Richard Meier, destacava per un enfoc innovador i racionalista
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El comissari d'exposicions del MACBA, Jorge Luis Marzo, afirma que "el MACBA viu a esquenes del Raval i el barri viu a esquenes del museu" i que "per molts esforços que hi posi el museu per trobar aquestes relacions, no hi ha manera". Segons Marzo, la gentrificació del Raval és absoluta i massiva, i el MACBA es va construir amb l'objectiu de regenerar i revitalitzar el barri. Malauradament, segons el comissari, "no ha regenerat res, només cal mirar el tipus de públic que viu aquí ara".
La construcció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona no era una mesura artística: era una mesura política. Marzo fa referència a la dita popular que diu que "fer cua en un museu és un bon exemple que les coses van bé, que ja no hi ha manifestacions", i per això es va donar llum verda a aquest projecte. Aquesta era la idea del MACBA, crear una ciutadania amable, ordenada i democràtica. L'alcalde de Barcelona dels anys vuitanta, Pasqual Maragall, va apostar per l'arquitecte americà Richard Meier per dur a terme aquesta obra. Al programa Fonamentals descobrim el creador del MACBA i la composició arquitectònica d'un dels edificis més emblemàtics de Barcelona.
Richard Meier: arquitectura racionalista
Escollir una figura reconeguda internacionalment contribuïa a donar prestigi i visibilitat mundial al projecte de Barcelona com a ciutat olímpica. Meier es va fer famós gràcies principalment a la construcció de residències privades de luxe que es caracteritzaven per ser habitatges blancs, geomètrics i molt lluminosos. L'arquitecte de Nova Jersei formava part del grup Els cinc arquitectes, que destacaven pel seu enfoc innovador de l'arquitectura contemporània.
“El llenguatge ens remet als anys trenta i quaranta de l'arquitectura europea“
Bachs assegura que la forma de composar de Meier té molt a veure amb l'arquitectura racionalista. "El llenguatge ens remet als anys trenta i quaranta de l'arquitectura europea", diu. Segons l'arquitecta, "Le Corbusier o Mies van der Rohe van revolucionar l'arquitectura cap a una direcció que no hi havia anat mai". La pèrdua d'ornaments i la transformació d'elements arquitectònics mínims com l'estructura, els tancaments o la coberta en elements expressius eren un dels puntals d'aquest tipus d'arquitectura i és la referència visual del MACBA.
Llum natural i color blanc
Amb un concepte nòrdic de la llum, els edificis de Meier són completament oberts a l'entrada sistemàtica de llum natural, tal com explica l'exdirectora d'arquitectura del MACBA, Isabel Bachs. Bachs comenta que el MACBA té molts murs cortina, vidres grans que donen a l'exterior que provoquen que la llum pinti les seves superfícies blanques. "Pràcticament el 95% de l'arquitectura de Meier és blanca", afegeix.
El MACBA, vist des de dins al programa d'arquitectura 'Fonamentals'.
Contrast
“La feina de Meier sempre és per contrast“
Bachs expressa que "la feina de Meier sempre és per contrast". L'exdirectora d'arquitectura del MACBA exposa que quan l'arquitecte americà s'arrela a un casc urbà sempre proposa un espai públic al voltant de l'edifici. En el cas del MACBA, s'ubica a la plaça dels Àngels. "Es pot acusar d'arrogància la presència blanca en aquest entorn del Raval, però la part trascendent d'aquesta proposta és la plaça", opina Bachs.
L'element que ho connecta tot
La rampa del MACBA és una de les peces més importants del museu. "Articula tot l'espai, hi donen totes les dependències públiques de l'edifici i, al voltant, es desenvolupen totes les circulacions", descriu Bachs. A més, segons l'experta, "és un element de connexió que relaciona l'edifici amb l'exterior, amb la ciutat".
Aquest element, de dimensions importants, crea la dimensió de l'atri, un gran espai buit que té tota l'alçada de l'edifici, 23 metres d'alçada. "Genera un espai de silenci, de rebuda i d'espectacle", conclou l'especialista.
