Paz Padilla: "La gent riu i, en dècimes de segon, es posa a plorar"
Cafè d'idees
- "El humor de mi vida" al Teatre Apolo a partir del 23 de gener
- Paz Padilla explica com ha afrontat el dol en la seva vida al Cafè d'idees de La 2Cat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
“El humor de mi vida” és l’obra que es podrà veure al Teatre Apolo del 23 de gener al 8 de febrer. L’origen del monòleg es troba en un llibre publicat el 2021 per Paz Padilla. L’actriu, presentadora i humorista defineix aquest projecte com un muntatge “cómic-reflexiu” sobre la vida i la mort, un èxit consolidat que ja ha captivat més de 150.000 espectadors en quatre temporades.
"La gent riu i, en dècimes de segon, es posa a plorar. A través de l'humor, aconsegueixo que et relaxis i no tinguis por", sosté en una entrevista al Cafè d’idees de Gemma Nierga.
Quan la vida et sacseja
L’any 2020, la vida de Paz Padilla va fer un gir de 180 graus. L’actriu va viure en primera persona la pèrdua de l’amor de la seva vida: el seu marit, Antonio, va morir amb només 53 anys a causa d’un tumor cerebral. Es van conèixer d’adolescents, es van separar i, anys després, es van retrobar per acabar casant-se i compartir una bonica història d’amor.
L’impacte va ser tan fort que Paz va haver de reestructurar el seu pensament i la seva manera de mirar el món. “Quan mor el meu marit necessito respostes. Saber per què en el millor moment de la meva vida; amb èxit, estupenda i enamorada, de sobte, el meu món s’ensorra”, explica.
“Quan una persona se'n va, l'amor es queda“
En la recerca d’eines per sostenir-se, Paz recorre a psicòlegs, terapeutes i filòsofs que descobreix a través de les xarxes socials. Així arriba a la neurociència i entén per què el seu cervell ha reaccionat de manera diferent durant el procés de dol. “He transformat el meu dolor en aprenentatge i he après quina és la meva missió a la vida: ajudar a altres a travessar el dol”.
Tot i això, revela que el seu marit continua sent l'amor de la seva vida: "Quan una persona se'n va, l'amor es queda. Es va emportar l'amor dels seus i el meu".
Actualment, afronta un altre procés de pèrdua i confessa que cada dol és diferent de l’anterior. Aquesta vegada, el cop arriba amb la mort sobtada del seu germà Lluís als 57 anys. Amb ell tenia una relació molt estreta i justament uns mesos abans de morir havien fet un viatge junts al Nepal.
“El dol és acceptar la teva pròpia mort“
El dol com a aprenentatge
“El cervell no està preparat per ser feliç, sinó per sobreviure”, explica. Assegura que en cada dol ens reconstruïm perquè “és acceptar perdre allò que estimes i de tu depèn en el que et vulguis convertir: en un trist, un amargat o una millor persona”.
“El dol és acceptar la teva pròpia mort. Quan acompanyes un ésser estimat a morir vius allò que ens fa tanta por”. Paz utilitza l’humor per parlar de coses serioses, una habilitat que Gemma destaca com “molt difícil”. “Quan ho estiguis passant malament ves a ajudar un altre que estigui pitjor que tu", recomana. És la seva experiència després que, una setmana després de la mort del seu germà, marxés a València a ajudar arran de la DANA.
Paral·lelament, creu que avui dia no podria presentar el Sálvame: "Jo soc diferent, però la societat tampoc accepta aquell Sálvame. Ara ho veig als programes de política. Està fent que molta gent se separi de la política. Ho vaig veure a la dana".
