Enlaces accesibilidad

Alejandra Herranz: "Hi ha dies que la picabaralla política s'emportaria l'informatiu sencer"

  • Alejandra Herranz: Premi Ondas Nacional de Televisió a Millor Comunicadora
  • La periodista recorda la duresa de la cobertura de la DANA en una entrevista al Cafè d'idees
Cafè d'idees - Alejandra Herranz: "Hem d'intentar rebaixar aquest nivell de crispació"

Alejandra Herranz ha guanyat el Premi Ondas Nacional de Televisió a la millor comunicadora. Amb trenta anys de professió periodística, actualment presenta el Telediario de les 15 h. El jurat ha reconegut el seu periodisme empàtic, fresc i honest, qualitats que la converteixen en una professional propera i creïble.

“Ahir hi havia polítics a la gala i els vaig dir que rebaixessin el to; hi ha dies que la baralla política s’emportaria tot l’informatiu”, confessa la comunicadora. “Treballem amb molta independència, però tots els polítics volen el seu tros de pastís, tots truquen”, afegeix. També explica que, després de la DANA, va tancar totes les xarxes socials: “Vaig veure tanta brutícia i tanta mentida que m’estava afectant”.

La DANA

Com a reportera recorda haver cobert terratrèmols, inundacions, accidents massius o l’11M, però admet que, quan va arribar a Paiporta, mai havia vist res semblant. “Era un no parar de plorar; la gent anava com zombis, era un nivell de desolació molt dur”. Els últims dies, diu, van ser especialment complicats: “La gent estava molt enfadada, i amb raó”.

Presentadora del Telediario

Nascuda a Barcelona, va marxar a Madrid amb 11 anys. “Vaig tenir molta sort: vaig fer unes pràctiques a CNN i després vaig començar als informatius de Telecinco a Barcelona, a la secció d’esports”. A TVE va substituir Ana Blanco: “És un exemple per a totes les que hem vingut darrere. La pressió venia sobretot de l’entorn”.

Anima tots els periodistes a insistir, a confiar en ells mateixos i a dedicar-se al que creuen que poden fer bé. “Hi ha moltes coses amb les quals tampoc me’n surto”, conclou amb naturalitat. La periodista assegura que no tenia una gran vocació pel periodisme, però no sabia què estudiar. Tot i que al seu pare no li va fer gaire gràcia, ella va confiar en la seva decisió, i el temps ha demostrat que no es va equivocar.