Matías, malalt de VIH: "Em van diagnosticar amb 20 anys i una relació estable"
Hospital de proximitat
- Des del seguiment d’un pacient amb VIH fins a un rescat marítim o una operació de mama a Hospital de proximitat
- Ja pots veure el tercer i el quart capítol de la docu sèrie a RTVE Play
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
En Matías León acudeix regularment a l’Hospital de Mataró per recollir la seva medicació contra el VIH, un virus amb el qual conviu des de fa 13 anys. Va ser diagnosticat a Colòmbia l’any 2011, quan tenia 20 anys i mantenia una relació estable amb un noi. “Em feia les proves de manera regular cada any, però no sabia que la meva parella no se les feia”, explica a Hospital de proximitat.
La notícia va impactar especialment la seva mare, marcada per l’experiència d’un amic homosexual que va morir de sida als anys vuitanta. Amb el temps, veure’l seguir el tractament de manera constant va ajudar-la a assumir-ho millor.
Actualment, els avenços en la investigació permeten l’accés a un tractament injectable que s’administra cada dos mesos, una alternativa que pot suposar un canvi important per a moltes persones. “És un gran avenç, perquè hi ha pacients que poden oblidar-se de prendre les pastilles o que les amaguen”, assenyala la doctora que el visita.
Emergència, operació de pit i manteniment de l'hospital
Al tercer capítol d’Hospital de proximitat es mostra com actuen els helicòpters de Salvament Marítim quan han de dur a terme un rescat al mar i com es coordinen amb l’Hospital de Mataró per traslladar la persona rescatada fins al servei d’Urgències.
D’altra banda, seguint la història de l’Anna, es coneix el seu marit, en Marc, que l’acompanya el dia de l’operació del tumor de mama. A l’Hospital de Mataró s’hi han realitzat 250 mastectomies entre els anys 2019 i 2023. En el cas de l’Anna, però, aquesta intervenció no serà necessària gràcies a la reducció del tumor després del tractament amb quimioteràpia.
Una operació possible gràcies al personal sanitari, però també a la tasca de professionals com en Miguel González, responsable de manteniment de l’hospital, que mostra com funcionen les entranyes de l’edifici. Les plaques solars aporten entre un 3% i un 5% del subministrament elèctric del centre. “Si ens quedem sense corrent, disposem de sistemes capaços de suplir absolutament qualsevol servei de l’hospital”, explica. En cas de desastre, el centre podria funcionar durant tres dies sense cap subministrament extern.
Últim part, una biòpsia i seguim una infermera
Al quart capítol, el programa acompanya l’Alejandra Romera en el seu últim part com a llevadora interna resident. Després de dos anys de formació i pràctica sota supervisió, ja està preparada per exercir de manera autònoma. “He pogut viure moltes experiències i coincidir amb moltes dones i parts que m’han permès aprendre molt”, explica.
També s’entra a quiròfan amb l’Anna mentre l’operen del tumor de mama. Mentrestant, les càmeres segueixen el seu marit, en Marc, durant i després de la intervenció, fins que finalment pot retrobar-se amb ella. “Primer negues la realitat, després l’acceptes i l’afrontes”, confessa durant l’espera.
Operació de pit de l'Anna, mascareta per fer la sedació
A l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona es mostra la feina del metge especialista en Medicina Interna Javier Camarón, que ha de practicar una biòpsia a un gangli més gran del normal. També se’l veu en una visita de control al Manuel, que s’ha recuperat després d’estar a punt de morir a causa d’un bacteri que va entrar-li al cos pel peu i li va provocar una infecció a la sang.
A Tarragona també se segueix la feina de la Núria, infermera del servei de Medicina Interna, amb pacients com en Jesús, a qui ha de curar unes ferides a les cames després d’haver-se llençat des d’un cinquè pis. “Me tiré de un quinto piso, se me cruzaron y… llevo dos años con la herida”, relata. “Cada pacient és un món diferent: cal empatitzar, fer-li l’estada a l’hospital el millor possible i no jutjar, sinó acompanyar”, destaca la infermera.
