Entre l'esperança i el comiat: l'UCI de Granollers, protagonista d'Hospital de proximitat
Hospital de proximitat
- Les càmeres acompanyen l’Esther durant el naixement de la seva filla, la Zoe
- L'Anna va ser diagnosticada amb un càncer de mama agressiu amb només 35 anys
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El segon capítol de la docusèrie Hospital de proximitat, titulat 'Entre la vida i la mort', ofereix una mirada directa i humana a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital General de Granollers, un espai on conviuen l’esperança, la recuperació i, sovint, el comiat definitiu.
Endinsar-se a l'UCI
Les càmeres mostren escenes que reflecteixen la complexitat emocional d’aquest servei hospitalari. En una de les habitacions, un equip de musicoterapeutes acompanya un pacient interpretant-li una cançó amb l’objectiu de reduir-li l’estrès i aportar-li calma en un moment crític. Mateu Aregay, musicoterapeuta, explica que la seva tasca no consisteix a fer concerts, sinó a utilitzar la música com una eina terapèutica perquè el pacient pugui relaxar-se i afrontar millor la situació mèdica. Aquesta visió és compartida per Cristina Pedrós, metge adjunta, que assegura que els pacients evolucionen de manera diferent quan s’apliquen aquest tipus de teràpies complementàries.
Al mateix temps, a la sala del costat, la realitat és ben diferent. Un pacient amb una greu malaltia del fetge no ha respost al tractament i l’equip mèdic ha hagut de prendre la decisió de desconnectar-lo. “Ara s’han aturat les màquines perquè el tractament no servia de res i ha mort”, explica la doctora, mostrant la duresa de les decisions que es prenen diàriament a l’UCI.
El capítol també recull la història de l’Antonio, un pacient que es recupera després de patir una parada cardiorespiratòria. El veiem tornar a aprendre accions bàsiques com parlar o caminar. L’Olga Moreno, metge adjunta, explica que el seu cervell treballa més lentament i que li costa trobar les paraules per respondre, però destaca que ha anat millorant dia rere dia. "La seva recuperació requereix un procés llarg i intens de fisioteràpia, ja que ha hagut de reaprendre a caminar, menjar i parlar", subratlla.
Endinsar-se en una sala de parts
La docusèrie també canvia d’escenari per mostrar un altre moment clau de la vida dins l’hospital: el part. Les càmeres acompanyen l’Esther, que arriba a Urgències amb contraccions, i són presents en un dels instants més importants de la seva vida, el naixement de la seva filla, la Zoe. Alejandra Romera, llevadora interna resident a l’Hospital de Mataró, explica la importància de l’oxitocina, l’hormona clau en el procés del part.
Part de l'Esther
Una docusèrie amb històries reals
Al segon capítol de la sèrie també es veurà com s’actua des del servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró quan arriba un pacient després d’haver caigut des de tres metres en un accident laboral. A més, segueixen l’Anna per acompanyar-la a fer-se la ressonància que li dirà com ha respost el tumor del seu pit al tractament de quimioteràpia. Quina serà la seva evolució?
La sèrie ha arribat a la televisió pública catalana com una de les grans apostes de la temporada. Dirigida pel realitzador David Figueroa i amb guió de Marina Bou, valora la realitat dels hospitals i el repte que ha suposat conviure amb les càmeres per a professionals i pacients.
