Conviure amb el diagnòstic: el relat d’una jove amb càncer de mama a 'Hospital de proximitat'
Hospital de proximitat
- L'Anna va ser diagnosticada amb un càncer de mama agressiu amb només 35 anys
- Hospital de proximitat és una docusèrie amb històries reals que s'endinsa a les entranyes de l’Hospital de Mataró
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El primer capítol de la docusèrie Hospital de proximitat, titulat 'Encarar la dificultat', segueix la història de l’Anna Bobadilla, una pacient de 35 anys diagnosticada amb càncer de mama i atesa pel Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Mataró.
Bobadilla és educadora, psicòloga i treballa en un institut. El seu diagnòstic va arribar després de notar canvis al pit. “Em feia mal, el notava dur; el comparava amb l’altre i estava molt diferent”, explica. En contactar amb el seu centre mèdic, li van programar una ecografia de manera immediata, en la qual es va detectar un bony sospitós. El diagnòstic va confirmar el pitjor: un càncer de mama triple negatiu, una tipologia agressiva que requereix iniciar el tractament amb quimioteràpia abans de la cirurgia per extirpar el tumor. "Normalment, és al revés", explica.
La jove assegura que no s’esperava la malaltia, ja que la vinculava a edats més avançades: “Pensava que passava a partir dels 60 anys. No m’ho esperava: tinc una filla, he donat el pit i diuen que això redueix el risc…, doncs no”. “Mai estàs preparada perquè et diguin que tens un càncer, però tenia el pressentiment que allò no era bo”, relata.
Ara, després de sis mesos de tractament, l’Anna ha completat l’última sessió de quimioteràpia abans de passar pel quiròfan. En una visita amb l’oncòloga, destaca la importància de “mantenir la normalitat dins del que implica aquest diagnòstic”. Tot i que els indicis apunten que el tractament està funcionant, la incertesa es manté fins a la intervenció quirúrgica. “Fins a la cirurgia no saps ben bé què queda”, afirma, conscient que “sempre hi ha un risc, la gent es mor d'això”.
El dia a dia a l'hospital
En aquesta sèrie també coneixeràs quines són les figures clau del dia a dia hospitalari. L'Eric Llobet és portalliteres a Mataró i ajuda els pacients a traslladar-se per l'hospital de manera còmoda i segura, intentant sempre fer-los l'estada el més agradable possible. "Aquí ningú ve per gust, l'estança no és agradable per a ningú", confessa. L'Eric els regala moments de complicitat, bromes i assegura que això és el que l'omple: "Deixar al pacient tranquil, que no estigui neguitós".
Eric Llobet és portalliteres a l'Hospital de Mataró
L'any 2024, el servei d'Urgències de l'Hospital de Mataró va atendre més de 100.000 pacients. Com s’hi viuen situacions d’urgències, parts imminents i moments crítics a l'UCI? Les càmeres s'endinsen també, en aquest primer capítol, a l'Hospital General de Granollers.
Fa dies que un pacient és ingressat a l'UCI en una situació crítica propera a la mort. Cristina Pedrós, metge adjunta, ha de parlar amb la dona d'aquest pacient per valorar quina és la seva situació i les opcions que té. L'home "va ser ingressat a causa d'una úlcera duodenal" que es va complicar explica la metgessa. Parlar amb la família no és agradable. Donar males notícies no li agrada a ningú, però forma part de la feina i, amb el temps, a tot s’hi acaba acostumant el personal sanitari. L’objectiu final és sempre intentar que el pacient pateixi el menys possible.
Una docusèrie amb històries reals
La sèrie documental Hospital de proximitat ha arribat a la televisió pública catalana com una de les grans apostes de la temporada. Dirigida pel realitzador David Figueroa i amb guió de Marina Bou, la sèrie valora la realitat dels hospitals i el repte que ha suposat conviure amb les càmeres per a professionals i pacients.
