Així es va preparar i enregistrar l'entrevista més esperada d'Iñaki Urdangarin
Pla seqüència
- Descobreix tot el que s’amaga darrere la càmera: els detalls d’una conversa de 57 minuts enregistrada en pla seqüència
- L’equip tècnic va haver d’assajar els moviments infinites vegades, ja que qualsevol imprevist podria arruïnar la presa
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Com s’ha fet el Pla seqüència amb Iñaki Urdangarin? En aquest Making of descobriràs tot el que s’amaga darrere la càmera: la preparació, els imprevistos i els detalls d’una entrevista de 57 minuts enregistrada en un únic pla seqüència, un repte mai vist fins ara i amb un protagonista inèdit.
“Hi ha un moment que no t’adones que la càmera està per davant o per darrere..., és un no parar“
Un rodatge sense marge d’error
La gravació va requerir un desplegament tècnic i humà excepcional, amb l’equip afrontant una logística complexa des del primer minut de rodatge. Tal com explica el director, Oriol Bosch, un dels primers grans obstacles era purament tècnic: “A nivell tècnic hi ha un repte que és el de començar rodant amb una lapa al cotxe”. La càmera, fixada al capó, havia de mantenir-se completament estable mentre el vehicle iniciava la marxa, un procés que demanava precisió i una coordinació mil·limètrica per evitar vibracions o moviments inesperats.
A aquesta dificultat inicial s’hi sumava la naturalesa mateixa del pla seqüència, que no admet cap tall ni error. El periodista Jordi Basté destaca com la continuïtat del rodatge feia perdre fins i tot la consciència d’on era la càmera: “Hi ha un moment que no t’adones que la càmera està per davant o per darrere..., és un no parar”. L’equip tècnic va haver d’assajar els moviments “infinites vegades”, tal com explica Basté, fins a convertir-los en una veritable coreografia. L’objectiu era que l’espectador no percebés cap transició i que tot fluís amb naturalitat. “Tots els detalls són importants”, insisteix.
L’àudio també va jugar un paper fonamental. Primer calia enregistrar els sons propis de l’interior del vehicle, des del soroll ambiental de la carretera fins a l’obrir i tancar de portes. Aquesta feina prèvia era imprescindible per aconseguir que l’experiència sonora fos coherent i immersiva.
Un altre dels moments crítics del rodatge arribava quan els protagonistes accedien a la casa on es desenvolupava gran part de l’acció. Havien de pujar per unes escales mentre els càmeres es passaven l’equip de manera ràpida i precisa, intentant mantenir l’estabilitat i, sobretot, no caure. “Si caiem per les escales, doncs caiem; això és un pla seqüència”, comenta Basté amb humor. Durant tot aquest procés, el silenci era imprescindible: qualsevol soroll podria arruïnar la presa. La prioritat era crear un ambient còmode per als entrevistats perquè la conversa pogués avançar amb naturalitat.
“A l’equip de producció no se li escapa res“
La importància dels espais: calma, control i estètica
Segons Adriana Sabata, coordinadora de convidats, el cas d’Urdangarin era especialment sensible. Tot i això, explica que ell mateix s'havia treballat molt com a persona i tenia un discurs. Per aconseguir la calma necessària, la producció va buscar un espai aïllat, tranquil i estèticament adequat. “A l’equip de producció no se li escapa res; ho tenen tot quadrat en un plàning que varia cada dos per tres”, apunta. També treballaven amb fum ambiental per crear atmosfera, tot i que calia controlar-lo molt bé: quan n’hi havia massa, tocava obrir finestres per reequilibrar l’espai.
L'equip de rodatge
Abans de començar a enregistrar, l’equip repassava amb el convidat tots els moviments que es farien durant la conversa. Basté, per la seva banda, portava una petita escolta a l’orella per controlar el minutatge en temps real.
I, finalment, després de 57 minuts de rodatge ininterromput, el miracle es va completar: la càmera va resistir al capó, les cortines enganxades amb cinta de doble cara no es van desprendre, ningú va caure per les escales i el pla seqüència amb Iñaki Urdangarin va quedar enregistrat amb èxit. Un exercici de precisió, coordinació i nervis d’acer que l’equip difícilment oblidarà.
