La tradició catalana de beure vi en porró
LA RECEPTA PERDUDA
- Beure vi en porró és una tradició molt arrelada que encara té presència als àpats de Catalunya
- La recepta de calçots més autèntica amaga un secret: la salsa és la clau
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A La Recepta Perduda Sílvia Abril visita Valls, municipi de Tarragona, on els calçots són el seu producte estrella, però què seria d’una calçotada vi? Ara bé, per seguir la tradició, com expliquen els protagonistes d’aquest capítol, és indispensable beure’l a galet amb l’ajuda del porró.
La tradició de beure en porró
Molts dels plats que conformen la gastronomia catalana tradicional estan associats al porró. La gastrònoma Mariona Quadrada explica que aquest costum prové de l’època en què es bevia en bot, és a dir, un recipient en forma de llàgrima que solia estar fet de pell d’animal i que es feia servir tant a nuclis de població rural com per traslladar líquids durant els desplaçaments.
L’ús del bot va acabar incorporant-se a la taula de casa i es va instaurar com a una manera habitual per prendre vi. Ara bé, segons l'experta, “sempre ha sigut un estri per beure vins joves, populars, de l’any, fresquets. Però per degustar un gran vi de criança, és millor agafar una copa”.
Tot i que l’ús de les copes s’ha anat estenent, deixant el porró desplaçat, hi ha moltes persones que prefereixen consumir vi d’aquesta manera. Així doncs, tot i el pas dels anys, la tradició del porró s’ha mantingut a moltes llars catalanes.
Catalans del segle passat que ja feien servir el porró per beure vi
Història del porró
El primer porró de la història és un objecte que es troba al museu del Monestir de Poblet i que data de finals del segle XIV. Tal com comenta Josep Maria Rovira, historiador del vidre, es conserven una sèrie de mostres gràfiques a Vallbona d’Anoia, Barcelona o a Mataró, però des del prototip de porró esmentat fins al segle XVII no se’n troba cap més. El que sí que es pot confirmar és que els catalans ja bevien a galet al segle XVII.
“Al segle XVIII el porró es comença a popularitzar, però com un objecte de luxe amb decoracions, amb unes crestes de vidre extraordinàries fetes per vidriers molt bons”, comparteix Rovira. Paral·lelament, al segle XIX, l’utensili arriba als menjadors de les cases, apareixent també reflectit a obres de teatre, dibuixos, pintures, acudits, etc.
Val a dir que el porró va continuar sent treballat pels mestres vidriers i que al segle XX, amb el Modernisme, va viure la seva esplendor com a objecte de lluïment amb la proliferació de porrons decorats, esmaltats i amb dibuixos. “Artistes com Picasso, Miró o Matisse també els van afegir als seus quadres”, puntualitza l’historiador i afegeix que “als anys 50 la seva popularitat va esclatar”.
Una mostra de porrons més el·laborats
Porronaires il·lustres
Una de les tradicions associades a Valls té a veure amb el porró. A finals d’agost, com explica Mariona Quadrada, es busca al porronaire de l’any: “És una manera de fer lluir el fet de beure de porró”. Entre els porronaires de l’any il·lustres més destacats es troben l’exfutbolista i entrenador Pep Guardiola, o els cantants Joan Manuel Serrat i Montserrat Caballé.
