La recepta de calçots més autèntica amaga un secret: la salsa és la clau
La recepta perduda
- La Sílvia Abril arriba a Valls per aprendre a fer una calçotada a l’estil més tradicional
- Descobreix com fer una bona crema catalana a La recepta perduda
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Entre els castells i les calçotades, Valls és un dels bressols més emblemàtics de la identitat catalana. En aquesta ciutat, on la tradició es viu a cada racó, la Sílvia Abril s’ha proposat descobrir els secrets d’una autèntica calçotada de masia.
Amb aquesta missió, coneix el Josep i la Mercè, un matrimoni de 80 anys que encara viu amb l’energia i l’entusiasme de qui estima les seves arrels. Ells li ensenyen que la clau d’una bona calçotada no només és la brasa o els calçots, sinó també la companyia, el ritme pausat i, sobretot, una bona salsa.
Acompanya-la en aquesta aventura a La recepta perduda.
Calçotada a Valls amb en Josep
L'origen dels calçots
L'origen dels calçots comença a finals del segle XIX a Valls. La cultura popular diu que un pagès conegut com a “Xat de Benaiges” va decidir menjar-se dues cebes grillades a la part de l'hort on havia conreat cebes blanques.
Així va començar la història d’un dels plats més estimats de Catalunya. Més d’un segle després, la Sílvia segueix aquests passos a Valls on li ensenyen a coure els calçots com cal: amb paciència, foc viu i una bona dosi d’afecte.
Junts descobreixen que el secret d’una calçotada perfecta no és només el calçot, sinó la passió que s’hi posa… i, és clar, una saborosa salsa romesco.
La Sílvia aprèn a fer la salsa dels calçots
Pas a pas per fer una bona calçotada
| Ingredients | Preparació |
|---|---|
|
|
El porró, la seva història
I, com era d'esperar, el porró passa de mà en mà a moltes calçotades. És símbol d’alegria compartida i de la voluntat de mantenir viva una tradició ben arrelada. A Valls, fins i tot, es tria el Porronaire de l’Any, un reconeixement per als qui mantenen aquesta icona tan catalana.
Sabies que ja al segle XVII els catalans bevien a galet? No va ser fins al segle XVIII que el porró es va convertir en un objecte de “luxe”, elaborat pels mestres vidriers. I al segle XIX, finalment, va entrar a totes les llars i va començar a aparèixer a les obres de teatre, als acudits i als dibuixos, consolidant-se com un dels grans símbols de la cultura popular catalana.
