El SEAT 600, un motor de llibertat durant la dictadura franquista
Docu2
- El 18 d’octubre de 1971 va tenir lloc la vaga de la SEAT a la fàbrica situada a la Zona Franca de Barcelona
- El Docu2 Llibertats conquerides mostra com la societat catalana antifranquista va lluitar durant la dictadura
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A la Zona Franca de Barcelona es va construir la fàbrica de la SEAT, que va ser inaugurada oficialment pel dictador Francisco Franco el 5 d’octubre de 1955. En aquell moment, el taller mecànic tenia dues naus i més de 36.000 metres quadrats d'extensió.
Aquest esdeveniment no només va ser una fita en la industrialització d’Espanya, sinó també en la lluita pels drets dels treballadors. “Darrer d'aquests cotxes hi ha milers i milers de persones que van treballar a la SEAT i que van ser realment els constructors de la SEAT i els constructors de les llibertats d'aquest país”, comenta al Docu2 Llibertats conquerides Carles Vallejo, sindicalista, que va treballar a l’empresa.
Vehicles SEAT 600 davant la fábrica
“El 600 és un motor de llibertat“
Per a Vallejo, “el 600 és un motor de llibertat”. Aquest model de cotxe, pel seu preu econòmic, va permetre motoritzar una part important de la societat espanyola. Possibilitava desplaçaments que abans eren impensables en la classe treballadora. Per això, l’ús d’aquest vehicle va esdevenir un canvi social entre el jovent. “Es traslladaven, per exemple, a Perpinyà, a veure pel·lícules o a comprar llibres”, apunta el sindicalista.
La frase “el 600 és un motor de llibertat” va més enllà. Amb una plantilla formada per més de 20.000 persones el 1969, tal com explica Carles Vallejo, van ser els treballadors i treballadores d’aquest model qui “van començar les grans lluites socials a la SEAT per un sindicalisme democràtic i per millorar condicions laborals”.
La gran vaga de la SEAT el 1971
El 18 d'octubre del 1971 va ser el moment més àlgid de la lluita social i de la repressió a la SEAT. Els treballadors van organitzar una assemblea i van demanar a la direcció una reunió per parlar dels acomiadaments proposats. Vallejo comenta que la resposta de l’empresa va ser contrària a la negociació: “Des de la direcció de Barcelona van trucar la direcció espanyola a Madrid. Després, de Madrid al Govern i la resposta del Govern va ser no permetre cap mena de tracte i mobilitzar les forces repressives”.
Manifestació dels treballadors de la SEAT Arxiu de CC.OO.
Carles Vallejo relata que les autoritats van donar ultimàtums, però que l’assemblea no es va dispersar. “Vam mantenir-nos fins que van entrar amb cavalls, escamots de policia armada a cavall, i amb metralladores”, detalla. Malgrat que hi havia espais perillosos dins de la factoria amb productes que amb una espurna podrien haver esclatat, la policia va iniciar tirotejos en diferents punts. Els treballadors van defensar-se llançant rodaments i olis perquè els cavalls rellisquessin. Segons explica el sindicalista, un policia va relliscar amb el seu cavall i va disparar. Antonio Ruiz Villalba, amb 33 anys, va morir pels trets.
Segons explica Vallejo, la direcció va declarar uns primers dies de lockout per pressionar els treballadors, però després va intentar obrir. Tanmateix, la plantilla va continuar amb la vaga. Fins i tot, van organitzar una manifestació des de la SEAT fins a la plaça Catalunya: “Realment era increïble. 10.000 treballadors per la Gran Via.”
Detencions i tortures a Via Laietana 43
La repressió per part de les autoritats franquistes no només va ser durant la vaga de 1971. Abans, alguns dels treballadors van ser perseguits. Carles Vallejo va ser-ne un.
El 19 de desembre de 1970 el sindicalista va ser detingut a casa seva quan sortia per anar a treballar. Tenia 19 anys. “El que duia era una motxilla amb propaganda clandestina per portar a la fàbrica i la propaganda era un poema del Rafael Alberti contra les penes de mort,” assenyala. El van portar a la comissaria Via Laietana 43 de Barcelona i, més tard, va ser traslladat a la presó de La Model.
L'edifici Via Laietana 43, actual Jefatura Superior de Policia de Catalunya
“Tinc amnèsies de diversos moments que em resulten inexplicables“
Al documental Vallejo assegura que va rebre puntades, crits i insults durant la seva detenció. En aquell moment, relata, va començar “la humiliació” i la “tortura física” amb pallisses a Via Laietana. “Aquí entraves i no sabies quan sorties. De fet, jo vaig estar 20 dies. Altres persones van estar 30 dies i aquesta és la pitjor de les tortures. No saber fins quan estàs en mans dels botxins”, explica. “No soc ni tan sols conscient dels efectes psicològics que a mi em va suposar aquests 20 dies sota les mans dels torturadors. Tinc amnèsies de diversos moments que em resulten inexplicables, però intento recordar i no puc”, afegeix.
Carles Vallejo, extreballador de la SEAT
Carles Vallejo ha presentat demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans per les tortures del franquisme. Avui és el president de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic.
