El sonso, un peix que va ser menyspreuat i ara té molt de valor
La recepta perduda
- El sonso no es destinava per al consum humà, però ara és un tresor gastronòmic
- La recepta marinera d'aranya amb patates a Blanes
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A la cuina ocorre sovint: allò que abans es llençava, més endavant troba una nova vida. Ha passat amb productes com la llagosta, que es destinava a l’alimentació d’animals i com a fertilitzant dels camps, i que ara es considera un dels ingredients més luxosos en gastronomia. I també del mar, però d’una mida més reduïda, un altre animaló que en el passat es repudiava s’ha convertit en un tresor gastronòmic: el sonso.
“No tenia un valor culinari“
El sonso (Gymnammodytes cicerelus) és un peix petit que sembla un braçalet de plata: curt i estret, neda pel mar com una fletxa. És comú trobar-lo a les peixateries del litoral mediterrani i de les Illes Balears quan l'hivern es fa enrere, cap al març, i fins al mes d’agost. Abans, però, era molt estrany trobar-ne. "Es feia servir per esquer, per a pescar peixos més grossos. No tenia un valor culinari", explica la pescadora Iris Triola a La recepta perduda. Ara bé: queden molts peixos per descobrir, com la bastina, molt gustosa però poc valorada.
Com es mengen els sonsos?
La seva mida petita fa que sigui un peix que es pot menjar tot sencer, espina inclosa, ja que és molt prima i no es fa molesta. De fet, consumir-lo d’aquesta manera ens aportarà una dosi extra de calci, beneficiosa pels nostres ossos.
La manera més popular de preparar els sonsos és fer-los fregits, el mateix pas que Sílvia Abril va fer amb les sardines escabetxades a La recepta perduda. N’hi ha prou amb salar-los al gust i arrebossar-los lleugerament amb farina i fregir-los en oli ben abundant fins que adquireixin un color ros i una textura cruixent. Sovint, se salen al final.
Una qüestió de talla
Com que la talla màxima del sonso és de 18 cm com a molt, la mida petita del sonso pot comportar algunes confusions. Els pescadors han de ser respectuosos amb l’edat de les captures que fan i, precisament, per pescar el sonso cal tenir una llicència específica. Segons el Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, el sonso no té talla mínima així que no s'ha de confondre amb espècies immadures de venda il·legal.
Una sonsera de Blanes
Sempre que sigui sonso, no estarem fent cap mal a l’ecosistema. Però, com ho podem saber? La veda de sonso, és a dir, el període durant el qual els pescadors tenen prohibit capturar-lo, va de desembre a març. Per tant, caldrà desconfiar si en trobem a la peixateria. A més a més, té un tret característic que pot ajudar a diferenciar-lo d’altres peixos: sobre les brànquies, en un os que s’anomena opercle, hi té una taca de color groc.
Pescar el sonso té força ciència i cal saber-ne per a capturar-lo. Tal com explica la pescadora de Blanes, Iris Triola, els pescadors fan servir la sonsera, un art o xarxa de pesca de bandes molt llargues i de malla molt densa per evitar que el sonso escapi. "La sonsera és un art artesanal. Són barquetes familiars, on anem dues o tres persones. Sortíem de matinada, amb unes sondes", diu Triola. I què són les sondes? Les sondes marines són un aparell d’imatge mitjançant el qual els pescadors experimentats saben quin tipus de peix els espera sota l’aigua. En el cas dels sonsos, neden en grans grups anomenats moles en aigües poc profundes. És per això que és molt possible que algun cop siguin vistos molt a prop de la platja.
