La salut mental després de la pandèmia: es disparen les xifres
- A Catalunya el 2020 incrementen un 127% els trastorns d'ansietat i un 33% els casos de depressió i altres trastorns mentals.
- El 2021, aquestes afectacions han estat més evidents, especialment entre la població adolescent i jove. Arran de la pandèmia s'han començat a trencar tabús i estigmes
- Coneix tot els detalls a RTVE Play
Falten psicòlegs i molta gent no ho vol anar. La llista d'espera per aconseguir visita al psicòleg pot allargar-se tres mesos, perquè el nombre de psicòlegs clínics de la Seguretat Social no és ni la meitat de la mitjana europea i la majoria no se'n pot pagar un de privat.
Tanmateix, molts tenen por a què diran o bé a exterioritzar el que senten. El psicòleg Omar Rueda exposa alguns dels motius del silenci sobre salut mental, sobretot entre els joves, que ha canviat amb la pandèmia: "El confinament va provocar l'aturada de totes les activitats que fan els joves. Això ha generat un malestar emocional en una franja d'edat on es construeix la identitat personal i l'autoestima". És per això que s'ha de demanar ajuda en cas de tenir la més mínima sensació de sentir-se malament mentalment.
Un estudi internacional sobre l'impacte de la pandèmia en la salut mental diu que de l'any 2019 al 2020, més de la meitat de la població ha patit algún problema. La majoria eren dones, i pel que fa als joves, dels 4 als 14 anys també es triplicaven les afectacions de salut mental.
A més, un estudi del Departament de Salut de la Generalitat diu que el 2020 es va triplicar la xifra de persones que se sentien malament amb si mateixes.
Com podem prevenir problemes de salut mental?
Omar Rueda comenta que a casa és important mantenir una comunicació positiva, "un acompanyament on es doni permís per expressar i identificar processos de malestar. La castració emocional no serveix perquè no dona peu a identificar què està passant".
Deixar de socialitzar per les restriccions de la pandèmia ha estat clau per fer sorgir bona part d'aquests trastorns, segons explica la sociòloga Cristina Sánchez: "Hem estat tancats a casa sense estar acostumats a conviure. La gent que viu sola té les relacions fora de casa i s'han tallat o són per internet que no és el mateix. Ara, suavitzada la situació, tornem a estar moltes hores fora fent coses i continuem sense dir als altres com ens sentim".
Cristina Sánchez i Omar Sánchez, a En Línia. RTVE Catalunya
Un altre dels problemes, segons comenta el psicòleg Omar Rueda a En Línia, és que no exterioritzem les nostres emocions. Això no ajuda a prevenir els problemes de salut mental: "Si em preguntes com estàs, et diré que molt bé, però potser estic molt malament. Tothom lluita una batalla personal i estem acostumats a interioritzar-la".
Diferències entre sexes
Rueda comenta que la repressió dels sentiments s'accentua entre les dones. "Se les ha educat per interioritzar sensacions negatives. Per això tenen més tendència a patir ansietat i depressió". En canvi, diu que pels homes "l'habitual és exterioritzar amb la dominància o la transgressió. Per això, l'home sol tenir conductes antisocials o problemes derivats del consum". Sánchez afegeix que hi ha una socialització diferencial, que envia missatges diferents als homes i dones: "Tenim la visió que les dones sempre han d'estar bé, perquè són com una mena de cuidadores dels altres", argumenta la sociòloga.
Parlem dels problemes físics sense miraments: per què ens costa tant amb els mentals?
El psicòleg Omar Rueda explica que hi ha un sentiment de culpabilitat que està impedint naturalitzar processos de salut mental: "si tu et trenques la cama, et prens un temps per recuperar-te. Però si tens ansietat o depressió, no fas el mateix, perquè penses que estàs triant tu aquesta malaltia. Doncs igual que no tries trencar-te la cama, tampoc tries tenir depressió".
Sánchez afegeix que, a més, la societat alimenta aquest sentiment de culpa: "Moltes vegades hi ha la mirada de 's'ho estarà inventant' o 'ja torna a estar igual' quan en realitat és una malaltia". La sociòloga Cristina Sánchez conclou que de tot plegat se'n treu una conclusió positiva: la Seguretat Social es veurà obligada a contractar més especialistes en salut mental perquè el problema ja no es pot amagar.
