L'accés a l'habitatge: mites, realitats i solucions
Programes
- L'expert en arquitectura, Erik Harley, desmunta els principals mites de l'accés a l'habitatge
- Descobreix a L'Entrellat com aconseguir la hipoteca més econòmica
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El problema per accedir a un habitatge digne afecta una gran part de la població catalana. No es tracta només d’una qüestió dels joves; també en pateixen les persones grans i la classe treballadora, que sovint no poden assumir el cost de viure en condicions adequades. Tot i la freqüència amb què es tracta aquest tema, encara circulen molts mites que dificulten entendre la magnitud de l'assumpte. A L’Entrellat, l’expert en arquitectura Erik Harley els desmunta i ofereix algunes propostes per fer-hi front.
Llei de l’oferta i la demanda
Un dels primers tòpics que qüestiona Harley és la suposada manca d’habitatges per escassa construcció. Segons l’expert, aquesta idea no s’ajusta a la realitat. A Europa, actualment es construeix un volum similar al d’abans de la crisi del 2008, però els preus continuen disparats. Això demostra que el problema no és la quantitat d’immobles disponibles, sinó la dificultat per accedir-hi. “No falta habitatge, falta que hi puguem viure en un”, resumeix.
El mercat no s’autoregula
Una altra afirmació estesa és que el mercat immobiliari es regula per si sol. Segons Harley, això és una “fantasia”. En realitat, el funcionament del sector depèn dels interessos de bancs, constructores i especuladors. Són aquests agents els qui imposen les regles del joc. L’expert considera que cal una intervenció decidida per part dels responsables polítics per introduir mecanismes de justícia social. I apunta tres línies d’actuació clares per a l’administració pública:
Una figura d'una casa, unes monedes, una calculadora a sobre d'uns fulls amb gràfics Getty Images
1. Recuperar el parc públic
Una de les primeres mesures implica tornar a posar en mans públiques aquells pisos que s’havien construït amb els recursos de la població i que s’han venut als fons voltor. Quan deixen de ser de titularitat pública, els lloguers s’encareixen i els beneficis que generen no repercuteixen de cap manera en la ciutadania, expressa el divulgador.
2. Limitar els lloguers turístics
Garantir el dret a l’habitatge també implica controlar l’expansió dels pisos destinats al turisme. Harley defensa que és imprescindible regular plataformes com Airbnb i retornar aquests immobles a la seva funció social: oferir un lloc on viure.
Un turista agafant les claus del seu pis llogat Getty Images
3. Penalitzar l’especulació, no afavorir-la
En l’actualitat, acumular propietats genera grans beneficis, mentre que adquirir un primer habitatge és gairebé impossible. El sistema afavoreix que empreses o fons d’inversió concentrin l’oferta en detriment de qui només necessita un sostre, exposa el divulgador. Això amplia la fractura social entre qui hereta immobles i pot continuar dins el mercat i qui, sense aquest suport, queda exclòs.
Harley fa una metàfora amb el joc del Monopoli. Hi ha qui entra a la partida amb tot repartit, quan els altres ja tenen la majoria de les propietats. Les opcions de guanyar són mínimes. El que molts ignoren, assenyala l’expert, és que durant un temps el joc permetia una altra versió: es podia ajuntar el capital de tots i repartir-lo de forma equitativa, amb la creació d'una cooperativa. Però aquesta possibilitat es va eliminar.
