La crisi de l'habitatge, pendent de la política
- El Congrés i el Parlament tramiten normatives per intervenir un mercat que no funciona
- Els llogaters que es jubilen veuen amb preocupació el seu futur a mig termini
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Congrés dels Diputats ha de debatre abans de les vacances d'estiu una proposició de llei del Partit Socialista que aposta per augmentar la càrrega fiscal als propietaris amb pisos buits i més desgravacions als que lloguin a preus assequibles, és a dir, per sota del topall fixat oficialment. Els socialistes creuen que mesures d'aquest tipus els incentivarà a posar més habitatges al mercat del lloguer i d'aquesta manera, en haver-hi més oferta, els preus baixaran o, si més no, no seguiran creixent.
Per tirar endavant la proposta registrada pel PSOE necessitarà el suport dels socis d'investidura, i en aquest sentit a priori sembla difícil posar d'acord partits com Junts per Catalunya i el Partit Nacionalista Basc amb Podem o Sumar. En el cas de l'increment d'impostos per als tenidors amb pisos buits, la penalització fiscal seria progressiva en funció de la quantitat d'habitatges en propietat i del valor cadastral dels immobles, i en un principi afectaria també les segones residencies. També es proposa pujar del 15 al 25% el tipus general de l'impost que paguen les Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió en el Mercat Immobiliari (SOCIMI). La manera d'esquivar aquest increment fiscal seria destinar els pisos que gestionin a lloguer assequible.
L'Associació de Propietaris de Catalunya rebutja frontalment propostes d'aquest estil. El seu president, Sergi Llagostera, assegura que "si hi ha problemes d'habitatge, el que no podem fer és penalitzar la propietat amb més despesa, ni pot ser que tots aquests habitatges vagin al mercat". També nega que el principal problema radiqui en la irrupció des de fa uns anys d'empreses i fons d'inversió que han trobat en aquest mercat una via per fer negoci ràpid. Segons diu, "el 95% del mercat de lloguer són petits propietaris, que s'ha d'entendre que també tenen despeses, i si no hi ha un petit rendiment a mitjà termini a ningú li interessarà llogar".
Des del Sindicat de Llogateres veuen amb bons ulls que hi hagi impostos que gravin la multipropietat perquè "poden ajudar" a reequilibrar el mercat. Ara bé, el portaveu de l'entitat, Enric Aragonès, considera més urgent mesures "contundents per limitar compres especulatives" i fixar que "en determinades zones i condicions només es pugui llogar habitatge per viure-hi".
En aquesta línia va la normativa per regular els preus del lloguer de temporada i d'habitacions, de tal forma que s'equipari al que ja existeix pel lloguer residencial ordinari, i que està previst que aquest mes de juny s'aprovi al Parlament de Catalunya. Serà possible gràcies a un acord entre el PSC, ERC, Comuns i la CUP. Per les entitats que defensen els drets de les persones que lloguen habitatge per viure-hi de manera habitual es tracta d'una mesura fonamental per acabar amb un mercat dual, i que ha servit d'escapament per a molts propietaris que han abandonat el lloguer tradicional per esquivar la limitació de preus.
De fet, la majoria d'estudis que es fan al sector constaten que en l'últim any l'oferta d'habitatges de lloguer de temporada s'ha disparat de mitjana un 40%, i en determinades zones de grans ciutats com Barcelona on la demanda és molt forta, és pràcticament missió impossible trobar un pis que es pugui llogar a llarg termini. Ho saben bé a la càtedra Barcelona d'estudis d'habitatge. Montse Casanellas assegura que posar límits al lloguer de temporada i d'habitacions pot contribuir a posar més oferta de lloguer residencial al mercat, però creu que fan falta altres mesures que donin seguretat jurídica i protecció als propietaris.
Tenint en compte la demanda d'habitatge actual, els especialistes calculen que per equilibrar-la amb l'oferta disponible a Catalunya fan falta uns 150.000 pisos, una xifra que és el triple dels 50.000 pisos públics que el Govern s'ha compromès a construir abans del 2030 i que suposarà una inversió de 4.400 milions d'euros.
El perill de llogar quan s'està jubilat
La crisi de l'habitatge afecta també la gent gran. Amb una població cada cop més envellida, en els pròxims anys la situació d'emergència d'accessibilitat a un habitatge, que molts associen a joves o famílies de mitjana edat amb fills a càrrec, s'ampliarà a d'altres capes de la població amb circumstàncies de vulnerabilitat.
A hores d'ara a Espanya , cada dia es jubilen un miler de persones i a curt termini aquesta xifra anirà augmentant any rere any, a mesura que els integrants de l'anomenada generació del 'baby boom' vagin arribant l'edat de jubilació. En aquest sentit, ser propietari d'un habitatge o viure de lloguer pot ser un factor fonamental pel benestar de les persones i obrir una bretxa que es vagi fent cada vegada més gran.
Segons la Marea Pensionista, s'està produint ja una expulsió de persones grans dels barris i de l'entorn on han viscut durant molts anys, tenint en compte que un de cada 6 jubilats té dificultats per arribar a final de mes. A Catalunya hi ha més d'un milió de pensionistes, i les projeccions indiquen que d'aquí a una dècada la població jubilada es duplicarà fins a superar els dos milions. La pensió mitjana avui és de 1.535 euros menusals.
