És possible apagar les pantalles sense crits? T'expliquem com
Programes
- La neuroeducadora, Elvira Perejón, t'ajuda a descobrir com funciona el cervell dels teus fills
- L'experta destaca la importància d’evitar els premis i càstigs com a mètodes per regular el comportament
Com funciona el cervell dels infants i els adolescents? Què pots fer per acompanyar-los en les seves enrabiades sense perdre els nervis? La neuroeducadora, Elvira Perejón, et dona les solucions a aquesta i moltes altres qüestions en una entrevista al programa L'entrellat de Ràdio 4. Hi ha alguna manera d’apagar les pantalles sense crits? Com posem límits de manera respectuosa?
Els joves de famílies amb menys recursos centre l'oci en les pantalles (onur binay | unsplash)
"És important entendre que el cervell dels infants encara està en construcció, com la Sagrada Família", explica l'experta. "Això vol dir que no tenen la maduresa necessària per autoregular-se i deixar una pantalla pel seu compte. Necessiten que nosaltres siguem el seu suport, la seva calma", afegeix.
Empatia
Segons Perejón, els adults es desesperen quan els infants es frustren davant una pantalla que s’ha d’apagar. "Però no es tracta de desconnectar de manera abrupta, cridant o castigant, sinó de fer-ho amb empatia. Validar l’emoció que senten en aquell moment: Entenc que t’agradaria continuar jugant, però ara hem de sopar", exemplifica.
“Nosaltres, com a adults, necessitem paciència, constància i molta autoregulació emocional“
L'ús de la música
Una de les estratègies que proposa l'educadora és l’ús de la música o el conte cantat per facilitar la transició d’una activitat estimulant com una pantalla a una altra més pausada. "Cantar, abraçar, respirar junts... són eines poderoses per calmar i reconnectar", afirma.
Evitar premis i càstigs
També destaca la importància d’evitar els premis i càstigs com a mètodes per regular el comportament. "Els límits han de posar-se des del respecte i la coherència", puntualitza. Per tant, el missatge no hauria de ser: "Si apagues la pantalla, et dono una galeta", sinó: "Soc aquí per ajudar-te a fer aquest pas difícil".
Normes clares i coherents
Finalment, remarca que les pantalles no són l’enemic, però que és fonamental posar normes clares, repetides i coherents. "Els infants necessiten saber què poden esperar i què s’espera d’ells. I nosaltres, com a adults, necessitem paciència, constància i molta autoregulació emocional", assenyala.
Amb tot, apagar una pantalla pot ser molt més que un simple gest tècnic: és una oportunitat per educar en la gestió de les emocions, en l’autonomia i en la connexió emocional amb les criatures.
