Els retards en la regularització deixen milers de migrants a l’espera a les Balears
- Les Illes han rebut més de 34.000 sol·licituds, davant les 10.000 que s’havien previst inicialment
- L’Observatori de Migracions de la Mediterrània alerta de la lentitud administrativa i de la falta d’informació sobre l’estat dels expedients
Ver ahora
Cada dijous, la Clínica Jurídica de Monti-sion Solidària ofereix assessorament gratuït a persones migrants. Durant el procés extraordinari de regularització, estudiants universitaris, amb l’acompanyament del professor i advocat Sebastià Arbós, han ajudat els sol·licitants a entendre els requisits, preparar la documentació i orientar-se en els tràmits administratius.
Les estudiants Laura Gavell i Paula Peris han pogut conèixer de prop les dificultats a què s’enfronten aquestes persones. Gavell explica que el principal obstacle no ha estat reunir els documents necessaris, sinó la lentitud de l’Administració i les dificultats per saber on presentar-los i com seguir el procediment. "El principal problema ha estat la lentitud. Ells només havien d’aportar la documentació, que era fàcil, però el problema era el tema administratiu, on presentar-la, l’espera…", explica.
Peris destaca que entre les persones que han demanat ajuda hi ha famílies i mares soles amb fills menors, que necessiten regularitzar la seva situació per poder treballar i mantenir els infants. També han conegut casos de persones que provenen de feines en condicions d’explotació i que, més enllà d’aconseguir els papers, cerquen una feina amb un salari digne i unes condicions laborals justes.
Sis mesos sense poder treballar
La regularització és, per a molts, la possibilitat d’accedir a una feina legal i deixar enrere situacions de precarietat. Però l’espera per obtenir l’autorització provisional els impedeix, mentrestant, incorporar-se al mercat laboral amb garanties.
És el cas d’un dels migrants assessorats per la Clínica Jurídica. Fa sis mesos que espera una resposta, tot i haver presentat tota la documentació. Té un fill i assegura que la situació és especialment difícil perquè hi ha persones disposades a contractar-lo, però no pot començar a fer feina sense els documents corresponents. "Tenc persones que em volen contractar. Podria signar un contracte i començar a cotitzar", explica. Una espera que té conseqüències directes sobre la seva economia familiar.
Expedients sense resposta
El professor i advocat Sebastià Arbós denuncia que hi ha sol·licituds presentades fa cinc o sis mesos que encara no han rebut ni tan sols l’admissió a tràmit. Aquesta primera comunicació és especialment important perquè permet als sol·licitants accedir a l’autorització provisional i, per tant, començar a fer feina legalment mentre es resol l’expedient.
Arbós també assenyala la falta de transparència i d’informació durant el procediment. Moltes persones presenten els documents i després no saben en quin punt es troba la seva sol·licitud ni quant de temps hauran d’esperar. Quan consulten l’estat de l’expedient a través del sistema telemàtic, sovint només hi apareix el missatge "en tràmit".
Aquesta manca d’informació genera incertesa i desesperació entre els sol·licitants. Segons Arbós, l’Administració va infravalorar el volum de peticions i no ha disposat de prou personal per gestionar-les amb la rapidesa necessària. També apunta a problemes de coordinació entre els diferents organismes implicats, com ara Extranjeria, la Policia, la Seguretat Social i Justícia.
L’informe d’OMIMED alerta dels retards
Les dificultats també queden reflectides en un informe de l’Observatori de Migracions de la Mediterrània (OMIMED). L’advocada Lola Puertas, que ha participat en l’elaboració de l’anàlisi, explica que durant el darrer mes l’Administració ha accelerat la tramitació i s’han començat a resoldre nombrosos expedients favorablement o a admetre’ls a tràmit.
Tot i aquesta millora, encara hi ha persones que varen presentar la sol·licitud a l’inici del procés i que continuen sense rebre l’admissió a tràmit. Això les manté sense poder accedir a la feina legal, malgrat que ja han fet els tràmits necessaris. Puertas atribueix part del problema a la falta de personal per gestionar el volum de sol·licituds.
L’anàlisi també recull incidències en les dades dels expedients i dificultats per aconseguir cites i obtenir la targeta d’identitat d’estranger (TIE), una vegada avançat el procediment.
Més del triple de sol·licituds previstes
A les Balears s’han presentat més de 34.000 sol·licituds en el marc del procés extraordinari de regularització, iniciat l’abril de 2026. La xifra supera àmpliament les previsions inicials, que situaven el nombre de peticions al voltant de les 10.000.
Aquest volum de demandes ha posat a prova la capacitat de resposta de l’Administració. Mentrestant, per a moltes de les persones que esperen una resolució, el retard no és només una qüestió burocràtica: significa continuar sense poder treballar legalment i sense la seguretat que necessiten per tirar endavant els seus projectes de vida.
