Els docents valencians, sobrepassats: les raons de la vaga educativa
- És la primera vaga indefinida de l’ensenyament valencià des de 1978
- Més enllà de l’increment salarial, demanen millores en les infraestructures, la protecció del valencià o l’abaixada de ràtios
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
“Tinc quatre alumnes amb necessitats educatives especials, al llarg del curs de sobte ens trobem amb nous alumnes que venen de fora, sense conéixer el idioma. És un ventall tan ampli de necessitats que una sola mestra no pot dur a terme”, ho conta Paula Sánchez, mestra del CEIP Torrefiel de València, mentre penja cartells que anuncien la vaga indefinida del sector educatiu que comença este dilluns.
Protestes dels professors a les portes de l'IES El Quint de Riba-roja (València) PACO SÁEZ / RTVE COMUNITAT VALENCIANA
El seu relat és molt semblant al d’Àngel Yuste, director del CEIP Sant Miquel de Llíria. En un poble de més de 25.000 habitants només n’hi ha dos col·legis públics. “Este centre es va construir per a 425 criatures i, ara mateixa, n’hi ha més de 700 en el mateix espai. Això vol dir que aquells que tenen necessitats educatives especials no es poden atendre com Déu mana perquè ja la ràtio no es pot baixar”, lamenta.
Piquets informatius a les portes de l'IES Lluís Vives de València PACO ALONSO / RTVE COMUNITAT VALENCIANA
Reforç de les plantilles
És la frustració de molts docents valencians: no poder atendre a tots els seus alumnes com és mereixen. Denuncien que estan sobrepassats, reclamen una reducció del nombre d’alumnes per aula, la substitució més ràpida de les baixes docents ila incorporació de més professors de suport que treballen específicament per a la inclusió.
“La inclusió es va fer en un decret fa vora de deu anys molt bonic de ficar tots els recursos, però a l’hora de la veritat no han aplegat els recursos. Per exemple, jo he d’elegir a quin alumne atendre i a qui no”, critica Azahara Méndez, orientadora de l’IES El Quint de Riba-roja. “No n’hi ha personal especialitzat per a poder donar-nos suport”, afig.
L’estat de les infraestructures
A les portes de l’IES El Quint alguns professors mostren cartells amb frases com “la inclusió sense inversió és ciència ficció”. Altres fan al·lusió a l’estat del seu edifici, s’inunda cada vegada que plou. “Tinc un aula en la que fins i tot per un pilar brolla aigua i se fan uns bassals enormes en les classes que dificulta que l’alumnat estiga allí”, alerta Lorena Bordes, professora de valencià en este institut.
Barracons on estudia l'alumnat del CEIP Sant Miquel de Lliria (València) PACO SÁEZ / RTVE COMUNITAT VALENCIANA
Molta calor a l’estiu i fred a l’hivern, quasi cap centre de la Comunitat Valenciana està ben climatitzat. El CEIP Torrefiel, construït fa 70 anys, espera una reforma des del 2017. “A l’estiu dins de les aules se superen els 35 graus. Tenim fusta que està podrida, vidres de finestres que han caigut al pati. Ha hagut incidents en el centre que han sigut perillosos per a la integritat dels nostre alumnat”, lamenta Pablo Calderón, el director de este col·legi.
Les postures, encara molt allunyades
El docents que, duen 19 anys sense un increment salarial per la part autonòmica, consideren que no es pot abusar de la seua vocació. L’última Mesa Sectorial d’Educació va acabar sense acord respecte a un increment salarial. Els sindicats rebutjaren la proposta econòmica de la Conselleria que contemplava una pujada progressiva de fins a 1.050 euros bruts anuals des del 2027 fins al 2029, és a dir, arribarien als 75 euros més al mes en tres anys.
Segons la consellera, Carmen Ortí, “situaria a gran part dels docents valencians entre els millor pagats d’Espanya”, però els sindicats convocants de la vaga (STEPV, CCOO, UGT i CSIF) consideren la proposta “poc ambiciosa”. Amb les postures encara molt allunyades, hui comença la primera vaga indefinida en el sector educatiu valencià dels últims 48 anys.
