José Corbacho va néixer amb espina bífida: "Recordo una infantesa molt feliç i jugant, però malalt"
I ara què?
- L’actor i humorista José Corbacho es va sotmetre a un trasplantament de ronyó fa cinc anys
- Òscar Dalmau i Òscar Andreu: de no avenir-se a la universitat a ser companys de feina inseparables
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’actor José Corbacho es pren la vida amb humor. Des que és jove fa riure a qui l’envolta. Així ho feia als hospitals on va passar la seva infància i adolescència. Va néixer amb espina bífida i aquesta malformació li va provocar diferents problemes de salut durant tota la seva vida. “Recordo una infantesa molt feliç i jugant, però malalt”, explica al programa I ara què, presentat per Sílvia Abril.
Una infància marcada per l’espina bífida
L’espina bífida és un defecte del tub neural congènit que succeeix quan la columna vertebral del fetus no es tanca completament durant el primer mes d’embaràs de la mare. Aquesta obertura pot provocar danys a la medul·la espinal i als nervis i els símptomes varien segons la gravetat. Segons comenta Corbacho, el seu cas no era massa greu, però li ha ocasionat diferents problemes de salut. Per exemple, no va fer les seves primeres passes fins als dos anys i mig: “Vaig començar a caminar tan tard perquè l'espina bífida em va fer que no tingués la musculatura”. “Després ja van començar problemes renals, analítiques...”, afegeix.
Quan José Corbacho tenia entre set i vuit anys, l’equip mèdic pensava que tenia alguna afectació cerebral i va començar a fer-li electroencefalogrames. “Em posaven un munt de cables al cervell amb una màquina”, relata. “A partir d'aquí va ser quan vaig entrar a l'Hospital de Sant Pau i a la Fundació Puigvert em van començar a tractar”, continua.
Problemes renals
Segons assenyala l'actor, a causa de l’espina bífida té un ronyó més petit que l’altre. Els metges li van advertir quan era petit que possiblement en el futur s’hauria de fer un trasplantament perquè la funció renal no anava correctament. “Gran part de la meva infantesa i joventut anava amb una sonda, però jo m'anava a jugar futbol. [...] Portava una bossa aquí amb un pantaló de xandall i m'escapava de casa”, detalla.
“Gran part de la meva infantesa i joventut anava amb una sonda“
Fa gairebé sis anys, l’humorista es va sotmetre a un trasplantament renal amb un ronyó de la seva germana. “Et deixen els teus, que de mica en mica van deixant de funcionar. Et posen el nou, que més ara te'l posen per davant. Te'l posen per sota de l'abdomen i, aleshores, en tinc tres”, comenta. “Els dos meus ja s'estan apagant”, assegura.
José Corbacho i Sílvia Abril a 'I ara què?' Cris Palomar Cris Palomar
Entre hospitals
Des que José Corbacho va començar a tractar-se a l’Hospital de Sant Pau i a la Fundació Puigvert, es va passar part de la seva infància i adolescència ingressat. Al voltant dels quinze anys, un metge va tenir la idea de deixar-li a pediatria i no enviar-lo a la unitat d'adults.
“Jo anava amb els nens per l’hospital i els explicava històries“
“A la Fundació Puigvert, a tota la part pública, ve gent de tot arreu, de tota Espanya. Aleshores, ve gent, deixa els fills allà perquè els pares han de marxar o viuen fora. I tots els pares deien: «Us quedeu aquí amb el José, que així us entreté»”, relata Corbacho. “Jo anava amb els nens per l’hospital i els explicava històries”, explica.
Fent riure els infants de l’hospital va ser com José Corbacho va entendre el poder que tenia: “La canalla, al final, sempre vol jugar, sempre vol somriure. Mira que veiem nens al món que ho passen fatal i amb aquell somriure a la boca... Jo vaig descobrir que també la comèdia, l'humor o el sentit de l'humor eren molt sanadors. Que per fi ara se n'adonen els metges de la importància de tot això”. “Fins i tot quan estàs malalt, l'humor et salva”, conclou Sílvia Abril.
