Les mil vides de Pepa Charro, La Terremoto de Alcorcón: "Volia ser camionera"
I ara què?
- Pepa Charro ha revelat a I ara què? com va ser la seva joventut, sempre buscant la llibertat
- La cantant i vedet ha explicat les seves experiències a França i el Regne Unit abans de tornar a Espanya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Si el personatge de La Terremoto de Alcorcón és molt viu, l'actriu i vedet que hi ha al darrere, Pepa Charro, es podria dir que sempre ha estat un autèntic tsunami. Com a mínim, això es desprèn del seu pas pel programa I ara què? de La 2Cat, on ha compartit amb Sílvia Abril un seguit de vivències que semblen de pel·lícula.
“Jo volia ser lliure“
Charro ha explicat que és la segona de quatre germanes i això ha estat determinant a l'hora de formar-se una personalitat alternativa. "Tenia una espècie de timidesa que suposo que era per a cridar l'atenció, perquè tothom digués 'Ai, pobreta, que no li hem dit res'", ha assegurat. La seva família, a més, es dedicava a la conducció i ella ha confessat que "volia ser camionera". Una professió que simbolitzava al llibertat: "Quan veia a aquells homes conduir, em semblaven éssers lliures perquè eren conductors. En realitat, eren lliures perquè eren homes, no perquè fossin conductors. I jo volia ser lliure."
Pepa Charro entra al plató del programa 'I ara què?'. Cris Palomar Cris Palomar
Va descobrir la llibertat a França
En aquesta cerca de llibertats, Charro va descobrir a França una realitat paral·lela que la va sacsejar completament. "Me'n vaig anar a Nantes a fer un intercanvi i vaig descobrir que França era molt diferent d'Espanya", ha rememorat a I ara què?.
Una de les més cridaneres va ser descobrir com es vivia la sexualitat al país veí d'una manera més lliure. "És a dir, que tu t'enrotllaves amb un xaval i l'endemà esmorzava amb els pares i jo deia: 'Però com pot ser això?'", ha assegurat. A partir d'aleshores, l'actriu va començar a demanar beques per fer el que fos, però sempre "fora d'Espanya". "Vaig descobrir que el món era molt guai fora", ha explicat a Sílvia Abril.
Pepa Charro, La Terremoto de Alcorcón, s'asseu al sofà de Sílvia Abril a 'I ara què?'. Cris Palomar Cris Palomar
Crítica de cinema en una revista catòlica
Després d'explicar el somni d'esdevenir camionera i l'excusa de les beques per esgarrapar llibertats, Charro ha compartit també la seva primera experiència professional d'"auxiliar de crítica de cinema" en una revista de cinema de la Conferència Episcopal. Tot això ajudant la seva tieta, que era monja i anava als festivals de cinema per valorar els films.
Quan va ser hora d'escollir els estudis superiors, li van oferir anar a Harvard o Yale a estudiar, amb l'única condició de fer-se monja. Fins i tot va pensar a acceptar i, un cop acabats els estudis, abandonar l'hàbit. "Després de cinc anys dic que ja no veig la llum i a prendre per sac", ha confessat amb sorna. Però cop havent-ho meditat, la vedet va rebutjar l'oferta: "I llavors em va saber greu i vaig dir 'No ho faré. Em sembla enganyar a Déu. Em sembla enganyar-me a mi mateixa'."
Última parada: Londres
Fidel a sí mateixa, va marxar a una escola de nenes en una residència d'Enric VIII d'Anglaterra, una institució dels Tudor. I com no tenia diners ni el suport de l'església, li van proposar netejar les instal·lacions a canvi dels dos milions de pessetes que costava la matrícula. "Jo no sabia netejar. Jo vaig arribar el primer dia, érem quinze noies i vaig dir: 'Jo no sé netejar, la que em deixi un pèl a la dutxa li arrenco el cap'", ha recordat Charro.
Aquest caràcter fort anys després es condensaria en La Terremoto de Alcorcón, el seu alter ego. Pepa Charro, en definitiva, és una actriu, cantant i vedet que amaga mil vides... I gràcies al seu pas pel programa de La 2Cat, el públic ja pot dir que la coneix una mica millor. Però ben segur que han quedat encara moltes històries per explicar i dues preguntes: I ara què? Què ve a continuació?
