Àngel Llàcer recorda la primera companyia teatral que van crear amb Sílvia Abril: "Anàvem a casaments"
I ara què?
- El director de teatre ha explicat que van crear el grup teatral "per pagar el lloguer"
- Àngel Llàcer també revela a I ara què? la seva idea de comprar un teatre
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Àngel Llàcer ha tirat més de trenta anys enrere per rememorar els seus inicis amb Sílvia Abril. "Ella feia més de sardina i jo feia més de tomàquet", ha relatat l'actor i director de teatre al programa de La 2Cat I ara què? El convidat ha explicat que el grup de teatre es deia "La Coctelera", i que en formaven part professionals de la interpretació que després han arribat lluny com ells: Clara Segura, Albert Triola, Joan Carreras o Bea Segura, entre d'altres. "Quan érem joves havíem de pagar el lloguer perquè vam marxar d'hora, no com ara que els nens es queden a casa dels seus pares fins als 40 anys", ha assegurat Llàcer.
Per assistir als diferents bolos que anaven sortint, Sílvia Abril posava el cotxe: "Jo tenia un Renault 4 que li dèiem La Llimoneta". "Anàvem a casaments", ha rememorat Llàcer, que també ha puntualitzat que la Sílvia ja triomfava amb Els Comediants. "Nosaltres ens quedàvem allà fent de pastanaga i tu anaves amb Els Comediants a fer de planeta", ha recordat.
Institut del Teatre
Tots dos actors es van conèixer a l'Institut del Teatre i van coincidir en una cosa: van deixar a mitges les carreres universitàries per dedicar-se a les arts escèniques. Llàcer va començar empresarials i Abril va cursar fins a quart de dret. Després ella va estar un any a Terrassa i ja al curs següent van fer classe junts a la seu de l'institut a Barcelona. "Nosaltres no ens hauríem imaginat mai que t'haguessis convertit en això", ha confessat Llàcer. "Doncs mira que jo imaginar-me que tu et convertiries en això...", ha respost Abril.
Àngel Llàcer canta amb Laura Andrés al piano. t
Així va accedir Llàcer al Teatre Nacional de Catalunya
Àngel Llàcer també ha recordat l'obra que van fer junts al Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta de Molt soroll per no res, un musical que adapta el llibret de William Shakespeare. Segons ha relatat el director, el projecte va sorgir d'una conversa improvisada amb l'aleshores director d'aquesta institució, Xavier Albertí.
"Jo estava fent un programa amb una cadena i aleshores vaig entrevistar Enric Majó al TNC", ha explicat. Baixant a la planta principal, "al quart pis s'obre la porta de l'ascensor i hi ha l'Albertí". Davant la pregunta de "què fas aquí?", Llàcer no va dubtar a llençar la proposta: "Doncs vinc a dir-te que una persona com jo, tan activa culturalment parlant, que ha fet tantes coses i que és un tio que es veu que ha treballat... No entenc com jo no estic dirigint una obra aquí al Teatre Nacional de Catalunya... M'ho vaig inventar..."
“A mi, professors m'havien dit que no treballaria mai. “
Però aquest caràcter no ha vingut del no-res. Tots dos actors han compartit com els va marcar el pas per l'Institut del Teatre i la relació amb el professorat. "A mi, professors m'havien dit que no treballaria mai", ha revelat l'actor. "Saps què m'havien dit? 'Tu com continuïs així de grassa, no seràs mai actriu'", ha afegit Abril. Fins i tot, Llàcer ha rememorat que alguns professors havien anat més enllà: "A mi m'han dit 'tu no treballaràs mai en aquest ofici i me n'encarregaré jo personalment'".
Una professora d'interpretació, fins i tot, el va suspendre. Llàcer recorda que va passar tot l'estiu estudiant les tècniques d'interpretació i al setembre li va posar matrícula d'honor. En una conversa amb la profe, aquesta li va dir: "Ho vaig fer expressament, perquè tu arribessis al fons". El director, sempre mordaç, va respondre: "Dos mesos i mig d'estiu sense professor m'ha servit molt més que nou mesos amb professor".
Sigui com sigui, tots dos han demostrat tenir capacitat per sobreposar-se a la pressió imperant en aquest sector i trobar el seu lloc. Sigui de tomàquet, pastanaga o fent un Shakespeare, tots dos no han deixat mai d'actuar i dirigir. En definitiva, de fer el que els agrada i contagiar aquesta passió al públic.
